El Museu 'Relacional' d'Art de Catalunya de Manuel Borja-Villel

BarcelonaEl fitxatge com a assessor museístic de Manuel Borja-Villel per part de la Generalitat fa un parell d'anys va aixecar polseguera en el sector. No va poder tirar endavant la feina prevista en el projecte d'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i els responsables d'alguns museus del país, en un clima de precarietat institucional, van criticar el seu sou i, sobretot, l'acusaven que en els seus projectes hi ha més política que art. Manuel Borja-Villel havia marxat del Reina Sofia entre crítiques de la dreta i, al mateix temps, considerat com un dels directors de museu més importants del món. Va arribar a una Catalunya amb un sistema de museus petit, poc dotat, fet de capelles i capelletes. La polèmica estava servida. Després de dos anys de feina, de trobar còmplices i portes tancades, i d'unes jornades sobre museus, aquest divendres Borja-Villel presenta l'exposició fruit de la feina d'aquests anys. Curiosament, Fabular paisatges s'avança al MNAC en l'ús del pavelló Victòria Eugènia com a espai expositiu. I amb el mínim muntatge imprescindible, la mostra conviu amb alguns elements de la cavalcada de Reis municipal, entre els quals hi ha l'estel que guiava els Reis d'Orient.

Molts dels protagonistes de l'exposició, que estarà oberta fins al 5 d'octubre, són aquells que no tenen veu, ni visibilitat, ni història. Borja-Villel els treu a la llum convocant un reguitzell d'artistes contemporanis perquè contestin obres i històries d'institucions com el mateix MNAC. Per exemple, Lola Lasurt s'ha negat a pintar Consuelo Jiménez, l'amant i model adolescent de Nonell que va morir el novembre del 1905 quan, durant un temporal, la xabola on vivia va caure sobre ella i la seva àvia. Però sí que ha pintat, amb un aire inquietant, Nonell i altres homes que l'envoltaven. Així mateix, el duet El Palomar critica com s'ha museïtzat la figura d'Ismael Smith i com les institucions han convertit el seu projecte Fons, armari i figura per Ismael Smith en un tòpic. "La lectura transfeminista i queer que vam proposar ha sigut utilitzada sense crèdit i explotada com a etiqueta per les mateixes institucions que havien condemnat l'obra de Smith a l'obscuritat dels seus magatzems [...]. Les mateixes institucions continuen segrestant les obres de Smith, negant-nos diversos préstecs i impedint-nos que despleguem la nostra visió curatorial", afirmen en un manifest que es pot veure entre alguns treballs de Smith comprats en subhastes. Una altra de les protagonistes de la mostra és la brasilera Aline Motta, que presenta un vídeo amb el qual vol crear la història indocumentada de la seva àvia, que va ser venuda com a esclava, per donar-li una posteritat digna.

Replantejar el museu enciclopèdic

Als peus del MNAC, l'exposició de Borja-Villel representa "les eines per qüestionar el museu enciclopèdic", com diu ell mateix. "El canvi de paradigma per mirar el museu des d'una altra posició es basa en el fet que ha de ser un museu situat, que ha de tenir en compte el lloc des del qual parla", explica. Això vol dir el lloc físic, Montjuïc i l'Exposició Universal del 1929, que continua la línia de les del 1887 i el 1888. Així mateix, és important l'afany d'entendre el museu no com un lloc de "representació", sinó d'"escolta activa", i com "un lloc de trobada i de friccions". "Sempre diem que els museus han d'atraure la gent, i jo crec que hem d'abandonar els museus, no perquè desapareguin, sinó que hem d'abandonar el model epistemològic dels museus –adverteix–. Més que un museu nacional, hauríem de parlar d'un museu relacional, en el sentit que, en comptes de mostrar una identitat tancada fixa, l'important siguin les relacions. I això és un tipus de saber que existeix en altres cultures on s’entén que qualsevol mena de coneixement és un coneixement heretat; per tant, tots parlarem amb coses que són d’altres, sempre, i que seran d’altres contínuament. El que és fonamental no és el concepte tancat, sinó veure com anem rebent i com anem llegant. I això implica també una responsabilitat ètica cap al que hem rebut i el que heretarem".

