Jordi Faulí: "La Sagrada Família l'entendrem completament quan estigui acabada"

BarcelonaJordi Faulí (Barcelona, 1959) es va incorporar a l'oficina tècnica de la Sagrada Família el 1990, quan el temple encara no estava cobert. Tres anys després va ser nomenat arquitecte director adjunt. I el 2012 es va convertir, com a successor de Jordi Bonet, en el setè arquitecte director des d'Antoni Gaudí. Entre les fites de la seva direcció hi ha la finalització de les naus i la culminació de la torre de la Mare de Déu i la torre de Jesús.

Com a arquitecte, com ha evolucionat la seva relació amb el temple durant aquest temps?

— Cada vegada he tingut més coneixement del projecte de Gaudí, de com seguir-lo i de com construir-lo.

Com va sorgir l'oportunitat d'anar-hi a treballar?

— M'ho va proposar l'arquitecte director d'aquell moment, Jordi Bonet, però sempre explico el mateix perquè si no, no ens fem a la idea: en aquell moment a l'obra hi havia setze paletes i a l'oficina quatre arquitectes. Era una situació molt diferent de l'actual.

Des d'aleshores com van evolucionar aquestes xifres?

— Ara són uns 150, i a l'oficina som uns 50. No només hem de pensar en els arquitectes i els projectes, sinó també en la construcció, la producció. I abans de la pandèmia érem més.

Ha pogut recuperar totalment els nivells prepandèmics?

— Tenim una activitat força similar a la que teníem abans de la pandèmia, però no a l'oficina. L'oficina la vam reduir i ara també treballem amb despatxos externs.

Diria que a vostè li ha correspost fer un salt d'escala en la construcció de la Sagrada Família?

— No m'ha correspost, m'ha tocat. La dinàmica de la Sagrada Família sempre és conseqüència bàsicament dels recursos, que venen per donatius i la venda d'entrades.

Tècnicament, la feina ha canviat gaire en aquests anys?

— Sí que ha canviat, però no ha canviat el concepte, perquè la idea que sempre tenim és seguir amb fidelitat el projecte de Gaudí i fer una construcció de qualitat. I això vol dir estar obert a les tecnologies que ens poden ajudar en cada moment.

Sempre hi ha hagut aquesta obertura als avenços tecnològics?

— El pioner va ser Jordi Bonet, que va ser qui va veure que la informàtica ens havia d'ajudar i a finals dels anys vuitanta va obrir l'oficina a col·laborar amb altres arquitectes i universitats. Aleshores Jordi Bonet ja va produir les columnes de pedra de la nau amb control numèric, que era molt senzill en aquell moment, però segurament va ser un dels primers elements de pedra arreu del món, o el primer, executats amb mecanització informàtica. I després tot va anar venint, fins que ara construïm les torres i els terminals amb aquesta nova tècnica de la pedra tesada.

Així que la informàtica ha sigut sobretot una ajuda.

— Sí, una ajuda per estudiar el projecte de Gaudí i interpretar-lo. Per exemple, els finestrals de les naus que hi ha en les maquetes que va deixar Gaudí, els hem construït amb més exactitud que la mateixa maqueta. La maqueta és feta a mà i molt ben feta, però hi ha certes imprecisions que tenen a veure amb la mateixa execució. El fet de redibuixar les maquetes de Gaudí amb programes informàtics vol dir que hem introduït les fórmules geomètriques dels elements arquitectònics i, per tant, les seves interseccions són més precises encara que la mateixa maqueta. I un altre exemple d'això és la topografia informàtica de l'obra, que ens permet poder construir amb precisió.

Treballen amb eines de disseny paramètric.

