De quins arbres ha sortit el teu edifici?
Una exposició de l'Institut d'Arquitectura Avançada a la nau Oliva Artés inclou prototipus amb altres fustes més enllà del pi
BarcelonaLa fusta del castanyer es caracteritza perquè és força dura, lleugera i perquè pot estar a la intempèrie. Com que els troncs d'aquest arbre no es fan gaire gruixuts, no és gaire comú en el món de l'arquitectura. En canvi, té moltes possibilitats: amb una màquina que redreça els troncs i unes juntes metàl·liques que els subjecten formant una malla, es pot arribar a fer la coberta d'un poliesportiu de més de 20 metres de llum, tal com demostren els arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez, els directors d'un projecte de recerca de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), els fruits del qual es poden veure a la nau Oliva Artés de Barcelona fins al 16 de novembre en una exposició titulada ForestED - Del bosc a l'edificació. "Aquesta exposició dona idees a altres dissenyadors o ajuntaments que es vulguin comprometre. Hi ha altres exemples d'aquestes estructures com casernes de bombers", explica Guallart, que també és l'autor amb Ibáñez d'un bloc de pisos de fusta al carrer Lola Iturbe de Barcelona que és dels més alts de l'Estat.
La fusta més habitual en el món de l'arquitectura és la de pi. L'objectiu de l'exposició és demostrar que, mitjançant la innovació tecnològica, es pot ampliar el repertori de fustes. La mostra inclou tres mostres de fusta gallega (bedoll, roure i castanyer) i tres de catalanes (castanyer, pi blanc i faig). "Són fustes frondoses, creixen més lentament, però són molt més resistents", diu Guallart. "La nostra proposta és força agosarada perquè mantenim que, per protegir determinats boscos, el que hem de fer és donar-los un sentit econòmic. D'aquesta manera voldrem protegir-los, voldrem que no es cremin; i si fem servir molts tipus de fustes diferents, fomentarem la biodiversitat del nostre territori. L'ús més baix d'una fusta és que es cremi", explica.
A Catalunya, la construcció en fusta té cada vegada més acceptació: "S'està produint un augment de l'ús de la fusta, per tres raons: la lluita contra el canvi climàtic i el compromís per descarbonitzar el sector de la construcció; el fet que els incendis ens han fet veure que si no gestionem els boscos es cremen, i que a Catalunya hi ha projectes i dissenys molt bons vinculats amb la fusta", diu Guallart, entre els quals hi ha la cooperativa d'habitatges La Borda, el bloc d'habitatges Pisa i la Biblioteca Gabriel García Márquez.
A més del prototipus de la coberta del poliesportiu, la mostra n'inclou mitja dotzena més, entre els quals hi ha la versió amb fusta de castanyer del conegut revestiment Flexbrick; el Cora, un node estructural fet amb fusta de castanyer, roure i pi; un paviment orgànic fet amb llenques de roure; un banc fet amb fusta de pi; un mur paramètric de bedoll, i una chaise-longue de faig. "Les tecnologies i la gent jove que treballa amb robots aporten esperança i una nova vida a totes aquestes fustes que en una altra situació estarien abandonades", diu Guallart.
A més de l'IAAC, el projecte l'han tirat endavant el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l’Associació Forestal de Galícia (AFG) i el Consorci Forestal de Catalunya (CFC). El finançament inclou fons de la Fundació Biodiversitat i del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Després de Barcelona, l'exposició es podrà veure a Madrid i Pontevedra.