Equipaments

Caiguda dràstica de les biblioteques escolars a tot Catalunya

Bibliotecaris i docents alerten de la seva desaparició i el departament d'Educació ho atribueix als canvis pedagògics, la manca d'espai i les retallades

BarcelonaCatalunya ha perdut una quarta part de les biblioteques escolars en els últims cinc anys: segons les darreres dades publicades pel departament d'Educació, ha passat de tenir un 78,1% de centres educatius amb biblioteca escolar a un 56,8%. La disminució de biblioteques a les escoles i instituts ha estat generalitzada, tant a centres d'educació primària com de secundària i tant a públics com a privats o concertats. També han caigut les activitats dedicades al foment de la lectura (del 83,1% el 2015 al 59,4% el 2020) i les hores setmanals en horari lectiu dedicades a les biblioteques (de 14 hores a 9,4). Els mestres i bibliotecaris consultats per l'ARA atribueixen aquest retrocés a "la poca cura del departament d'Educació" cap a aquesta qüestió i l'acusen de promoure "polítiques d'abandonament" cap a les biblioteques de centre.

Per la seva banda, la Generalitat diu que hi han influït els "canvis pedagògics", que han modificat "el concepte que emmarcava la biblioteca com l’espai exclusiu d’accés a la lectura" i "han influenciat en la forma de fer ús dels llibres o treballar la lectura". El departament d'Educació explica que "les noves orientacions pedagògiques fan que molts centres treballin la lectura des d'espais diferents, com racons de lectura als passadissos i bibliocarros", i subratlla que el fet de no tenir biblioteca "no vol dir que no promoguin la lectura". També atribueix la caiguda a la "manca d'espai" d'alguns centres, al fet que "no poden mantenir el fons actualitzat" i a les retallades del programa "puntedu". "Esperem poder revertir-ho", diu el departament.

Cargando
No hay anuncios

La llei d'educació catalana (LEC 12/2009) estableix que "tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca escolar", però a l'hora d'aplicar-la, la responsabilitat recau en cada centre. Cada equip directiu decideix quina part del pressupost es destina a la biblioteca, que sovint també obté diners de les Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA). De fet, els centres no poden contractar directament personal per a les biblioteques, sinó que ho han de fer a través de l'AFA. "És un projecte de centre, cada escola decideix si tirar-la endavant o no. Hi ha moltes desigualtats", explica Júlia Baena, que assessora 23 biblioteques escolars i és professora a la facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB).

Les biblioteques d'aula com a substitut

El 59,9% dels centres que no tenen biblioteca de centre en justifiquen l'absència perquè diuen que ja tenen biblioteques a les aules. "Em trobo que si no hi ha una biblioteca central, la col·lecció de cada classe és ridícula. Parlem d’un o dos llibres per alumne en lloc dels 10 recomanats", alerta Baena. "Una biblioteca d'aula no és una biblioteca de centre, que ofereix un fons i uns serveis, resol dubtes, recomana llibres i és un espai per fer treballs. Hi ha un discurs pervers per part del departament d'Educació, que parla cada cop menys de biblioteques escolars i cada vegada més de biblioteques d’aula", afegeix el bibliotecari Carlos Ortiz, que des de fa més de 13 anys treballa en centres públics de secundària de Barcelona i és membre del Grup Bibliomèdia, dedicat a l'impuls de les biblioteques escolars i que forma part de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Cargando
No hay anuncios

"El departament no les impulsa perquè li porten conflictes. La gent vol més diners per comprar llibres i més hores per gestionar-les. Aquesta substitució de la biblioteca de centre per la d'aula elimina la necessitat de dedicar una persona a la biblioteca i de destinar-hi recursos per a material", destaca la professora de la facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB Mònica Baró, especialitzada en biblioteques escolars. El president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya (COBDC), Francesc Xavier González Cuadra, diu que "el departament d'Educació fa trampa" perquè "anomena biblioteques d'aula un calaix d'entre 20 i 40 llibres" i "si d’un caixó de llibres inferim que és una biblioteca, llavors una farmaciola és un hospital".

Cargando
No hay anuncios

La reducció de les biblioteques escolars va lligada a un tema de pressupost. Els bibliotecaris expliquen que s'han trobat amb centres que hi destinen menys de 400 euros al curs i algun que, fins i tot, no hi dedica ni un euro. Els diners provenen del pressupost de cada centre i, en algunes ocasions, de les AFA i dels ajuntaments. A Girona, per exemple, el consistori dedica gairebé 50.000 euros de subvencions directes a les escoles per comprar fons i equipaments cada any. "Hem aconseguit que totes les escoles tinguin biblioteca escolar i un responsable amb, com a mínim, una hora a la setmana de dedicació", destaca la coordinadora del programa de biblioteques escolars de l’Ajuntament de Girona, Dolors Madeo.

Una altra de les lluites és aconseguir que es valori l'ús d'aquest espai. Només un 25% dels centres tenen una biblioteca d'ús exclusiu, segons dades del ministeri d'Educació. Baró considera que "és un problema que sigui un espai compartit" perquè "s'utilitza per a les reunions amb les famílies, de menjador; són situacions surrealistes". Així mateix, dotar de valor les biblioteques de centre va lligat a la necessitat que se les vegi com un espai clau per a la digitalització. "Encara preval una visió obsoleta que només valora els llibres com a material de biblioteca. Molt poques biblioteques tenen una pàgina web, no es fa curació de continguts amb recursos digitals", assenyala Baena, que afegeix que també es troba amb "molta reticència del professorat" a l'hora de llençar llibres. "Arriba un moment que no tenen espai, els costa molt esporgar perquè s’enfronten a crítiques del personal docent. Als bibliotecaris no ens costa, he arribat a llençar llibres que tenien 40 anys", diu.

