'Post-truth', la paraula de l'any segons els diccionaris britànics i nord-americans

BarcelonaEl 24 d'agost, el 'New York Times' publicava un article titulat 'The age of post-truth politics' (L'era de la política postveritat), que analitzava tant el Brexit com la campanya de Trump a les eleccions nord-americanes. L'article reflexionava sobre un canvi de paradigma en la informació: "El problema és que els experts i les agències que fabriquen informació s'han multiplicat, i moltes venen aquesta informació. Si realment vols trobar un expert que t'ofereixi els fets que vols demostrar, i tens els diners o el poder polític suficients, segurament obtindràs els fets que vols", diu l'article.

I és en aquest context, on hi ha poc consens sobre què és veritat i què no ho és i una desconfiança general cap a la informació, que 'post-truth' ha sigut escollida paraula de l'any per Oxford Dictionaries, tant britànics com nord-americans. Segons el diccionari, aquest adjectiu s'utilitza per descriure unes circumstàncies en què la informació és menys influent en l'opinió pública que les emocions o les creences. Segons els responsables d'Oxford Dictionaries, l'ús d'aquest adjectiu s'ha incrementat en un 2.000% l'últim any. Sobretot es va utilitzar en els següents contextos: el referèndum sobre la Unió Europea a la Gran Bretanya i les eleccions presidencials dels Estats Units. "L'ús d'aquest terme no ha disminuït, no em sorprendria que 'post-truth' acabés sent un dels adjectius del nostre temps", ha assegurat el president d'Oxford Dictionaries, Casper Grathwohl.

Segons Oxford Dictionaries, la primera vegada que es va utilitzar aquest adjectiu va ser el 1992, i qui el va fer servir va ser l'escriptor i guionista Steve Tesich, per parlar de l'escàndol 'Iran-Contra' i la guerra del Golf: "Com a persones lliures, hem decidit, lliurement, que volem viure en un món postveritat", va escriure. En aquest cas, però, Tesich utilitzava l'adjectiu en un sentit una mica diferent: volia dir 'després que se sabés la veritat'.