La mort de Rudolf Diesel: accident, suïcidi o assassinat?

BarcelonaL'enginyer Rudolf Diesel, l'inventor del motor de gasoil, va morir ofegat la tardor del 1913 mentre viatjava entre Anvers i Anglaterra a bord del buc SS Dresden. Diesel va desaparèixer i el seu cadàver va ser trobat uns dies després. El van identificar pels objectes personals i el van tornar al mar. Les hipòtesis principals són que va tenir un accident o que es va suïcidar arran dels problemes econòmics que patia perquè s'havia arruïnat amb els seus projectes redemptors, com el d'un motor que funcionava amb oli vegetal. Una tercera hipòtesi, en el camp de les conspiracions, va més enllà i manté que el magnat del petroli John Rockefeller hi va estar involucrat per quedar-se amb la seva patent del motor dièsel.

Ara l'artista Víctor Ruiz Colomer (Barcelona, 1983) invoca Rudolf Diesel en l'exposició que té en cartell a Can Felipa fins al 10 de gener, titulada I.Bouloum, R.Diesel, P.Kelly, J.K.Ramírez, J.Rockefeller, V. Ruiz Colomer, H. Saefpanah, C.J.Scozzari. I com es pot veure en el mateix títol, a més de Diesel i Rockefeller, Ramírez també conjura una de les fundadores del Partit Verd alemany, Petra Kelly. D'altra banda, I.Bouloum és l'artista Ikram Bouloum, amiga pròxima al projecte; Saefpanah és un altre amic, electricista, que ha col·laborat en el projecte, i C.J.Scozzari és Cory John Scozzari, el comissari de la mostra. Tot plegat perquè Ruiz planteja com aquest "grup de persones vives i mortes" poden crear una cooperativa energètica dins la sala, i com la producció d'energia transforma la sala, amb una intervenció entre l'arquitectura i l'escultura.

"La pregunta té a veure amb els marcs legals i relacionals de les comunitats energètiques i amb com hi ha condicions que avui dia regeixen la producció i la distribució d’energia de persones que ja són mortes, o que són marcs imaginaris de gent que ja no hi és, però amb qui ens hem de continuar relacionant. I també forma part del procés de posar-nos d’acord amb les complexitats que existeixen actualment", explica l'artista.

El gruix de la intervenció es concentra en tres parets que canvien el sentit recorregut dins la sala i un reguitzell d'intervencions en les finestres, entre les quals hi ha un generador que funciona amb oli reciclat, que s'activa quan no hi ha llum solar, i una instal·lació fotovoltaica. "El projecte té molt a veure amb treballar materialment, i a partir d'aquí veure quins sistemes i estructures se superposen o formen aquestes exposicions", diu Ruiz. A més, ha enfilat les peces de sabó que va fer per a una exposició de fa uns anys en el cable del sistema elèctric que recorre la sala. "Aquelles escultures prenien la forma de collarets, de joies. Eren uns treballs que tenien a veure amb el valor material, i quan el Cory em va proposar que continués estirant el fil de treballar amb oli reciclat, vaig començar a treballar amb la idea de motor que també funciona amb el mateix oli que contenen les boles de sabó", diu Ruiz, que va decidir desfer les escultures per donar-les una nova forma. "La paraula reciclar a vegades se'm fa una mica curta, perquè sembla que després del reciclatge no hi ha res, i es tracta de no frenar les coses, que continuïn", adverteix.