Art

Mor John Baldessari, el revolucionari que va portar l'humor a l'art conceptual

El 1970, l'artista va portar totes les seves pintures a una funerària i les va cremar

John Baldessari, un dels artistes conceptuals més importants de les últimes dècades, va morir dijous als 88 anys a la seva casa de Venice, a Los Angeles. Baldessari va començar la seva carrera artística als anys 50 del segle passat fent pintura semiabstracta, però es va anar desencantant de la seva obra i de la mateixa noció de treball manual, fins al punt que el 1970 va portar les seves pintures a una funerària de San Diego i les va cremar. Estava preparat per abordar altres mitjans: vídeo, fotografia, escultura, art basat en text, instal·lacions i, sí, pintures, però la majoria de formes hibrides, amb text pintat.

A diferència de l'art conceptual d'altres pioners, que tendia a ser fred i cerebral, el de Baldessari estava imbuït de sentit de l'humor. Feia servir una mena d'ironia dadaista i alguns tocs de pop art llampant –el blau era el seu color favorit– per rescatar l'art conceptual del moralisme i la serietat imperants.

John Anthony Baldessari va néixer el 1931 a National City, a Califòrnia, fill de pares immigrants, Antonio i Hedvig Baldessari (es van conèixer després d'arribar als Estats Units, ell d'Itàlia i ella de Dinamarca). Es va graduar en educació artística a la Universitat Estatal de San Diego i va llicenciar-se en art.

Les seves obres de l'època, que aleshores exhibia en galeries, començaven a moure's en una direcció més filosòfica. El 1968, distanciat ja de la pintura, va reproduir una portada de la revista Artforum que mostrava un llenç de Frank Stella i va contractar un pintor d'anuncis per afegir-hi a sota: “Això no és per ser mirat”. Era un petit experiment a l'estil de Magritte, desafiant l'observador a qüestionar la seva fe en la representació visual i la paraula impresa.

La incineració de les seves pròpies obres que va fer el 1970 va ser un gest antiartístic clarament duchampià del qual més endavant se sentia una mica avergonyit. “Va ser un acte molt públic i simbòlic –deia–, com anunciar que et poses a dieta per obligar-te a seguir-la”. Les cendres van omplir 10 caixes, nou de mida adulta i una altra infantil. També va barrejar part de les cendres amb massa de galetes i, després de cuinar la mescla, va exhibir el resultat al MoMA de Nova York dins la seva revolucionària mostra d'art conceptual Informació.

A l'Institut de les Arts de Califòrnia (CalArts), on era professor, Baldessari va començar a fer vídeos, la majoria esquetxos còmics. Un dels més famosos mostra la mà de l'artista escrivint en un rotllo de paper la frase “No faré més art avorrit” una vegada i una altra, com si fos un càstig. Als 80, Baldessari es va decantar pels collages de fotos, treballant sobretot amb imatges de notícies i fotografies de pel·lícules que comprava per 10 cèntims la peça en una llibreria de Burbank.

Una línia especialment productiva del seu treball va començar el 1985 quan va començar a jugar amb retoladors d'etiquetes de preus, que enganxava a les fotografies damunt la cara de la gent que no li agradava. El gest va evolucionar en una tècnica característica de Baldessari: pintar blanc, negre o punts de color sobre les cares de fotografies com a invitació per superar l'obvietat i mirar més enllà. “El que ha de fer l'artista és engegar la teva ment i fer-te veure alguna cosa fresca, com si visitessis la Lluna –deia–. Un artista torna a injectar en els estereotips”.

Els últims temps, la seva reputació havia crescut tant que gairebé cada any algun museu li dedicava una exposició. Va ser elegit per formar part de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres i va rebre, entre més guardons, un Lleó d'Or per la seva trajectòria a la Biennale de Venècia i la Medalla de les Arts del president Barack Obama el 2014. Era tan cèlebre que el van convidar a col·laborar en desfilades de moda, David Hockney el va retratar i va aparèixer en un episodi d' Els Simpson.

El 2006, Baldessari es va inspirar en Magritte per dissenyar un estudi del Museu d'Art de Los Angeles i va posar a la catifa imatges de núvols i al sostre imatges de les autopistes de Los Angeles per desorientar els visitants a l'estil dels clàssics surrealistes. La gent, ara sí, semblava entendre les seves bromes. “Totes aquelles coses que inicialment semblaven tan lleugeres comparades amb, per exemple, la terrible serietat de l'expressionisme abstracte, tota la ironia del John i el seu humor, s'han convertit en temes importants de l'art”, deia el director del museu, Michael Govan. “Així que no és només que el John sigui mestre de molts artistes importants, és que l'art s'ha dirigit cap a la porta que ell va obrir i l'ha creuat”.

Copyright The New York Times

  • Etiquetes