Les obres històriques es poden veure dins uns cubicles en condicions de museu, i les contemporànies a fora. Els blocs temàtics que formen el recorregut aborden temes com el paisatge, entre les característiques pintures d'Urgell i unes altres de menys conegudes de Rusiñol de les pedreres que hi havia a Montjuïc. Respecte dels gitanos que hi malvivien, Daniel G. Andújar presenta un treball fet amb una IA que esdevé racista en la línia de les polítiques de Trump, per exemple. L'objectiu de Borja-Villel amb aquesta reflexió sobre el paisatge és trencar amb els tòpics romàntics, treure a la llum el dur passat de la muntanya, i també qüestiona la idea de territoris buits de la qual es van aprofitar els poders colonials per reclamar terres. Com a contrapunt dels Urgell, es pot veure un treball gegantí de Dan Lie penjat del sostre, evocador d'un paisatge amb teles tenyides i rams de cúrcuma i plantes aromàtiques. "L'obra anirà canviant, perquè l'artista planteja que la vida inclou la mort, és cicle, temps", diu Borja-Villel. També es poden veure les fotografies amb què Paula Artés ha continuat a Guatemala la recerca sobre la plataforma Castor i els negocis de Florentino Pérez.

Un altre dels àmbits està dedicat a les exposicions universals, amb les quals es forja la idea de nació, i la construcció del monument a Colom de Barcelona. Així, està previst que l'artista guatemalenca Marilyn Boror Bor faci una performance en la qual un paleta l'enganxarà amb ciment en una peanya. Però abans que la pasta l'hi impedeixi, marxarà, perquè el seu objectiu és homenatjar la naturalesa ancestral. En aquest àmbit també apareix la controvertida figura de Víctor Balaguer, que va ser ministre d'Ultramar, i l'Exposició General de les Illes Filipines que va organitzar a Madrid el 1887, durant la qual van morir alguns dels filipins exposats al Palacio de Cristal.

El Palau de les Missions de l'Exposició Universal del 1929

En relació amb l'Exposició Universal del 1929 a Barcelona, la mostra s'endinsa en el Palau de les Missions, les restes del qual conserven els Caputxins de Sarrià en un petit museu amazònic andí. Així es pot veure com aquests missioners anaven a les zones on, entre de l'extracció de cautxú, es produïa una explotació brutal dels indígenes. "Els caputxins en tenien cura, però al mateix temps els convertien; en el sentit que els treien el coneixement de la terra i la saviesa de les herbes medicinals, i els deixaven sense eines".

Més endavant es poden veure els dibuixos de l'austríaca Ceija Stojka: la mare la va salvar del genocidi nazi, però ella, que havia reprimit el seu origen romaní, va perdre un fill per una sobredosi. En aquell moment va sentir que no havia pogut fer amb el seu fill el que la seva mare havia fet amb ella, i va començar a explicar la seva història. I a la vora hi ha un reguitzell de maquetes de les casetes on viuen algunes de les dones de l'Associació de Dones Gitanes de Sant Adrià de Besòs, que desapareixeran per fer-hi habitatges protegits.

El tram final del recorregut està dedicat a les colònies, amb casos relacionats amb el Marroc, representat per la recerca del col·lectiu Trafricants sobre com l'escultor Eudald Serra anava a les presons per poder fer uns retrats amb els quals bastia unes imatges familiars aparentment idíl·liques. També sobre el procés de portar el Floquet de Neu a Catalunya, representat per un vídeo d'Antoni Muntadas, i sobre com els arquitectes d'esquerres del Gatcpac, i Josep Antoni Coderch, no es van qüestionar mai d'on venien les fustes amb les quals feien els seus mobles. "No diem que siguin racistes, però sí que estaven en un sistema en el qual ningú es qüestionava l'origen dels materials", diu Borja-Villel, que ha treballat conjuntament amb Lluís Alexandre Casanovas i Beatriz Martínez.

La mostra té una segona seu al Palau Moja, on es poden veure, entre altres treballs, les Variacions Güell de Jorge Ribalta. Fabular paisatges ha costat prop d'1 milió d'euros, incloent-hi el muntatge, la producció d'un 80% de les obres exposades, els préstecs i els sous dels implicats.