Catalunya farà una crida global a Venècia per afrontar les crisis hídriques

L'Hospitalet de Llobregat / BarcelonaA la ciutat de Barcelona hi ha més de 2.000 fonts, entre les ornamentals i les d'aigua potable. Moltes de les ornamentals no funcionen amb aigua apta per al consum, però, així i tot, en temps de sequera l'Ajuntament va tancar-les perquè la ciutadania prengui consciència de la gravetat de la situació. Ara els comissaris del pavelló català de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia, els arquitectes Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño (Takk) i Eva Franch proposen, dins el seu projecte Parlaments d'aigua, crear una "font de dades", és a dir, "un instrument urbà que ens ajudi a entendre quan estem en una situació de crisi hídrica", tal com explica Eva Franch.

"Proposem una nova tipologia perquè entenguem quan estem en una situació de crisi, i que també sigui un espai on puguis portar la teva pròpia aigua de boca i la puguis analitzar, de tal forma que els ciutadans tinguin agència sobre la qualitat de l'aigua de boca que els arriba a casa", explica. Els comissaris són conscients que les agències de control de l'aigua tenen aquesta informació, però el que volen és "empoderar la ciutadania i també produir un espai de transparència i de conscienciació", diu Franch.

La pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia se celebrarà del 10 de maig al 23 de novembre, sota la direcció de l'arquitecte Carlo Ratti, i amb el lema Intelligens. Natural. Artificial. Col·lectiu. Serà la setena edició que Catalunya hi participarà, dins els eventi collaterali, sempre amb l'impuls de l'Institut Ramon Llull, que enguany hi destina uns 600.000 euros. "En un context d'enorme irracionalitat global, Carlo Ratti ens planteja parlar d'intel·ligències, i nosaltres entomem el repte amb Parlaments d'aigua", afirma el director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda. "L'aigua és un element imprescindible en qualsevol ecosistema, i en un país mediterrani com el nostre és un dels elements clau en la gestió de la nostra vida col·lectiva, i en la gestió de les emergències climàtiques. Si no apliquem tota la nostra intel·ligència en la gestió de l'aigua, no ens en sortirem", diu Almeda.

Per desenvolupar els materials del pavelló, Luzárraga, Muiño i Franch van fer recerca in situ a les terres de Lleida, les Terres de l'Ebre, les comarques gironines, Barcelona, el País Valencià i les Balears a través d'uns "tallers de futurs" per als quals van convocar agents de les diferents zones, científics, activistes, polítics, artistes i arquitectes per tenir una "visió transversal del territori, de les problemàtiques de l'aigua i dels conflictes més importants dins d'aquestes visions", diu Franch. Aquesta metodologia els va permetre identificar maneres amb les quals, des de l'arquitectura, podien contribuir a crear "escenaris esperançadors, en alguns casos crítics, en alguns casos fins i tot ficcionals", amb l'objectiu de "repensar la nostra relació amb l'aigua", informa Franch, de "contribuir a afrontar aquesta crisi hídrica amb unes conseqüències que van molt més enllà de produir espais per als humans, entenent la relació ecosocial i transversal dels humans amb el planeta".

Un espai immersiu sobre els desafiaments de la gestió de l'aigua

A Venècia desplegaran la seva recerca en un espai polimorf fet amb tela tensada que convertirà els austers cantieri navali, els magatzems nàutics on cada any s'instal·la la delegació catalana, en un espai immersiu i colorista, gràcies a projeccions d'imatges relacionades amb l'aigua. "El que passa a vegades a Venècia és que molts pavellons són molt intel·lectuals, i nosaltres hem volgut fugir d'aquesta visió elitista i hem intentat obrir l'experiència a tot el públic, generant un espai que té un caràcter corporal, visualment atractiu i també pel que fa a humitat i temperatura", diu Muiño.

Cadascun dels territoris estarà representat per una instal·lació. A més de la font de dades, la instal·lació dedicada al País Valencià després dels estralls de la DANA estarà dedicada a les portes, les frontisses i els recorreguts d'evacuació. I la sedimentació del delta de l'Ebre estarà representada per un "saló de sediments" amb informació sobre com traslladar els llims dels pantans de Riba-roja i de Mequinensa i passar-los al riu perquè sigui capaç de continuar aportant-los al delta de l'Ebre. "Hi ha més de cinc-centes espècies al delta de l'Ebre que estan en un perill d'extinció si no entenem que és un dels grans tresors ecològics i ecosocials que tenim al territori i que no s'està fent res per realment preservar-los", adverteix Franch.

A les Balears, els comissaris tracten el tema de les crisis dels 87 aqüífers existents, a cinc dels quals dedicaran unes plaques commemoratives per crear consciència d'on prové l'aigua. "A les Balears, més del 70% de l'aigua de boca ve dels aqüífers, i realment hi ha un problema d'estrès hídric molt gran. Per això han començat a funcionar les dessalinitzadores", diu Franch.

Pel que fa a les terres de Lleida, els comissaris parteixen de la "denominació de destinació" per suscitar una reflexió sobre si "els nostres hàbits com a consumidors poden adequar-se a l'estrès hídric que vivim", tal com diu Muñio, cosa que concretaria en unes banderes o penons plantats entre els conreus. "Ens vam adonar que no es tractava de qüestionar els sistemes de regadiu que s’utilitzen –afegeix–, sigui reg per manta o reg per degoteig, sinó que, com a arquitectes, on podíem intervenir d’una manera més astuta era intentant fer transparent la situació que una gran part dels cultius que es produeixen en aquesta zona van fora de Catalunya i fora de la resta de l’estat espanyol". Així que en aquest cas apareixen problemes com la compra de terres i cànons d'aigua per part de grans inversors com Blackstone i l'impacte ecològic de les exportacions de fruita. "La pera de Lleida moltes vegades arriba a Nova Zelanda o a Tòquio, però amb aquestes exportacions aquesta aigua que ve d'aquí el que fa és anar-se'n a unes grans distàncies a produir un negoci que tampoc no es queda en una estructura local –diu Franch–. Es tracta de com visibilitzem els camps, i com visibilitzem als camps allò que està passant. El que volem és empoderar els pagesos".

Parlaments d'aigua també està inclòs dins el congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes que se celebrarà a Barcelona el 2026. Per ampliar l'abast de la seva recerca, els comissaris llancen aquest dimecres una convocatòria oberta perquè individus, col·lectius i organitzacions que estiguin treballant en qüestions sobre l'aigua des d'una perspectiva ecosocial enviïn els seus projectes per construir una web amb un atles global d'arquitectures d'aigua.