Al-Jidr i Ramayana, els altres sant Jordi

Barcelona.Ahmed Alkuwaifi va néixer a Zabadani, una petita ciutat del sud de Síria. “De petit, quan sortia de casa amb les meves germanes per anar a l’escola la mare ens deia: «Que Al-Jidr et protegeixi»”, recorda. La figura del mite alcorànic de sant Jordi forma part de la seva infantesa. El profeta Al-Jidr -el savi que va rebutjar Moisès com a deixeble per la seva impaciència- es va fusionar amb el del sant Jordi palestí, que encara avui és venerat cada 5 de maig prop de Betlem, tant per musulmans com per cristians. Els lligams entre el patró de Catalunya i el món àrab no s’acaben aquí: al castell d’Alep hi ha una de les moltes tombes que s’atribueixen al sant, que segons la gent de la regió va matar el drac per salvar la filla del rei en un lloc de la frontera entre Síria i Turquia.

Símbol de fertilitat

Però la simbologia del drac, la llança i la dama amenaçada també es troba en moltes altres tradicions i cultures, algunes tan llunyanes com la hindú. “L’element principal que uneix tots aquests mites i llegendes és la fertilitat: la mort del drac fa tornar la fertilitat a la terra, és el triomf del bé sobre el mal i una lloança a la natura”, afegeix Montserrat Torres, que amb Alkuwaifi va fundar l’Associació Punt d’Intercanvi, dedicada a l’educació per la diversitat.

L’associació va néixer de la necessitat d’aquesta parella siriano-catalana d’explicar a les seves filles la mixtura de cultures. Des del 1999 s’ha dedicat a elaborar una trentena de llibres en 18 llengües que estan a la disposició tant d’escoles com de famílies. S’han posat a treballar per recollir tots els sant Jordi que fan petit el món per sobre de les fronteres. En aquesta pàgina n’hi ha només tres exemples.

Al-Jidr: el sant ortodox venerat a Palestina

Molts palestins tant musulmans com cristians peregrinen cada 5 de maig (del calendari ortodox, que coincideix amb el 23 d’abril en el calendari catòlic) a Al-Jidr, una petita població de l’oest de Betlem on, segons la tradició, poden obtenir la protecció ( baraka ) d’aquest sant. Sant Jordi (Al-Jidr) era un soldat romà de l’època de l’emperador Dioclecià a qui Roma va exigir que renegués de la seva religió cristiana. S’hi va negar i va ser torturat i assassinat. El sant Jordi palestí no és un mite, sinó un sant ortodox, i és un exemple de fusió entre cristianisme i islam. Al monestir d’Al-Jidr hi ha encara les imatges del sant que mata un drac per salvar la donzella, una escena situada al nord de Síria, on segons la tradició hi havia una font d’aigua guardada per un drac que devorava les donzelles i els joves. Els habitants van decidir presentar els seus fills i filles al drac per poder arribar a l’aigua i, quan va ser el torn de la filla del rei, sant Jordi va matar la fera i els va alliberar del mal.

La llegenda amaziga de la bèstia de 7 caps

Els amazics del Rif, al Marroc, expliquen el conte de la bèstia dels set caps, que narra la història d’un jove que, en passar per un poblet, va veure un gran llac i una bonica donzella molt trista. La noia li va explicar que cada dia el drac es menjava una donzella i un plat de cuscús que li havien preparat els habitants del poble. La jove era la filla del rei i li havia tocat el torn. El noi tenia molta gana i es va menjar el plat de cuscús. Quan al cap d’una estona va aparèixer la bèstia, el jove (que l’esperava dormint) es va alçar d’un salt amb la seva espasa i li va tallar un a un els set caps. I al final va matar el monstre clavant-li l’espasa al cor. Després se’n va anar a una mesquita a dormir i va desaparèixer. El rei, agraït, va dir que casaria la seva filla amb el valent. Molts falsos herois s’hi van acostar, però la princesa no els reconeixia i els rebutjava. Fins que un dia va retrobar el seu salvador vestit amb roba humil entre la gent. Es van casar i van viure feliços.

Rama i les fletxes: La llegenda hindú

El mite de Ramayana, que encara es representa cada any a l’Índia, explica les aventures que va passar Rama per alliberar la seva esposa, Sita, de Ravana, príncep dels dimonis. Rama, Sita i el seu germà portaven una vida d’ascetisme al bosc, fins que un dia va aparèixer una bèstia gegant, Suparnakha, que es va enamorar de Rama. La bèstia, gelosa, es va menjar Sita i Rama la va combatre amb l’ajuda del seu germà i li va tallar les orelles i el nas. Però la bèstia era germana del Ravana, que la va voler venjar, i va captivar Sita i la va portar molt lluny. Rama i el seu germà la van buscar arreu del món. Finalment Rama la va trobar i va vèncer el monstre amb les seves fletxes màgiques.