El Palau Requesens: el reptes d'intervenir en un Bé Cultural d'Interès Nacional

BarcelonaEl Palau Requesens va ser construït entre els segles XIII i XV damunt la muralla romana de Barcelona, però al llarg del segle XX s'hi va fer tantes intervencions que, des de l'òptica patrimonial, se'l considera un fals històric. La transformació i el reconeixement com a monument es va produir en diferents moments, començant pel de l'obertura de la Via Laietana i la creació, amb l'afany polític d'aprofitar l'esplendor de la Barcelona medieval, de l'anomenat Barri Gòtic. Així, quan la Reial Acadèmia de Bones Lletres i la Comissió de Monuments van obtenir l'usdefruit del palau el 1917, l'arquitecte Josep Domènech i Mansana hi va fer una restauració centrada sobretot en el pati, on va reconstruir merlets, arcs, l’escala, una finestra lobulada i probablement la galeria porxada i diverses finestres coronelles. Per portar-la a terme, va barrejar fragments trobats en els magatzems municipals amb obra nova. Segons el geògraf i doctor en Història de l'art Agustín Cócola Gant, resulta difícil distingir què és "original" i que és nou. "Tenim tota la història de la ciutat de Barcelona concentrada en aquest edifici", afirma l'arquitecta Martina Fabré, del Taller d'Arquitectura Les Golfes, responsable de la pròxima rehabilitació de l'edifici juntament amb el despatx Brullet de Luna.

L’espai serà la nova seu de la Institució de les Lletres Catalanes i també acollirà les tres entitats professionals del sector (AELC, PEN Català i ACEC) i dues entitats més dedicades a la promoció literària, Espais Escrits (Xarxa del Patrimoni Literari Català) i IBBYcat (el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil). La Reial Acadèmia de les Bones Lletres mantindrà la seva ubicació dins del Palau Requesens i continuarà ocupant l’espai de la planta noble. Està previst que les obres es licitin a mitjans del 2026 amb l'objectiu que comencin abans de finals d'any, amb un pressupost per a la reforma de 4,8 milions d’euros. D'aquesta manera, la previsió és que aquesta Casa de les Lletres obri les portes el 2028.

Les intervencions històriques d'Adolf Florensa i Camil Pallàs

Les transformacions del palau, que està catalogat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), van continuar als anys 50, quan l'arquitecte Adolf Florensa va reconstruir entre els anys 1953 i 1958 la façana posterior sobre la muralla, va aixecar i va rematar la torre i va afegir noves finestres coronelles, entre altres actuacions. I encara va haver-hi una tercera restauració, portada a terme entre 1964 i 1972 per l'arquitecte Camil Pallàs, qui va voler “retornar la disposició original” de l'edifici eliminant-ne afegits i restaurant-lo a fons. Una altra vegada, Pallàs va barrejar restes antigues amb peces noves, amb l'objectiu de reforçar el seu aspecte medieval.

Davant de tantes capes històriques, ¿com s'han plantejat la intervenció Martina Fabré i els seus col·legues? "La nostra postura és entendre que tot allò que ha anat entrant en aquest edifici en forma part, i el llegim com un palimpsest", diu l'arquitecta. "Busquem fer una intervenció que permeti tenir una lectura complexa de les capes d'història que s'han anat sumant. El repte és important –afegeix– perquè treballem en un BCIN i a la vegada hem de garantir qüestions d'accessibilitat universal, de sostenibilitat. Conservem tots els elements que tenen un valor artístic i patrimonial, i eliminem les barreres arquitectòniques a l'interior".

Així, el resultat és "poder llegir l'estructura de l'edifici". "El que és més important és la idea d'intervenir en el patrimoni d'una forma eficient, reversible –subratlla Fabré–. Per tant, fem servir construcció en sec, fusta, amb l'objectiu de poder tenir una lectura global de l'edifici. El palau sempre es va anar fent a trossos, i ara per primera vegada podrà ser llegit en la seva globalitat, per molt que hi hagi unes preexistències molt eclèctiques".

Els detalls de la proposta Brullet de Luna i Les Golfes

Entre els elements destacats del projecte arquitectònic hi ha "un vestíbul únic a la planta baixa", segons el comunicat fet públic pel departament de Cultura, per centralitzar l’accés a la sala d’actes polivalent, als despatxos i a un nou bar obert al públic, connectat amb el pati. Un altre és el nou nucli vertical de comunicacions, que aprofitarà l’antic celobert i el transformarà en "una lluerna per aportar llum natural i vertebrar tots els nivells".

La Reial Acadèmia de les Bones Lletres mantindrà la seu al Palau Requesens i s’ubicarà a la primera planta. La seva biblioteca es reconfigurarà com "un gran espai a doble alçada". Així mateix, recuperarà la magnitud de les arcades gòtiques i augmentarà la funcionalitat sense alterar la volumetria històrica.

La segona i la tercera plana, destinades a la Casa de les Lletres, acolliran les noves oficines de les entitats i la Institució de les Lletres Catalanes, situades a la façana per aprofitar la llum natural. I els serveis i les instal·lacions es col·locaran en el gruix dels murs. "Busquem alliberar tots els espais de caràcter noble i, per tant, això ens porta al fet que, tot i el magatzematge, totes les instal·lacions, tots els serveis es concentren en els murs perquè l'espai quedi lliure", diu Fabré. A més, el nou gruix dels murs, anomenat poché és característic de l’arquitectura dels palaus. Per últim, els arquitectes recuperaran la font del jardí neoclàssic i col·locaran vegetació a les cobertes per reduir la calor.