L'experimentació cromàtica de Teresa Vall Palou sedueix el sud de Madrid

Fuenlabrada (Madrid)Una "explosió de color" en catorze metres de tela dona la benvinguda a la gran exposició dedicada a la pintura de Teresa Vall Palou (Lleida, 1951). Més de seixanta obres de l'artista lleidatana, pràcticament totes de gran format, han sigut des de finals de febrer –i encara seran fins a principis de maig– el plat fort de la programació del Centre d'Art Tomás y Valiente (CEART) de Fuenlabrada. Situat a uns 20 quilòmetres dels principals museus del cor de Madrid, el CEART és "un centre de referència per al sud de la Comunitat", amb una trajectòria rellevant en l'àmbit museogràfic enfocat a l'art contemporani. "Moltíssims artistes catalans han fet la seva primera gran exposició aquí en lloc de Madrid", explica a l'ARA el responsable d'art del CEART, Juan Carlos Moya, rodejat de les principals composicions dels últims deu anys de producció artística de Vall Palou, agrupats sota el títol Atmosferes cromàtiques.

Els 700 m² de la sala principal, que ofereixen ara al visitant l'experimentació amb el color i la forma de Vall Palou, ja havien acollit prèviament l'obra de referents d'artistes catalans com Antoni Tàpies, Joan Miró, Joan Brossa i Antoni Pitxot. I també d'artistes internacionals com Paula Rego i Sebastião Salgado. Inicialment, aquest reguitzell de noms reconeguts va fer dubtar Moya davant la proposta de la galeria Miguel Marcos perquè apostessin per l'artista lleidatana. "Ella ha anat pintant en els últims seixanta anys, però en l'opacitat més absoluta", relata el responsable del CEART que, després d'estudiar l'artista en profunditat va concloure que "tota la idiosincràsia artística, social i cognitiva" de Vall Palou encaixava amb els "valors" del centre.

Tot i que fa dècades que la pintora produeix tant pintura com escultura o ceràmica, el CEART ha descartat fer una retrospectiva de l'artista lleidatana i proposa un recorregut únicament per la seva obra més recent. "Per a nosaltres era important dir que està viva, i que està així de forta i de potent treballant", reivindica Moya, que ha constatat que, en les vuit setmanes que porta en sala, l'obra de Vall Palou ha connectat molt amb el públic i, especialment, amb la mirada dels joves, de vint i trenta anys, seduïts per la "llibertat creativa del color i de la forma" de l'artista.

"Inconsciència conscient"

De la combinació cromàtica de tons vermellosos de l'entrada, el recorregut expositiu transita per altres tonalitats més ombrívoles i combina composicions en les quals se superposen capes de pintura que "desborden" els llenços de dos metres amb d'altres que donen espai al blanc. Destaquen les composicions de taques que l'artista ha deixat que s'expandeixin en la tela en una aposta, segons defineix Moya, per la "inconsciència conscient". En uns casos, una atmosfera de color translúcid i difuminat rodeja la forma pintada per Vall Palou. "Ella sap què vol, però deixa liquades les veladures perquè quan s'evapori [la pintura] l'atzar intervingui", descriu. Si bé l'exposició presenta a l'artista com algú que no ha treballat emparada en cap corrent artístic, sí que la situa amb punts de contacte amb l'abstracció i l'obra de Pollock, Rothko i Morris Louis.