“Volem tornar al local d’assaig i jugar amb la música”

Barcelona4.600 persones acompanyaran els Txarango aquest dissabte al Sant Jordi Club a partir de les 21 h. Serà l’últim concert del grup abans d’un any sabàtic, o si més no allunyat dels escenaris. “Fa cinc anys que no parem, empalmant una cosa darrere l’altra. Volem descansar, tornar al local d’assaig, jugar i experimentar amb la música”, explica Sergi Carbonell, teclista dels Txarango. “Ja ens trobem a faltar abans de plegar”, diu fent broma el bateria Joaquim Canals. El cantant Alguer Miquel completa l’explicació amb una dimensió més personal: “Volem recuperar el nostre entorn més pròxim, perquè portem cinc anys sense caps de setmana i viatjant, i ens veiem molt poc”.

El tancament d’aquesta etapa han volgut que sigui especial. Així ho van pensar fa uns mesos, quan van decidir tirar endavant “una cosa diferent”. “Havíem pensat en una big band i vestir el directe amb més instruments de vent i fer-lo créixer amb més veus i percussions. I ho vam muntar amb la Barcelona Big Latin Band”, recorda Miquel. El que no havien previst és que el Festival de Jazz de Barcelona els contactaria per incloure el concert en la seva programació i que els proposaria la col·laboració d’algun artista que aquell dies passés pel festival. “Al cap de quatre dies ens van proposar Chucho Valdés. No ens ho crèiem!”, exclama el cantant dels Txarango.

“És un grup jove que m’agrada molt. En el concert els aportaré la meva experiència sobre la música rítmica, i penso que serà espectacular”, diu el pianista cubà, que fa uns mesos va convidar els Txarango a veure un concert seu a França. Valdés “s’incorporarà en algunes cançons de l’espectacle” al Sant Jordi Club. “Per a mi és increïble -diu Carbonell-. Vaig estudiar a Cuba, i el primer dia de ser allà gairebé per art de màgia em va caure a les mans una entrada per al Festival de Jazz de l’Havana, que inaugurava el Chucho. És tot un luxe, un privilegi i un repte compartir escenari amb ell, i que a més toqui línies de piano que he compost jo”.

L’aturada del grup servirà, a més de per preparar nou material musical i “veure quina serà la veu del grup que anirà sortint”, per treballar en altres projectes, com ara un centre cultural a Caparan, al Senegal, que han contribuït a impulsar i que inauguraran al març. “És un espai pensat perquè doni sortida a projectes d’allà”, diu Miquel. També continuaran organitzant el festival Clownia a Sant Joan de les Abadesses, tot i que aquest cop no hi actuaran.

Tanmateix, un dels propòsits més importants de l’any sense concerts serà, com diu Canals, “reflexionar” sobre tot el que els ha passat i digerir experiències com l’estada que van fer al setembre a Palestina. “Ha sigut una sacsejada important”, reconeix Carbonell. “Que la gent hi vagi, miri i en tregui conclusions. És insultant que es plantegi que hi ha dos bàndols a Palestina. Hi ha un estat genocida i una població que viu emmurallada i envoltada de soldats que juguen a disparar-los. Hi ha una gent que està sota dels altres”, diu Miquel.

Sobre el futur, si una cosa tenen clara els Txarango és que no volen “haver de seguir altre cop un ritme marcat per aquesta mena de calendari invisible que diu que les bandes han de treure un disc cada dos anys”. “Això ho hem après”, assegura Miquel. També han après a gestionar el fet que el cantant es posicionés electoralment anant a les llistes de la CUP. “L'Alguer Miquel es va posicionar com a Alguer Miquel a favor d'una candidatura. I Txarango, com a Txarango, va anar a tocar en un acte de campanya de la CUP”, diu Carbonell somrient i deixant ben clara la postura del grup.

Ara s'acomiaden dels escenaris en un moment en què la realitat mostra la cara més dura. “El que ha passat a París ens preocupa”, diu Miquel sobre els atemptats de la setmana passada. “És molt bèstia, i a més que entressin en una sala de concerts. Penso que sí que formem part dels objectius de les seves accions. Estan atacant una sala de jovent que surt de festa, com abans havien atacat la redacció de Charlie Hebdo, que són dibuixants que formen part d'un món alternatiu. El que ells volen és que el musulmà que pren cervesa en una terrassa i el que no ho fa es barallin en la seva pròpia ciutat, i radicalitzar-ho. El món dels joves és el cercle en què estan intentant incidir”, afegeix Miquel.

Tot i així, els Txarango ni han pensat cancel·lar el concert de dissabte ni aplicar-hi mesures de seguretat especials, amb personal armat, com les que ha exigit Bob Dylan per actuar a Bolonya. “No hi podem fer res. No depèn de nosaltres”, diu Miquel, que recorda que fa un any l'Estat Islàmic va hackejar la web del grup. “Van ficar els seus missatges en la nostra web”, diu. “Segurament va ser aleatori, perquè en aquell moment era una de les webs més visitades de Catalunya”, explica Carbonell.

Chucho Valdés per triplicat

La col·laboració amb els Txarango és una de les tres cites que Chucho Valdés té aquest cap de setmana al Festival de Jazz, del qual és el padrí. Divendres actua al Teatre-Auditori de Sant Cugat amb dos dels seus fills, la pianista Leyanis i el bateria Jessie, i combinant diferents sensibilitats. “Tocarem la meva música i la d’ells, i també recordarem alguna peça del meu pare [Bebo Valdés]”, diu el Chucho, que diumenge oferirà un concert tot sol al Teatre Joventut de l’Hospitalet.