— És curiós, perquè ja és la idea de Gaudí. Ell no coneixia aquests programes, però sí que va tenir una intuïció en el sentit de deixar el màxim d'informació per al futur. Després donava llibertat, però evidentment és una cosa que ell deixa, s'ha de seguir. I com que no sabia el temps que viuria, va fer maquetes de dimensions importants d'elements diversos que servissin per construir aquelles parts i com a exemple per a altres. Per exemple, la cúpula de la sagristia, que està composta per un conjunt de dotze grills parabòlics que s'ajunten a dalt de tot, Gaudí la va deixar en una maqueta. I també va deixar dibuixades les torres centrals. Per tant, hem projectat les torres centrals agafant el model de la sagristia i canviant l'altura del vèrtex de dalt. La torre de Jesús té dotze cares com la sagristia, i el vèrtex és 60 metres més amunt. Les torres dels evangelistes tenen vuit cares, com va indicar Gaudí en un dels seus textos. I la de la Mare de Déu, catorze.

Els avenços tecnològics han tingut algun impacte en l'interior de les torres?

Sí. Gràcies a la tecnologia, els hem pogut fer diferents de com Gaudí els hauria pogut fer: es podran visitar, són uns espais lliures dins la torre de la Mare de Déu i la de Jesús. Amb la tècnica de la qual ell disposava, Gaudí s'havia imaginat que a dins hi hauria uns pisos, i les tècniques actuals ens han permès deixar la torre de Jesús i la torre de la Mare de Déu sense cap element interior i amb uns espais de 60 metres d'altura. Aquests espais Gaudí no els va projectar, però sí que són conseqüència de l'exterior de les torres.

Què ha significat per a vostè culminar la torre de Jesús?

— El primer que penses és que, pas a pas, estàs fent realitat el projecte de Gaudí. I després en la gran quantitat de persones que han aportat la seva feina per fer-ho possible.

Dins la fidelitat al projecte de Gaudí, hi ha algun marge a la interpretació? Com se la planteja, aquesta fidelitat?

— Sempre al màxim, perquè Gaudí era un geni, això ho sabem tots, i no podem desaprofitar cap de les dades del seu projecte. I és veritat que hi ha elements definits al detall perquè va deixar una maqueta, d'altres els va dibuixar i uns altres els va descriure. Gaudí va plantejar per al futur de la Sagrada Família fer servir una sèrie de formes geomètriques en tres dimensions, la gran part generades per línies rectes, com es pot veure en les maquetes que va deixar, que no eren petites, eren a escala 1:25 i 1:10, és a dir, més grans. I en aquelles maquetes Gaudí també va explicar el sistema de combinació entre elles. Per tant, quan hi ha una maqueta molt definida per Gaudí, evidentment la seguim al peu de la lletra, i en els elements que ell no va dibuixar, però que va dir que havien de ser com d'altres dels quals havia fet maqueta, seguim la mateixa tecnologia.

Gaudí ho va deixar tot definit, o hi ha algun element que heu pogut crear de bell nou?

— De bell nou, cap. També va definir la simbologia de tot el temple. Sempre hi ha un punt de partida de Gaudí: la mateixa creu de la torre de Jesús; Gaudí va fer un modelet d'una creu de dos braços, i ara hem fet la creu central seguint la descripció que ell va fer de la creu i fent servir la geometria que ell va deixar en maqueta. I és la mateixa geometria de les columnes de la nau.

La pròxima gran fita serà la façana de la Glòria. Els tres artistes preseleccionats per fer-ne la decoració, Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín, ja han presentat les seves propostes.

— Sí.

Podria ser que la feina es dividís entre els tres?

— S'ha de veure. 

I podria ser que el concurs quedés desert?

— També, podria passar. Però no és ben bé un concurs, sinó una presentació de propostes artístiques. Els tres artistes les han presentat i les han explicat. Han fet una gran presentació, molt documentada. La comissió artística i la teològica han fet els seus informes i tot això s'ha presentat al patronat, que s'ho mirarà; no hi ha cap termini per prendre una decisió.

Miquel Barceló ha dit que fer la façana de la Glòria són quinze anys de feina.

— Això s'ha de veure. Nosaltres parlem de deu anys, però la part artística, no ho sé.