Cargando
No hay anuncios

La manca de personal i les dificultats de contractació

Bibliotecaris i mestres també posen el focus en la necessitat de disposar de personal per a les biblioteques. "Hi hauria d'haver una persona a totes hores, perquè en qualsevol moment un alumne pugui baixar a la biblioteca i hi hagi algú que el pugui atendre", subratlla Sílvia Solé, que és mestra jubilada, forma part del Grup Bibliomèdia i durant dos dies a la setmana s'encarrega de la biblioteca de l'Escola Torrent d’en Melis de Barcelona. Ana María Navarro, mestra de sisè de primària i encarregada de la biblioteca de l'Escola Pla de les Vinyes de Santa Coloma de Cervelló, troba a faltar "més reconeixement" per part del departament d'Educació. "Ara funcionen per la bona voluntat i les hores que hi dediquem els mestres", afegeix.

Cargando
No hay anuncios

A l'educació primària, sovint qui es fa càrrec de la biblioteca és un docent amb formació bibliotecària. De fet, el departament d'Educació destaca que un dels punts forts de les biblioteques escolars són precisament les formacions. "El curs passat es van donar prop de 300 certificacions. Han augmentat el nombre de seminaris i grups de treball de biblioteques escolars", diu el departament. Però els desdoblaments de classes arran de la pandèmia han impactat en la figura dels docents a càrrec de les biblioteques, perquè amb les baixes i els confinaments molts han saltat a les aules. Així s'evidencia un altre dels problemes, el fet que la biblioteca depengui només d'una sola persona. "Amb la rotació de personal, veiem que constantment comencen projectes nous. Caldria exclusivitat laboral i una persona fixa perquè li pugui donar continuïtat", afirma Carlos Ortiz.

Cargando
No hay anuncios

Quan l'encarregat de la biblioteca és un bibliotecari, i no un mestre del claustre, és l'AFA del centre qui l'ha de contractar. Això passa més habitualment a secundària, però "no totes les AFA poden –o no volen– contractar, i es creen diferències", subratlla Ortiz. Disposar d'un bibliotecari a cada centre seria "la solució ideal", i des del Col·legi Oficial de Bibliotecaris demanen que Educació "posi un professional per a cada centre igual que es fa amb psicòlegs, logopedes i psicopedagogs". Però Mònica Baró diu que això "és impossible, no hi ha prou titulats", i demana que se sumin esforços perquè "els professors vegin que la biblioteca és útil, una bona eina pedagògica, i tinguin ganes de treballar-hi".

Sigui com sigui, tant mestres com bibliotecaris demanen "una voluntat política clara" per revertir la caiguda de les biblioteques escolars. El departament d'Educació diu que "treballarà conjuntament amb el departament de Cultura per donar un nou impuls a les biblioteques" i ampliar-ne els usos. "L’objectiu és que sigui un espai de llibres, de consulta i de treball, d’incorporar elements com els jocs de taula com a eina d’aprenentatge, per reformular el concepte de biblioteca escolar i per promoure la cultura, no només la lectura", subratlla el departament. Bibliotecaris i docents reclamen amb urgència una intervenció política per part de totes les administracions. "Durant quatre anys hem perdut bous i esquelles –diu el president del Col·legi–. Les biblioteques són un element cabdal per a l’alfabetització i foment de la lectura dels infants".

Cargando
No hay anuncios
Galícia, la comunitat autònoma líder en biblioteques escolars

A Galícia, el percentatge de centres educatius amb biblioteca escolar és del 94,7%. Aquesta comunitat autònoma és capdavantera al sector i s'ha convertit en el referent per a bibliotecaris i mestres catalans. Per entendre el seu cas d'èxit cal anar fins al 2004, quan el govern espanyol, liderat pel PSOE, va decidir invertir en les biblioteques escolars. Les comunitats autònomes que van acceptar la subvenció es comprometien a duplicar els diners que venien de Madrid. "Catalunya va decidir gastar-se els diners en deslliurar una persona del claustre perquè dediqués mitja jornada diària a la biblioteca escolar. Va ser una opció valenta, però a la llarga es va demostrar que no era efectiva", explica Mònica Baró, que recorda que aquella mesura "va provocar un salt qualitatiu bestial a les biblioteques, les va dinamitzar i les va fer útils".

Però quan les ajudes estatals van desaparèixer amb l'entrada del PP al govern espanyol, aquestes hores de personal dedicat a les biblioteques també van eliminar-se. "Va ser una arrencada de cavall i una frenada de burro. Cada centre s'ho havia de fer venir bé per seguir oferint aquestes hores, per a molts era inviable", assenyala Baró. A Galícia, en canvi, aquells diners públics es van destinar a millorar els espais i les col·leccions. "Van transformar les biblioteques gallegues en veritables centres de recursos. Tenen taules de mescles, estacions de ràdio, cromes, càmeres de vídeo, impressores 3D. S'han convertit en espais d'experimentació de mitjans, i això les ha fet llamineres i imprescindibles", diu Baró, que considera que cal avançar en aquesta direcció: "A Catalunya tenim unes biblioteques que no es fan servir i que requereixen una inversió continuada. Cal que tinguin un efecte transformador a l'escola, que siguin motor de canvi".