El llegat d'Alphonse Mucha s'enlaira en un palau barroc de Praga

PragaL'artista Alphonse Mucha (1860-1939) no només va ser una figura cabdal de la secessió txeca, sinó que en vida el seu impacte es va estendre arreu d'Europa i els Estats Units. Sense anar més lluny, l'empresa Xocolates Amatller el va contractar perquè els fes el cartell del centenari el 1900, i el MNAC conserva alguns dels seus cartells provinents de la col·lecció Plandiura. "Quan Mucha va arribar a Amèrica el 1904, el van rebre amb una figura retallada d’ell mateix al moll de Nova York que deia: «Alphonse Mucha, el millor artista del món». Era considerat un dels grans del seu temps", recorda el seu besnet, Marcus Mucha, al nou Museu Mucha obert a principis d'aquest any i impulsat pels hereus i la Fundació Mucha al cèntric palau Savarin de Praga, que ha estat rehabilitat per l'arquitecta local Eva Jiricna. "És un palau barroc preciós, un dels edificis més bonics de Praga, i la sala principal del museu és una antiga sala de ball barroca", assegura Mucha, que també és el director executiu de la fundació. "I si mires per les finestres, just al davant hi ha el teatre on Mozart va dirigir l’estrena de Don Giovanni", afegeix.

El recorregut està organitzat cronològicament: les obres exposades al primer tram, algunes inèdites, n'evoquen la identitat txeca, les arrels familiars i el camí que el va portar a París. "A la secció parisenca hi ha, evidentment, les litografies emblemàtiques, però també hi afegim un enfocament nou: Mucha estava fascinat per la ciència del moment, sobretot pels estudis de fisiognomia i de psicologia de la mirada. En els seus cartells aplicava aquests coneixements per guiar l’ull de l’espectador; utilitzava la mirada de les models i els gestos del braç per conduir l’atenció cap on volia", explica Marcus Mucha.

El nou museu també incorpora materials de l'exposició immersiva sobre l'artista que es va poder veure a París fa dos anys. "El nostre objectiu és doble: oferir al públic txec una nova manera d’apreciar el seu artista nacional i, alhora, mostrar noves facetes als visitants internacionals", diu el besnet. Malgrat tot, l'obertura del nou Museu Mucha no va estar exempta de polèmica, ja que va suposar que els hereus de l'artista retiressin les obres que hi tenien dipositades en l'anterior museu dedicat a l'artista a Praga, que continua obert.

La transformació d'artista a pensador

La segona part de l'exposició permanent porta per títol Del nou món a la utopia, i representa un gir respecte de l'anterior. "El Mucha de la segona part de la seva vida no era només artista, sinó pensador: creia que l’art podia unir cultures, ser un bé universal per a la humanitat i construir ponts en lloc de murs", diu el besnet. "La seva afiliació a la maçoneria txeca també hi va influir molt", explica. Aquesta transformació es va produir progressivament, a partir del moment que l’Imperi Austrohongarès li va encarregar fer un pavelló per a la nova província de Bòsnia i Hercegovina a l’Exposició Universal de París.

"El 1900, Mucha vivia un moment brillant a París: era ric, famós i estava ben connectat amb figures com els germans Lumière, que van fer les primeres proves de cinema al seu estudi; Auguste Rodin i Paul Gauguin, amb qui compartia apartament", diu el besnet. Però, tot i això, ell se sentia infeliç. "Quan va rebre l'encàrrec del pavelló, va fer viatges de recerca, durant els quals va sentir una gran afinitat amb els pobles eslaus del sud, que li recordaven la seva Moràvia natal. Va comprendre que, mentre ell gaudia d’èxit i comoditats, aquestes comunitats vivien oprimides i sense llibertat. Aquella revelació el va fer canviar de rumb, i va decidir consagrar el seu art a una missió filosòfica i utòpica", explica.

Tot aquest procés va culminar amb el cicle de les vint pintures gegantines de L'èpica eslava. Són massa grans per exposar-les en aquest edifici –estan guardades a Moràvia, al castell de Moravský Krumlov, a prop d'on va néixer Mucha–, i està previst que es puguin veure en un espai específic dissenyat per l'arquitecte britànic Thomas Heatherwick dins el complex del qual el Museu Mucha és la primera part acabada.

Un artista "poc útil" per als mandataris comunistes

El reconeixement mundial del llegat de Mucha és relativament recent: a la Txecoslovàquia comunista la seva obra era considerada "poc útil ideològicament", diu el besnet, fins al punt que es van plantejar destruir el cicle de l'èpica eslava. "El meu pare no havia pogut estudiar aquí sota el règim comunista i va haver de marxar a Anglaterra el 1966. Hi va conèixer la meva mare anglesa, i els meus germans i jo hi vam néixer i créixer. Sabíem que el nostre besavi era artista, però no esperàvem poder tornar a Praga", recorda el besnet. La situació va canviar a partir de la Revolució de vellut de 1968, i la recerca que es va començar a portar a terme va revelar fins a quin punt s'havia menystingut la seva producció. "Nosaltres hem recollit aquest llegat: protegir les obres és fonamental, però també ho és difondre-les. L'Alphonse pensava que l’art feia les persones una mica més felices, i que la felicitat generava bondat. Si les persones són més amables, el món esdevé millor", diu el besnet.

Una font d'inspiració per a comunitats invisibilitzades

Tot i el menyspreu per part de la crítica que Mucha va rebre durant molts anys, el seu besnet en reivindica la vigència perquè "va connectar amb comunitats tradicionalment invisibilitzades dins la història de l’art occidental". "Als anys 70 les pioneres del manga femení al Japó van trobar en ell un referent de llibertat per plantar cara als rols de gènere establerts –explica Marcus Mucha–. Al Regne Unit i als Estats Units, el seu estil va inspirar el moviment psicodèlic. I als 90, artistes de còmic nord-americans com Joe Quesada, que va ser l'editor en cap de Marvel Comics entre el 2000 i el 2010, en va assumir la influència".

Marcus Mucha també destaca la petjada que el seu besavi ha deixat en manifestacions de la cultura popular com l'street art, els tatuatges i l’estètica de videojocs i sèries com Arcane. "Això és el que el fa tan democràtic i universal: ell mateix deia que el seu art no era per a les elits, sinó per a tothom", conclou.

En el camp de l'arquitectura, el projecte Savarin al qual pertany el museu és un dels projectes urbanístics més grans al centre de Praga, amb una superfície de 15.000 m². Inclou la reconstrucció d’edificis històrics existents i la creació d’un nou espai públic amb zones verdes, i àrees comercials. L'encarregat del projecte és Thomas Heatherwick, conegut per treballs com el parc Little Island a Nova York, un espai verd elevat damunt el riu Hudson gràcies a 132 columnes de formigó.