113 milions d'inversió i el doble d'espai expositiu: així serà l'ampliació del MNAC

BarcelonaVia lliure a l'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) al palau Victòria Eugènia. Aquest dilluns, el president Salvador Illa; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han presentat institucionalment el projecte arquitectònic dels estudis Harquitectes i Christ & Gantenbein, que van guanyar el concurs per unanimitat fa un any amb una proposta titulada Passatge del museu. El projecte arquitectònic de l'ampliació s'ha fet públic al mateix palau Victòria Eugènia tan aviat com s'han tancat diversos recursos presentats per un dels equips que no va guanyar el concurs. "Arribar fins aquí és un èxit col·lectiu", ha dit el director del museu, Pepe Serra, que qualifica l'ampliació de "legítima i necessària". En la mateixa línia, per al president de la Generalitat, Salvador Illa, l'ampliació és un projecte de país, "de la mateixa importància que la Sagrada Família, el Catalunya Mèdia City, el Museu Arqueològic de Tàrraco, la transformació de Fira de Barcelona, l'Aeroport de Barcelona o l'estació de la Sagrera". I, d'una altra banda, el president del Museu, Jaume Oliveras, el veu com "fruit de la poètica de la perseverança".

La fita més important de l'ampliació és que farà possible que el museu desplegui les seves col·leccions fins a arribar a l'actualitat. "Resolem una anomalia cultural única a Europa", ha dit Serra. "El museu ha de ser la casa dels artistes", ha afegit. Un dels puntals del projecte d'Harquitectes i Christ & Gantenbein és obrir el palau Victòria Eugènia, que fa gairebé 15.000 metres quadrats, a la ciutat. Per això, situen l'entrada en la façana que dona a la plaça Carles Buïgas, compartida amb el pavelló Mies van der Rohe. "Serà el gran vestíbul del conjunt museístic", ha dit Josep Ricart, un dels fundadors de l'estudi Harquitectes. No serà una intervenció de cara a la galeria, sinó que el tall en l'obra de Puig i Cadafalch, concretament al sòcol, serà l'estrictament necessari. També desapareixerà la rampa que hi ha actualment. "L'únic lloc en la fitxa del catàleg que diu que podem intervenir és el sòcol", diu Ricart. "Volem estirar l'espai públic dins el MNAC", ha subratllat. A més, la presentació també ha comptat amb la presència del secretari d'Estat de Cultura, Jordi Martí, de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i de molts dels directors dels equipaments de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya.

Amb l'ampliació, el museu tindrà gairebé el doble de superfície expositiva i passarà de 10.941 a 19.425 metres quadrats. La superfície útil de tot el museu, entre els usos públics i els interns, passarà de 38.390 a 55.288 metres quadrats. La superfície construïda passarà de 49.000 a 71.417 metres quadrats.

El palau Victòria Eugènia i el Palau Nacional estaran connectats per un passatge que recorrerà per dins el palau Victòria Eugènia i, a continuació, per un pas subterrani que connectarà amb l'actual sala petita d'exposicions temporals del Palau Nacional i les reserves. Aquest passadís cobert podrà acollir usos independents com a auditori o espais comunitaris.

Els primers espais expositius de l'ampliació

El projecte està plantejat com un recorregut entre diferents cotes. Després del futur vestíbul del palau Victòria Eugènia hi haurà un primer gran espai expositiu. El passatge estarà enganxat a façana que dona a la plaça de les Cascades. I, al final del palau, més amunt; hi haurà un segon espai expositiu i la connexió subterrània amb el Palau Nacional. Pel que fa a les futures noves sales d'exposicions, en els renders que s'han fet públics aquests dilluns apareixen banyades per la llum natural que entra per les desenes de lluernes que hi ha a la coberta del palau.

A la planta baixa del palau Victòria Eugènia hi haurà el vestíbul, l'espai de benvinguda, l’auditori i la cafeteria, a més del primer espai expositiu. Aquest espai es podrà dividir entre sala d'exposicions temporals i de la col·lecció permanent, en funció de les necessitats del museu. Entre el vestíbul d’accés i l’espai expositiu, al costat de la plaça de Puig i Cadafalch, hi haurà una planta intermèdia que acollirà els espais públics i la botiga, amb accés directe des de la plaça. La cafeteria i el restaurant estaran situats en punts i cotes diferents del recorregut públic per generar diferents punts d'atenció.

El pressupost de l'ampliació previst és de 112,6 milions d'euros, 104,3 dels quals corresponen a les obres i 8,2 als honoraris dels arquitectes. Pel que fa al calendari, està previst que les obres, que estaran dividides en dos grans blocs i diversos lots, comencin durant el primer trimestre del 2028, i que el primer lot del bloc 1, corresponent a la rehabilitació del palau Victòria Eugènia, estigui acabat al llarg del tercer trimestre del 2029.

En el centenari de l'Exposició Internacional del 1929

L'ampliació del MNAC estarà vinculada a la commemoració del centenari de l’Exposició Internacional del 1929 i formarà part de la transformació urbana de Montjuïc, un pol de cultura on també hi ha la Fundació Joan Miró, el Pavelló Mies van der Rohe, el CaixaForum Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors. "L'ampliació és una nova etapa en la vida d'aquest museu i en la manera com el país s'explica a si mateix a través de l'art. I és, també, una aposta clara per a posar el paper dels museus i institucions públiques al servei del dret a la ciutadania en el futur", ha dit Ernest Urtasun. Per a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, l'ampliació del museu forma part del "floriment cultural" de Barcelona, que també inclou l'ampliació del Macba, obra també de Harquitectes i Christ & Ganbentein, i el futur museu Carmen Thyssen de Barcelona.

En el terreny estrictament artístic, l'ampliació del MNAC culmina el projecte de museu de 1934 de Joaquim Folch i Torres, que va quedar estroncat per la Guerra Civil. Fa uns vint anys la va reclamar l'aleshores director del museu, Eduard Carbonell. "L'ampliació és una oportunitat única per transformar el model de museu enciclopèdic convencional i proposar noves formes d'institucionalitat, multiplicar els punts de vista, recuperar les narratives silenciades, reexaminar les jerarquies establertes i assumir el conflicte i la memòria històrica", ha dit Serra.

El futur MNAC tindrà quatre valors principals, dos dels quals són, segons Serra, la condició "radical" de servei públic i l'afany per ser un museu "del conjunt del país". Els altres valors són el caràcter "plural" del projecte, que compta amb el suport del sector i la societat civil, i el compromís climàtic en la intervenció en un edifici patrimonial. "En un moment en què la cultura pública europea sembla amenaçada pel fantasma de l’autoritarisme populista, en un context de guerra i polarització inquietant, l’ampliació del MNAC suposa una aposta contundent per donar prioritat a les arts, la cultura i les seves institucions, i situar-les al centre de la reflexió pública", ha assegurat el director del museu.