L'escalinata de la façana la de Glòria és, probablement, la part més polèmica, pel conflicte amb els veïns dels habitatges del carrer Mallorca. Podria haver-hi trànsit per sota?

— Sí, Gaudí va aixecar el pla del temple un metre perquè l'escalinata tingui prou altura per passar pel damunt del carrer. L'escalinata passa per damunt amb cinc metres de gàlib, i crea una plaça davant de la façana per sobre del carrer, i a l'altra banda hi ha l'escala. 

Quina superfície ocuparia?

— Jo diria que això són uns 80 x 35 metres.

S'ha fet públic que l'acord amb els veïns de les illes afectades està molt avançat.

— El projecte ja va quedar definit amb el Pla General Metropolità del 1976, que incloïa un espai de 60 metres d'amplada davant el temple, entre el carrer Mallorca i la Diagonal com a zona verda. I la resta de les illes, també afectades, com a habitatges afectats.

Serà aquest mateix projecte el que s'executarà?

— Això no ho sé [somriu].

Quin és el seu objectiu, doncs?

— Nosaltres el que intentem és que l'escala que Gaudí va proposar, que és la que es va imaginar i que pertoca per les dimensions de l'edifici, sigui possible. No es tracta només de l'escala, sinó també de dos monuments: un és un brollador d'aigua que arriba a 25 metres d'altura i l'altre, unes teieres de foc. Aquests monuments fan com un emmarcament.

S'ha criticat molt la continuació de la Sagrada Família. S'ha dit que s'ha traït Gaudí.

— Crec que aquest és un argument que va en contra del que volia el mateix Gaudí, que, quan tenia 60 anys, és a dir, quan estava en plena activitat creativa, va decidir dedicar-se exclusivament a la Sagrada Família per construir la façana del Naixement i per projectar el màxim d'informació per al futur, "perquè se sàpiga què volia fer aquell home". És evident que desitjava que l'obra continués. Però, d'altra banda, la Sagrada Família és un projecte de la gent, del poble. Per tant, és el mateix poble que, de maneres molt diverses, ha anat empenyent la producció de la Sagrada Família. I això crec que és un procés que s'ha de valorar i que és únic en el món, i que val la pena reivindicar.

Uns altres crítics afirmen que el temple rep tanta atenció perquè està contínuament en obres i que no l'acabaran mai per no perdre-la.

— Qualsevol catedral, qualsevol gran església com la Sagrada Família, acabar-se, no s'acabarà mai. A part de la restauració, sempre hi ha alguna cosa a fer. El que Gaudí pensa, i el que explica als deixebles, ho entendrem perfectament quan la Sagrada Família estigui acabada, també simbòlicament. La vocació d'un edifici és acabar-se. I segon, és que aquesta obra d'un arquitecte genial l'entendrem d'una manera completa, i l'entendran els que vinguin a veure-la, quan estigui acabada.

Abans deia que la Sagrada Família és un projecte del poble. Però al mateix temps és un gran atractiu turístic. Com combineu aquest caràcter turístic que té la basílica amb l'espiritual, amb el social?

— Han de conviure. La Sagrada Família és un lloc de culte des del 2010, però la cripta ho és des del 1885. Al mateix temps, és un edifici amb una qualitat arquitectònica; per tant, la gent també ve per gaudir i per conèixer aquestes qualitats arquitectòniques que estan molt lligades també a un contingut simbòlic d'expressió de la fe cristiana, i de la vida. Com més avanci la construcció l'aspecte litúrgic estarà més present, i l'arquitectònic menys, això passa arreu del món. I, d'altra banda, hi ha les ajudes a entitats de tercer sector que la Sagrada Família dona a través del fons d'acció social.

La pròxima visita del papa Lleó XIV dins l'Any Gaudí marcarà una nova fita en la història del temple.

— Jo crec que per a Gaudí seria un motiu d'una gran alegria que la missa del centenari de la seva mort estigui presidida pel Sant Pare.