El Museu Meadows compra l’últim Fortuny

BarcelonaL’èxit de Marià Fortuny (Reus, 1838- Roma, 1874) no tenia fronteres. Va ser un dels primers artistes de l’Estat que va triomfar internacionalment en vida i el seu art no només era apreciat a Europa. Ara, després de passar gairebé un segle i mig en mans de la mateixa família nord-americana, el Museu Meadows de Dallas ha adquirit l’últim oli de l’artista, Platja de Portici, per una suma que no s’ha fet pública. El col·leccionista novaiorquès Alexander Turney Stewart el va comprar l’any 1875, després que la viuda de Fortuny subhastés el seu llegat a París, i els seus hereus l’havien conservat fins ara. “Fortuny va tenir un èxit extraordinari a París i molts col·leccionistes nord-americans van anar-hi perquè estaven molt interessats en el seu mercat, i va ser allà on van conèixer l’obra de Fortuny. No van adquirir moltes de les seves obres però sí d’una qualitat enorme”, diu el director del Meadows, Mark Roglán. En el cas de Platja de Portici, a més, també va tenir un gran èxit a l’Exposició Universal de Chicago de l’any 1893.

El Meadows va obrir les portes l’any 1965 com “un petit Museu del Prado per a Texas” i actualment està considerat com la principal institució dedicada a l’art espanyol als Estats Units. Fins ara només tenien un oli de l’artista de Reus, precisament un estudi de Platja de Portici, i diversos dibuixos i gravats.

“ Platja de Portici és la culminació de la carrera de Fortuny, hi va treballar durant els últims mesos de la seva vida a la mateixa Portici”, subratlla Roglán. A més, es tracta d’una pintura inusual en l’obra de l’artista per les seves grans dimensions -68,6 x 130,2 cm- respecte als seus formats petits i mitjans, i també té la trista particularitat que la mort va sorprendre Fortuny mentre hi treballava. “A les seves cartes Fortuny deia que li faltava un mes per acabar la pintura i sabia que ja hi havia col·leccionistes que estaven interessats a comprar-la, fins i tot abans que estigués acabada”, explica Roglán. En qualsevol cas, només van quedar per rematar les dues figures femenines de la part central. “La resta entenem que sí que està acabada”, diu el director.

A les portes de nous camins

Al marge de la llum característica dels quadres de Fortuny i el seu cromatisme, un altre dels atractius de Platja de Portici és que apareix com una síntesi de diferents temes característics de Fortuny: a l’esquerra hi ha els nens a la platja, el fons està presidit per un edifici en ruïnes i els murs blancs de la part dreta poden evocar la seva obra a Granada i al Marroc. “És una obra molt treballada, i va ser pintada a la mateixa platja. Fortuny va fer molts dibuixos preparatoris, que pertanyen al Museu del Prado i al Museu Nacional d’Art de Catalunya, entre altres col·leccions”.

Platja de Portici tambéfa pensar en quin futur hauria tingut Fortuny. “En aquell moment volia fer coses noves, volia emprendre uns altres camins. Platja de Portici encaixa amb una forma més moderna i coincideix amb l’any en què es va fer la primera exposició impressionista a París. No és impressionista, però forma part de la recerca que van fer els artistes del seu temps per trobar la seva pròpia modernitat”, assegura Roglán.