ARQUEOLOGIA

La Tàrraco romana en versió de butxaca

Una síntesi provisional del Museu d’Arqueologia obre al port

Un antic magatzem industrial del port de Tarragona, el Tinglado 4, acull des d’avui i durant els pròxims quatre anys una selecció de peces del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que afronta un projecte de remodelació en profunditat per adequar i optimitzar els seus espais. La mostra provisional que exercirà d’aparador de la Tàrraco romana tots aquests anys inclou unes 200 de les 1.100 obres d’art del fons del MNAT (que a banda de les obres en exposició compta amb 5.000 peces més emmagatzemades).

Segons la directora del museu, Mònica Borrell, l’exposició és “de síntesi”: “Perquè ofereix un producte amb significat complet per al visitant. Tot i que només pot veure una petita part del nostre fons, s’emportarà una idea molt representativa sobre què va ser i què va significar Tàrraco”. Borrell posa l’accent en el fet que “hi són representades totes les seves facetes: des de les més artístiques, polítiques o històriques fins a les que tenen a veure amb la vida quotidiana dels seus habitants, amb elements com el comerç, la gestió de l’aigua, la mobilitat... en definitiva, tot allò que la va fer prosperar al llarg dels segles”.

La mostra té una estructura cronològica i temàtica. El visitant es troba, d’entrada, amb una sèrie de 54 càmeres fosques encarades a la mateixa peça -un cuirassat del teatre romà de Tarragona- i en donen cadascuna una visió diferent. El missatge, “a banda de la provocació de jugar amb tecnologies contemporànies”, té un objectiu filosòfic: hi ha moltes maneres de mirar al passat.

Entre les peces més destacades hi ha una imponent estàtua cuirassada de l’emperador August i dues més de togats imperials, que estrenen restauració en aquest nou escenari. També destaquen el conegut mosaic de la Medusa, les estàtues d’emperadors com Juli Cèsar, Tiberi i Marc Aureli, passant pel lampadari conegut com el Negret. També hi ha zones d’interpretació de tresors com la sumptuosa vil·la dels Munts (Altafulla), on l’emperador Adrià hauria concentrat la plana major de l’Imperi Romà a la península Ibèrica l’hivern del 123 dC, i la vil·la romana de Centcelles, que podria haver estat un dels últims bastions militars ja a la decadència de la dominació romana. I, fins i tot, un espai per als tarragonins il·lustres del Renaixement que van recuperar i protegir el llegat de Tàrraco perquè arribés als nostres dies.

En total, són 800 metres quadrats d’instal·lació que emulen un temple romà amb 18 columnes dibuixades sobre lones que pengen del sostre i ajuden el visitant a recórrer els vuit àmbits en què es divideix l’espai, dissenyat per Lluís Pau amb el suport de Marc Valls en el disseny gràfic. Un muntatge que ha suposat una inversió pròxima al mig milió d’euros, aportada per la Generalitat, gestor de l’equipament cultural de titularitat de l’Estat.

La directora assegura: “Hem guanyat en presentació de les peces, amb nous elements gràfics enmig d’un espai diàfan. Tot plegat ens permet situar millor el visitant i donar més dinamisme a l’itinerari”. Un exercici que també aplicaran al nou MNAT: “La reforma en profunditat que hi fem ens permet repensar com plantejarem la visita”. Borrell reconeix, això sí, que “algunes peces importants no s’han pogut traslladar, ja sigui per les seves dimensions o perquè l’operació podia ser arriscada”. La directora espera minimitzar la pèrdua de visitants -perquè amb el trasllat es deixa d’estar al rovell de l’ou del patrimoni romà- amb una mostra prou atractiva i amb un esforç suplementari de comunicació.

La remodelació del museu costarà uns 4 milions d’euros, finançats per l’Estat. Per la seva banda, la nova directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar, va recordar que el Govern i l’Ajuntament de Tarragona treballen en un pla per gestionar conjuntament el llegat romà de la ciutat, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Més continguts de