L'art d'un sensesostre en un palau del segle XI al cor de Barcelona

BarcelonaHousseinou Gassama va néixer al Senegal i va viure al carrer pels volts de Santa Maria del Mar almenys entre el 2008 i el 2012. Pintava cases i mobles, tot el que no tenia, damunt unes petites taules que feia reciclant caixes de vi de Vila Vinateca, i els veïns els hi comprava per donar-li un cop de mà. Però un dia Gassama va desaparèixer: una amiga d'un restaurant pròxim va dir que havia marxat a Almeria per reunir-se amb un oncle. Ningú n'ha tornat a saber res més. Les seves obres es venen en galeries de París i Nova York i està representat a la col·lecció del Centre Georges Pompidou, fruit de l'interès creixent per l'art brut. I ara la seva obra torna a la llum pública juntament amb la del peruà establert a París Alberto Quintanilla (Cusco, 1934) en una exposició titulada Mons interiors a la Casa Museu Mater (carrer de l'Oli, 4), ubicada en un antic palau dels segles XI i XII al barri de la Ribera de Barcelona. 

"Gassama i Quintanilla són dos artistes molt diferents, però el que ens fascina són els seus mons interiors", afirma l'arquitecta i professora Kathrin Golda-Pongratz, la comissària de la mostra juntament amb el seu marit, Thomas Golda, i la impulsora del museu, la també arquitecta Valentina Asinari di San Marzano. Així mateix, és la propietària d'algunes de les obres exposades. "La de Gassama és una representació gràfica molt abstracta i molt geomètrica, mentre que el món de Quintanilla és justament a l'inrevés, un món molt orgànic", explica Golda-Pongratz. Mentre que les obres de Gassama exposades no estan a la venda, les de Quintanilla sí. D'altra banda, tots dos artistes tenen en comú que el seu art es concentra en els seus universos íntims, aliè al país que els va acollir, i que es concentra en els seus universos personals.

Abans d'aquesta exposició, que estarà en cartell fins al 16 de novembre, Gassama era conegut per un llibre que li va dedicar la comissària Alicia Chillida. Pel que fa a Quintanilla, ell i Golda-Pongratz són amics des de fa uns vint anys, i la seva trajectòria ha tingut reconeixement en grans museus com el MoMA de Nova York i la Biblioteca Nacional de França, encara que també hagi quedat com un alternatiu.

Al llarg del recorregut criden l''atenció les cases i els llocs despoblats de Gassama, que al Senegal va treballar de ferrer. Només poques vegades va dibuixar éssers vius, com un ocell o un pangolí africà. En canvi, els dibuixos, els quadres i les escultures de Quintanilla són plens a vessar d'humans i animals reals i mitològics, entre el món andí, l'art dels nens i el Goya més oníric. "A tots dos artistes també els uneix l’atracció per l’objecte superflu, el producte industrial que, desproveït de la seva utilitat, es converteix en un vehicle capaç d’expressar els seus propis mons personals i independents", diuen els comissaris.

"Tots dos artistes són col·leccionistes en el sentit del filòsof Walter Benjamin, que defineix el col·leccionista com una persona que troba un objecte per afegir-lo a la seva col·lecció, un objecte quotidià desproveït de tot ús. Així, la caixa de vi ja no és una caixa de vi, el cartó premsat ja no és un recipient de préssecs, melons, ous o tomàquets; simplement es capgira, es reutilitza, es recicla en el millor sentit, per representar el món interior de l’artista", afegeixen.