CULTURA

Mas: "El catalanisme, a diferència d'altres moviments nacionals, no és agressiu perquè es basa en la cultura"

El president i el CoNCA atorguen els 16 Premis Nacionals de Cultura a personalitats i entitats com Enric Casassas, Isaki Lacuesta, Carme Sansa, Òmnium Cultural, Arnau Puig i el col·lectiu de dansa La Porta, que no l'ha anat a recollir

L'actriu i Premi Nacional Rosa Novell ha presentat l'acte que presidien el president, Artur Mas, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, juntament amb Carles Duarte, el president del CoNCA, la institució que atorga des de fa quatre anys els guardons dotats amb 15.000 euros (3.000 euros menys que en edicions anteriors). És la màxima distinció cultural que es dóna al país i s'atorga per haver realitzat una obra excel·lent en algun camp cultural durant l'any anterior. Enguany s'han entregat 16 premis i s'ha fet mig any més tard del que és habitual per la refundació del CoNCA, dirigida per la conselleria de Cultura, cosa que va provocar la dimissió de l'anterior plenari el novembre del 2011 i la dimissió del jurat dels Premis Nacionals.

El president Artur Mas ha sigut l'últim a intervenir i ha fet un discurs amb càrrega política. Ha dit que "una de les grans diferències entre Catalunya i els territoris de l'Estat o països de l'entorn que tenen problemes és que a Catalunya hi ha projecte. Hi ha estretors, dificultats, dubtes, interrogants, però a Catalunya hi ha un projecte col·lectiu, no d'un partit. I això en aquest moment ens diferencia en positiu". Mas ha atribuït aquest projecte a uns valors culturals compartits, cosa que ha generat una consciència nacional clara. I ha afegit: "Una vegada Jorge Semprún va dir que el catalanisme no és agressiu, a diferència d'altres moviments nacionals, perquè es basa en la cultura. Vaig pensar que tenia una gran raó. Una consciència nacional construïda sobre la cultura ha de ser constructiva i pacífica", ha afirmat el president. I ha assegurat que "la identitat és un projecte de futur: en la identitat del passat pot passar que hi hagi gent que no s'hi identifiqui, però en la identitat-projecte s'hi pot identificar tothom. I això ho podem encarar així perquè tenim aquesta base cultural compartida".

Mas ha destacat que "el que altres països, que són els nostres veïns de la UE, han fet en dues o tres generacions, Catalunya ho ha fet en una de sola", "s'ha fet un esforç en 30 anys, i no només en grans equipaments, sinó inseminant-lo a tot arreu del país, fins i tot en poblacions petites", ha dit el president. També s'ha referit a les "estretors i inquietuds que vivim" i malgrat les quals "al país hi ha més creativitat, talent i projecció internacional que mai". Mas també ha defensat la capacitat de "projectar-nos i situar-nos al món", "un vector dels més reeixits i cridat a intensificar-se i accelerar-se" en els darrers temps.

El president del CoNCA ha reivindicat "una posició central de la cultura en la vida pública". "Catalunya és, s'afirma i es projecta des de la cultura. La cultura dignifica la nostra existència, la fa transcendent des de la bellesa, l'emoció, des de la força i el sentit, que travessa les generacions. Quan la cultura perd pes, el país se'n ressent, queda afeblit, esdevé vulnerable", ha dit Carles Duarte. "No ens en sortirem com a país si banalitzem la cultura i en devaluem la importància crucial", ha dit, perquè és el que defineix el país.

El conseller Ferran Mascarell ha afirmat: "Ens convé tenir present que un país culte té posada la paret mestra per aguantar l'edifici sencer. Per això són importats aquests guardons. Us representen i representen la gent que busca, ambiciona millorar. Poseu combustible a la nostra cultura i la convertiu en una eina viva i poderosa que ens identifica com a país, ens dóna saviesa de present i esperança de futur". Tot i que ha acceptat "les dificultats dels projectes culturals del país" per la crisi, ha dit: "Ara més que mai cal una aliança sòlida i profunda entre el món cultural, capaç d'imaginar un futur millor, i el món polític, obligat a una certa urgència. Es poden canviar les coses amb cooperació i convicció", ha dit.

Jaume Ayats, en nom de tots els premiats, ha defensat amb optimisme el bon moment cultural que viu el país: "Podríem tenir una economia més rica i esplendorosa però ser una societat eixorca i avorrida. En canvi, bufen vents aspres en economia i fecunds en cultura, malgrat les limitacions –ha dit–. Si l'economia és necessària és perquè és un instrument, un mitjà que ens permet fer i ser. La millor manera de lluitar i reivindicar el paper de la cultura és quan l'activitat cultural respon: què volem fer de les nostres vides?, i com volem ser?", ha dit Ayats. "Si en aquestes circumstàncies [referint-se a la crisi] estem contents de representar el país és amb la convicció que l'activitat cultural posa a disposició dels ciutadans eines per fer-nos més lliures, més dignes, crítics amb la vida social i potser un xic més feliços i capaços de forjar el nostre futur".

Els guardonats, que es van donar a conèixer al mes de juliol, són: 

Arquitectura i espai públic: Joan Bunyesc Palacín

Arts visuals: Àngels Ribé

Audiovisual: Franc Aleu (responsable de les projeccions que s'han vist a l'acte)

Cinema: Isaki Lacuesta Gabarain

Circ: Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà

Disseny: Enric Satué

Còmic: Carme Solé Vendrell

Cultura popular: Jaume Ayats Abeya

Dansa: La Porta Associació de Dansa Independent de Barcelona (que no han anat a l'acte a recollir el premi, tot i que no l'han rebutjat)

Literatura: Enric Casasses Figueres

Música: Festival BarnaSants-Cançó d'Autor

Patrimoni cultural: Museu Etnogràfic de Ripoll

Pensament i cultura científica: Valentí Fuster i Carulla (que no ha pogut assistir a l'acte perquè el nomenaven doctor 'honoris causa' de la Universitat de La Plata)

Projecció social de la llengua: Òmnium Cultural

Teatre: Carme Sansa

Trajectòria professional i artística: Arnau Puig, l'últim membre viu de Dau al Set, crític d'art, sociòleg i filòsof

Més continguts de