Art

Els ferroviaris bielorussos que van sabotejar els trens russos cap a Ucraïna

Una exposició a la Fundació Antoni Tàpies s'endinsa en els conflictes entre els països de l'antiga Unió Soviètica

BarcelonaLes històries més apassionants de vegades comencen a la porta de casa, com li va passar a l’artista, cineasta i assagista georgiana Tekla Aslanixvili (Tbilisi, Geòrgia 1988). Va créixer en un habitatge que dona al dipòsit de trens de Tbilisi i la recerca que va emprendre sobre la via ferroviària que veia cada dia la va portar a descobrir com els treballadors ferroviaris de la mateixa Geòrgia i altres països de la zona s’ajuden entre ells per damunt de les polítiques dels seus països, que sovint estan enfrontats. Per això el documental que exposa a la Fundació Antoni Tàpies fins al 27 de novembre porta per títol State in a state [Un estat dins l’estat]. “El títol prové dels records dels treballadors del ferrocarril veterans: quan hi vam parlar a Armènia i Geòrgia ens van dir que la infraestructura ferroviària soviètica funcionava millor que la mateixa Unió Soviètica”, afirma Tekla Aslanixvili. “Tenien autonomia –afegeix–: els seus propis números de telèfon, guarderies, el seu llenguatge tècnic comú, i treballaven més eficientment. Treballadors ferroviaris de llocs molt llunyans estaven connectats i la consciència de ser treballadors ferroviaris era més forta que la consciència nacional. Tenien una consciència transnacional”.

Aquesta solidaritat entre treballadors ferroviaris ha emergit en diferents ocasions les últimes dècades: quan Turquia va bloquejar Armènia, els treballadors turcs van deixar passar els trens amb aliments armenis, contravenint les ordres del seu propi govern. I ara està tornant a passar amb la invasió russa d’Ucraïna. “El pla inicial de Putin era prendre Kíiv com més ràpid millor”, afirma un dels testimonis del documental. “Per això era essencial que les tropes russes entressin ràpidament per la banda de Bielorússia –explica–, i en aquest moment va sorgir la solidaritat entre els treballadors ferroviaris”. Els treballadors va tenir la idea d’organitzar-se en unitats especials i van passar a l’acció: per impedir que les tropes russes avancessin no els calia provocar grans explosions, sinó sabotejar les caixes de senyalització, com va arribar a la premsa al maig: “Hi ha unes petites caixes de senyalització que són les mateixes als països postsoviètics, tant és si és Bielorússia o el Kazakhstan: les apagues o les fas malbé i el moviment automàtic dels trens s’atura, i això va alentir l’avançament de les tropes russes”. “Fa poc vaig posar-me en contacte amb els treballadors ferroviaris bielorussos i els vaig demanar que no obeïssin ordres criminals i que no permetessin que les tropes russes entressin a Ucraïna. Ara com ara puc dir que no hi ha connexió ferroviària entre Bielorússia i Ucraïna”, assegura en el documental el cap dels ferrocarrils ucraïnesos, Oleksandr Kamixin. La solidaritat també passa perquè els treballadors es respectin entre ells i tinguin cura de les vides dels altres. 

Cargando
No hay anuncios

El ressò de la descomposició de la Unió Soviètica

L’interès de State in a state, que va guanyar la beca de producció de vídeo que donen la Fundació Han Nefkens i la Fundació Antoni Tàpies, dotada amb 15.000 dòlars, no es limita a la invasió russa d’Ucraïna. També suposa una reflexió sobre altres derivades de la descomposició de l’antiga Unió Soviètica i els moviments geopolítics que encara ara es produeixen entre els països de la zona, sovint també armats. D’entrada, la línia ferroviària que va originar el projecte no és una qualsevol, sinó la que uneix els camps de petroli de la capital de l’Azerbaidjan, Bakú, amb Kars, al nord-est de Turquia, passant per Geòrgia. “Aquesta línia té una estreta connexió amb el conflicte que mantenen l'Azerbaidjan i Armènia per Nagorno-Karabakh”, diu Aslanixvili, que no la va poder filmar. “En resposta a aquest conflicte –explica l’artista–, Turquia va tancar la seva frontera amb Armènia, i després van començar a construir aquesta via. Tots els trens que venen de la Xina o de Bakú passen per davant de casa meva”. 

Cargando
No hay anuncios
La ruta ferroviària Bakú-Tblisi-Kars

Tekla Aslanixvili volia anar més enllà de la cadena de subministrament que suposen les vies i en volia donar una visió holística. Per això també va entrar en contacte amb la gent que hi viu a la vora. “Un aspecte important del projecte és que aborda la relació entre la guerra i la infraestructura dels transports, perquè aquesta via és al mig de la nova Ruta de la Seda iniciada per la Xina”. Es tracta d’un projecte econòmicament important, però que en el context local és terrible: “No es tracta de traslladar béns i connectar persones, sinó que és un sabotatge geopolític. Aquesta via és fruit del conflicte de Nagorno-Karabakh i exclou Armènia de l’activitat econòmica de la regió”. També es fan servir formes de violència de baixa intensitat contra els armenis que viuen a Geòrgia, com no donar-los feina al projecte del ferrocarril”, adverteix Aslanixvili. “Per a nosaltres era important mostrar com pots fer servir les infraestructures dels transports per sabotejar altres països”, subratlla.

Cargando
No hay anuncios

Tekla Aslanixvili va néixer i es va criar a Tbilisi i ara viu entre aquesta ciutat i Berlín. Per part de pare prové d’una família que es va veure obligada a emigrar a l’Iran al segle XVIII, i el seu pare va tornar a Geòrgia amb la família quan tenia setze anys. Després de Barcelona, State in a state es podrà veure a Singapur i Manila. “Per a mi exposar a l’Àsia és important perquè el vídeo parla de la Ruta de la Seda”, conclou.