"Els xinesos, els japonesos i els coreans van a veure el Parc Güell, però entre ells no hi ha comunicació"

MadridAntoni Muntadas (Barcelona, 1942) ha treballat sempre arreu del món, com si fos un nòmada. Sovint s'ha definit com un outsider que arriba a un lloc i se'l fa seu a força d'"escoltar, parlar i dialogar", com diu el mateix Muntadas amb motiu de l'exposició que el Museu Casa de la Moneda de Madrid li dedica fins al 28 de setembre. Amb el títol Sobre Àsia, la mostra recull els projectes que ha desenvolupat a la Xina, el Japó, Corea del Sud i les Filipines des del 2004. I com que desenvolupa els treballs in situ amb equips locals, l'exposició també significa un "exercici de contextualització" de projectes entre els quals hi ha Asian protocols: What are your concerns? La contextualització també s'estén al muntatge, que és obra de l'arquitecte Juan Herreros. "Tot va començar perquè tenia curiositat. Era un continent que desconeixia, i del qual volia saber més", diu l'artista.

"Muntadas ens ha fet veure en les seves diferents sèries i propostes que en tot el que es diu, expressa, formula o representa, al mateix temps que es possibilita un intercanvi d'informació, hi ha també alguna cosa que es perd o s'oculta", afirma el comissari de la mostra, José Jiménez. Així doncs, l'artista es planteja quina és la "intencionalitat" d'aquestes pèrdues i vol compartir amb el públic el procés de descobrir el que s'ha perdut o ha quedat ocult.

A Muntadas res no li passa per alt, i pot revelar els mecanismes del poder econòmic i polític des de qualsevol àmbit. Asian protocols: Fragments està fet amb els materials sobre la Xina, el Japó i Corea que ha anat recollint al llarg dels anys. A Asian protocols: Textbooks revela com en aquests tres països els llibres de text es fan servir com una eina de manipulació que fonamenta una "manca de comprensió mútua com a detonant de certs conflictes entre aquests països". "Tots han tingut guerres i conflictes entre tots, i hi ha una gran hostilitat. És increïble, perquè viatgen per Europa, van a veure el Parc Güell, però entre ells no viatgen, no tenen comunicació", explica l'artista.

I a Asian protocols: Cartographies, Muntadas va interpretar 43 paraules clau, entre les quals hi ha religió, esports, política, ordre i diplomàcia, amb més de 400 imatges extretes dels mitjans de comunicació. "Les associacions són evidentment subjectives, sempre parlo d'una subjectivitat crítica. Admetent que no hi ha una objectivitat, assumeixo aquesta subjectivitat, però sempre en un sentit d'anàlisi crítica".

Més endavant, fa una crítica a l'arquitectura contemporània més formalista amb tres vídeos de la sèrie On translation: és impossible saber a quin país pertany cada vídeo, ni el tipus d'edifici: "Aquesta arquitectura moderna, de vidre i de metall, es fa totalment deslligada de la utilització. Aquests edificis podrien ser un museu, un hospital, un aeroport...", diu l'artista.

A la Xina, Muntadas va haver de treballar tenint en compte els rigors de la censura. Però, així i tot, va aconseguir les opinions d'un reguitzell d'homes i dones de diferents zones de Pequín a partir de preguntar-los què és el que més els preocupa. Les respostes són molt variades, i van des del "reconeixement de la cal·ligrafia xinesa", fins a "la corrupció, el preu de l'habitatge, la prosperitat del país i la recuperació de Taiwan". D'altra banda, Muntadas assenyala els tòpics més estesos sobre la Xina amb un treball fet amb uns bols plens de galetes de la sort, que en realitat són un invent d'un restaurant de San Francisco. "A la Xina la gent les agafava, però no sabien de què anava", explica.

Els estralls del colonialisme a les Filipines

El recorregut acaba amb els treballs de Muntadas dedicats a les Filipines, fruit d'un projecte auspiciat per l'Ateneo Art Gallery de Manila el 2022, que va continuar més endavant al Centre Andalús d’Art Contemporani de Sevilla. "A les Filipines hi ha una violència, però no es tracta d'una violència de dir que és perillós anar pel carrer, sinó que és una violència dels gestos polítics de les invasions, i de la gent que hi ha arribat i han creat un conflicte", diu l'artista, que en aquest cas va voler treballar amb materials inèdits de la seva trajectòria, però que estan inspirats en els objectes que Magallanes portava al galió: uns plats de porcellana, mantons de seda i unes medalles commemoratives. Amb tots ells, Muntadas posa el dit a la nafra dels estralls del colonialisme, començant per la "colonització botànica", representada per un reguitzell de plats que tenen pintades unes plantes espanyoles que es van convertir en espècies invasores.

En el cas dels mantons, la colonització és a la inversa, perquè es van popularitzar a l'Estat. Però Muntadas va reblar el clau i, en comptes de flors, hi va fer brodar imatges d'episodis històrics com la mort de Magallanes, les execucions de joves filipins per part de l'exèrcit nord-americà i una manifestació de suport a les dones que l'exèrcit japonès va fer servir com a esclaves sexuals. Així mateix, un exemplar de la novel·la de José Rizal Noli me tangere, considerada un símbol de la revolució filipina, i la reproducció d'una vinyeta crítica amb la política de Rodrigo Duterte d'atacar qualsevol forma de dissidència camuflada en l'argument de combatre el narcotràfic. "Les Filipines les van envair els espanyols, els japonesos, els anglesos i els americans, i totes les invasions van ser molt violentes".

I l'últim treball exposat representa "un monument horitzontal", tal com diu Muntadas. En comptes de la idea tradicional d'un monument com una estàtua en l'espai públic, va endegar una desena de medalles titulades Monuments portàtils a treballadors emigrants filipins anònims. Les persones que les van rebre provenen de diferents ciutats d'arreu del món, entre les quals hi ha Barcelona, Londres i Nova York, i van ser triades pels membres de la seva comunitat.