Les Tres Xemeneies seran la seu principal del Congrés Mundial d’Arquitectura

BarcelonaBarcelona serà la primera ciutat que acollirà per segona vegada el Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), del 28 de juny al 2 de juliol del 2026. També és inèdit que les problemàtiques s'hi abordaran les van proposar un equip d'arquitectes sorgit d'un concurs internacional. Es tracta de Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala, i aquest dilluns han donat nous detalls de com desplegaran el seu projecte, titulat Becoming. Architectures for a planet in transition:les seus principals seran Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs i el Disseny Hub Barcelona (DHub). Així, mateix, també acolliran actes públics del congrés llocs emblemàtics de la ciutat com el Castell de Montjuïc, que acollirà la clausura; el Moll de la Marina i la Sagrada Família, on es lliuraran els premis de la UIA. I també s'ha fet públic que els comissaris han encarregat 12 recerques, a equips entre els quals hi ha Atelier Bow-Wow, Colectivo C733, Anna Puigjaner, de Vylder Vinck i Forensic Architecture. Una altra d'aquestes investigacions és Parlaments d'aigua, la proposta d'Eva Franch i l'estudi TAKK que representarà Catalunya a la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia.

La decisió d'ubicar les seus a Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs i el Disseny Hub Barcelona (DHub) està molt pensada: per als comissaris, aquesta franja litoral és "d’alta complexitat" perquè s'hi troben "les infraestructures essencials per a la metròpolis", i perquè aquesta zona ha d’assumir "alguns dels reptes contemporanis d’interès global, com la vulnerabilitat al canvi climàtic, el turisme massiu i les fluctuacions migratòries. Així, els comissaris volen posar en relleu que el Congrés Mundial "participa del marc geopolític que representa el mar Mediterrani, i vol mostrar Barcelona com una ciutat mediterrània en constant transformació, que cristal·litza la idea de la mateixa construcció de l’urbs al llarg del temps“.

"L’any 2026 representa una fita rellevant per a Barcelona, ja que durant uns dies acollirà el Congrés de UIA, però també perquè ha estat designada per la UNESCO com a Capital Mundial de l’Arquitectura", afirma l'arquitecta Maria Giramé. D'una altra banda, pel que fa a l'ús del temps en l'arquitectura al qual fa referència "Becoming", Giramé explica que es tracta de "treballar sempre a partir de les preexistències, ja siguin els paisatges físics, les cultures, les històries o les memòries d’un lloc, per transformar-les de manera curosa, tenint en compte la seva riquesa i complexitat".

Un futur de cures i solidaritat

Amb la seva proposta, l'objectiu dels comissaris és convertir Barcelona, com van dir els mateixos quan van guanyar el concurs, en "un laboratori d’investigació arquitectònica", perquè el Congrés Mundial no sigui només rellevant per als arquitectes, sinó que també tingui un impacte real en la ciutadania i en el futur del planeta. "Els gestos de l’esdevenir són curosos, atents i solidaris, i porten aparellades interrelacions materials, polítiques, ecològiques i poètiques que ens porten a increïbles perspectives obertes”, diuen els comissaris.

Els comissaris han desplegat en la seva proposta en sis eixos relacionats amb problemàtiques del món d'avui, entre els quals hi ha l'afany de repensar els nostres hàbits com a ecosistemes on conviuen en simbiosi múltiples espècies (Becoming beyond human). Una altra (Becoming interdependent), té un caràcter polític, i es basa en la interconnexió entre persones per fomentar "transicions d'empoderament social" mitjançant espais que fomentin la cooperació, les cures i la solidaritat. Una tercera línia serà protagonitzada per les eines i accions, entre les quals hi ha les dades i la IA, que s'han d'impulsar per assolir "una hiperconsciència del nostre territori i canalitzar canvis en les nostres formes de viure" (Becoming hyper-concious)

Una quarta línia aprofundirà la circularitat en l'arquitectura (Becoming circular). "Cadascuna d'ella obre camps d'investigació pròxims a altres disciplines, pivotant sempre sobre la pràctica de l'arquitectura, amb l'objectiu d'explorar transicions alternatives als models tradicionalment imposats", diu Giramé.

Dues de les línies tindran un caràcter més estrictament de sector: Becoming embodied s'ocuparà "dels processos de transformació material del nostre entorn construït". Aquesta línia explora les tecnologies i tècniques dels processos constructius incorporant l’agència dels materials, és a dir, integrant-ne els valors mediambientals, socials i també estètics. I Becoming attuned tractarà del "significat de l'arquitectura" i de "transicions poètiques". "L'objectiu és afinar les complexes realitats preexistents per saber com donar formar al significat que produeix l'arquitectura", diu Giramé. "Aquesta aproximació reclama una mirada sensible i oberta, guiada pel desig, que valori la incertesa i el quotidià, tant dels fenòmens físics com digitals", subratlla.

Uns 200 ponents internacionals

Està previst que en les conferències i debats i en l'exposició del congrés hi participin prop de 200 ponents internacionals, uns 125 dels quals els escolliran l'equip de comissaris i el comitè científic, i les altres 75 seran seleccionades a través d'una proposta oberta. Pròximament, s'obriran dues convocatòries dedicades a estudiants: un concurs internacional i el taller internacional que acollirà prop de 150 estudiants. A més, el Congrés serà un dels actes més destacats de la Capitalitat Mundial de Barcelona de la UNESCO al llarg de tot el 2026, fruit de l'acord entre la UIA i la UNESCO perquè Barcelona tingui aquest reconeixement. D'una altra banda, pel que fa a l'assistència; està previst que hi assisteixin unes 10.000 persones.

Aquesta edició del Congrés Mundial de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) l'organitzen el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), juntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i té el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU). Barcelona va acollir el Congrés Mundial per primera vegada el 1996, en una edició recordada per la presència de molts dels arquitectes estrella del moment, com Frank O. Gehry, Norman Foster i Peter Eisenmann.