Per fi el Museu Morera té una bona seu: l'art català modern i contemporani llueix a Lleida

LleidaUn dels grans reptes dels museus d'art contemporani catalans és consolidar la presència dels artistes de la segona meitat del segle XX. Equipaments com el Macba, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d'Art de Girona, i d'altres de privats com la Fundació Vila Casas i la Fundació Carmen & Lluís Bassat, hi treballen des de fa anys fent exposicions i adquisicions. Està previst que l'anhelada ampliació del MNAC marqui un punt d'inflexió, però encara queda molt camí al davant perquè es faci realitat. De moment, sí que ha acabat bé la història d'un altre museu, el Jaume Morera de Lleida, ara batejat com a Morera. Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida, que s'inaugurarà dissabte a les dotze del migdia amb una jornada de portes obertes. La gratuïtat es prolongarà fins al 12 de maig, i a partir d'aleshores el preu de l'entrada general serà de 5 euros.

Un dels encerts més importants del director del museu, Jesús Navarro, i el seu equip és que han forjat un festí d'art de postguerra amb accent lleidatà, entre la Lleida del 1900 i l'art més recent, amb puntals com Leandre Cristòfol, Guillem Viladot, Josep Iglésias del Marquet, Benet Rossell i Ton Sirera. Emociona trobar-se amb les obres d'Àngel Jové, i sobretot és emocionant adonar-se que el recorregut reflecteix la feina que han fet en els últims anys els altres museus del país per difondre tots aquests noms, i molts d'altres. "Reivindiquem el temps i el context com un element clau dels museus. No hem fet una exposició temàtica intemporal, sinó que combinem la cronologia i els àmbits temàtics", afirma Jesús Navarro. A més de les obres de la col·lecció pròpia, hi ha préstecs d'altres museus del país com el Museu d'Art de Cerdanyola, el MNAC i el Macba.

"Hem intentat fet un relat de l'art del país, però des de la perspectiva dels artistes de Ponent, complementant-lo amb altres artistes del país. Sovint els relats es fan des d'un punt de vista que deixa en la penombra el que passa fora de les grans ciutats. Ens reivindiquem a nosaltres mateixos, i enriquim la mirada del país. Alguns dels artistes tenen una dimensió territorial, mentre que altres la tenen nacional i internacional", diu Navarro, que va assumir el càrrec fa pràcticament trenta anys.

El recorregut arrenca amb el realisme pictòric en voga a la Lleida del 1900, amb noms com Carlos de Haes, que va ser el mestre de Morera. Tot i que la col·lecció de Jaume Morera va ser l'origen del museu, ara ja no suposa el gruix més important ni quantitativament ni qualitativament. Més endavant, els àmbits estan dedicats a temes com les avantguardes dels anys 30 a Lleida, on també destaca Antoni Garcia Lamolla, i la Guerra Civil, aquesta última representada per còpies actuals de les fotografies d'Agustí Centelles del bombardeig de Lleida. També hi ha un àmbit dedicat a l'efímer Grup Cogul, un col·lectiu pioner dels anys 60 pel que fa a la introducció de l'informalisme. En el terreny de l'art contemporani, la mostra inclou els treballs de nombrosos fotoperiodistes, entre els quals hi ha Esther Remacha i el col·laborador de l'ARA Santi Iglesias, i també d'autors de còmic, com Miquel Gallardo. I tanca el recorregut una fotografia de Jordi V. Pou feta amb IA.

Una nova exposició de la col·lecció el 2025

El Morera obre les portes amb tot l'espai expositiu dedicat a la col·lecció permanent. La formen més de 5.000 obres i les 470 de l'exposició actual, titulada Arrels i horitzons. Més d'un segle d'art, són quatre vegades el centenar de peces de la col·lecció que el museu podia mostrar de tant en tant a l'antiga seu del Convent del Roser, on va romandre uns disset anys fins que es va haver de traslladar perquè l'edifici es va convertir en el Parador de Lleida. Està previst que Arrels i horitzons estigui en cartell fins al febrer del 2025. Aleshores se'n tancarà una planta per començar la programació d'exposicions temporals i les altres dues es canviaran.

El Morera està ubicat a l'antiga seu de l'Audiència Provincial, rehabilitada per l'arquitecte municipal de Lleida, Jaume Terés. En la nova ubicació a la rambla de Ferran guanya visibilitat a la ciutat, i pot desplegar tots els seus serveis. "No ho definim com un trasllat sinó com una nova etapa del museu", subratlla Navarro. L'edifici té sis plantes, totes elles d'un blanc impol·lut i articulades al voltant d'un pati: a la planta baixa hi ha la recepció, la botiga i un atri digital, és a dir, un espai on es projectarà el vídeo promocional del museu i obres de videoart i generatives de la col·lecció. L'entrada a aquesta planta és gratuïta, i inclou la sorpresa que s'hi poden veure integrades les restes d'unes adoberies del segle XIII. De les cinc plantes superiors, les tres primeres estan dedicades a exposicions i la quarta a les oficines i una reserva visitable i un taller de restauració. I la cinquena, de nova construcció, inclou una gran sala polivalent pensada perquè aculli l'espai educatiu i la sala d'actes. Així mateix, aquesta sala té unes vistes privilegiades de la Seu Vella.

A l'expectativa de la resposta del públic i dels necessitats del nou museu

El Morera ha estat tancant uns cinc anys. Les obres han costat 6,2 milions d'euros, 5,3 dels quals corresponen a la rehabilitació de l'edifici i la resta a la museografia. 2 milions els ha aportat la Unió Europea, 1 milió el departament de Cultura de la Generalitat i un altre la Diputació de Lleida. El museu ha rebut gairebé un milió d'euros del 2% cultural del ministeri de Foment, i la resta són fons municipals. "Aquí hi ha un esforç important. Una de les bondats del projecte és que hem concertat la col·laboració d'absolutament totes les administracions públiques, no és una cosa gaire freqüent", diu Navarro.

Pel que fa a les previsions de públic, Navarro no vol aventurar xifres, perquè ara el Morera té un espai inèdit en la seva història i no es poden fer comparacions amb moments anteriors, i perquè, després de la covid, els càlculs de visitants són "molt relatius". Abans el museu en rebia entre 12.000 i 15.000, i Navarro espera multiplicar aquesta xifra amb escreix. Tampoc detalla quin és el pressupost que creu que ha de tenir, perquè encara ha d'esbrinar costos com el del manteniment, i ben segur que haurà d'ampliar l'equip de set persones que són ara. "Em dic Jesús, però no puc fer miracles", conclou Navarro.