L'exposició del MNAC amb més de 1.000 col·laboradors

Barcelona"Via, via, via, visca salvatgia!". "Boira pixadora, plou tota l'estona!": arrenca una manifestació dins la Sala Oval del MNAC, liderada per l'artista Marcel·lí Antúnez Roca, que dona vida a la gran instal·lació participativa que presenta fins al 6 de gener, titulada Marcel·lí Antúnez Roca. Natura, centrum est. Campament Oval. Antúnez està acompanyat d'una banda de músics, la Fail Again Ensemble (Marceluia y sus Mireios) i d'un reguitzell de performers, i tot plegat és una crida a rebel·lar-se divertint-se.

"El centre de totes les coses és la naturalesa i les pantalles ens fan preses de l'algoritme. En aquest format de propaganda, fet amb fusta i paper, busquem reivindicar aquest moment històric que vivim, bastant xungo, per cert; tornar a ser una pinya i tocar la terra amb les mans", ha dit Antúnez durant la presentació del seu treball aquest divendres. Escoltant-lo, un pot recordar el seu passat ferotge com a fundador de La Fura dels Baus, i, al mateix temps, passar-s'ho bé i aprendre amb la seva evolució com a artista ecoactivista i festiu.

A més de reivindicativa, Natura, centrum est és una de les exposicions més multitudinàries que ha passat pel museu: com diu el mateix Antúnez, en la realització de les peces, fruit de diversos projectes des del 2014, hi han col·laborat "més de 1.000 persones", de "col·lectius i grups vulnerables". "Sembla que sigui una obra de museu, però no volia perdre l'essència que tot això són coses produïdes al carrer, en una celebració", rebla Antúnez. A més, amb aquest projecte es desmarca de l'esnobisme en què poden caure els artistes contemporanis. "En els últims anys l'art contemporani s'ha convertit en una cosa autoreferencial, preocupada per unes coses que no són els problemes reals de l'actualitat i allunyades de la nostra vida. Amb aquesta exposició intento que la pugui entendre un nen de cinc anys, o almenys experimentar-la una mica. Jo la veig com un acte de propaganda, un acte de compartir", subratlla.

El muntatge està organitzat en una desena de barraques de fusta, dins les quals hi ha vídeos dels projectes d'on provenen els dibuixos, cartells, telons, estendards i els vestits d'animals exposats, entre els quals hi ha la rua Fargabudell (2014). Aquests projectes van formar part d'esdeveniments com el festival Sismògraf d'Olot, així que ara l'exposició suposa una oportunitat per tornar-los a veure. Al llarg del recorregut, es despleguen una vintena de pòsters amb referents alternatius, entre els quals hi ha Quico Picanyol, horticultor, constructor de pedra seca i representant del Moianès de la cultura hippie, i Llum de la Selva, el pagès vegetarià i crudívor que va morir als 106 anys. Més endavant, hi ha un dibuix gegantí amb una trobada de Marx, Proudhon i Bakunin. També hi apareix Stalin, que organitza "la dictadura del proletariat". Però la deriva històrica va anar per altres camins més classistes, com Antúnez mostra amb un dibuix sobre l'Espanya dels anys 60, amb Franco, la collares, Peret i Sofia Loren en biquini aguantant una pesseta.

La instal·lació estarà oberta fins al 6 de gener en l’horari d’obertura del museu. Antúnez i els seus col·laboradors l'activaran a les 12 del migdia dels dies 20, 21, 23, 27, 28, 30 i 31 de desembre, i els dies 2, 3 i 4 de gener. L'entrada costa 2 euros sense inscripció prèvia. Per als menors de 16 anys i majors de 65 anys, l'entrada és gratuïta.