El diari alemany 'Die Zeit' permet trobar avantpassats nazis en qüestió de segons

BarcelonaEl diari alemany Die Zeit ha posat a l'abast dels seus lectors un buscador en línia que permet trobar en qüestió de segons si hi ha algun nazi a la família. El cercador es basa en arxius històrics de membres del Partit Nazi (NSDAP), i introduint-hi noms i cognoms es pot saber si la persona en qüestió estava afiliada al règim. El cercador posa a l'abast informació de diferents arxius. Entre el 1925 i el 1945, 10,2 milions d’alemanys es van afiliar a l'NSDAP. Poc abans del final de la guerra, la direcció del partit va ordenar destruir totes les fitxes –unes 50 tones de paper– traslladant-les des de la seva seu central fins a Múnic, a una fàbrica de paper del barri de Freimann. No obstant això, el moliner Hanns Huber va aturar la destrucció en adonar-se del que tenia a les mans.

La tardor del 1945 els nord-americans van recuperar aquests valuosos documents i a principis del 1946 els van traslladar al Berlin Document Center. Segons l’investigador sobre el Partit Nazi Jürgen Falter, aproximadament el 44% del fitxer central i el 77% del fitxer regional s’han conservat. Això equival a uns 4,5 milions de noms en el primer i 8,2 milions en el segon. En conjunt, es calcula que es poden trobar al voltant del 90% de tots els antics membres de l'NSDAP. Fins ara el registre de l'NSDAP només es podia consultar amb peticions a arxius oficials i era un procés lent, burocràtic i poc accessible. Segons Die Zeit, no es tracta d'assenyalar ningú, sinó d'entendre millor el passat del país i com funcionava el règim nazi. Posant a l'abast de tothom una eina per obrir un arxiu històric, es facilita la investigació, però també és una manera de confrontar el passat familiar i col·lectiu.

Per a molts ha estat una sorpresa descobrir que l'avi, el besavi o el besoncle estaven afiliats al partit. “El fet que el meu besavi fos membre de l'NSDAP havia estat silenciat, no se n'havia parlat mai a la família”, explica un dels molts testimonis que han escrit al diari alemany després de la recerca. “Ja he trobat dos parents propers, contràriament a la llegenda familiar segons la qual ningú de la nostra família hi va estar implicat. Canviar de perspectiva als 71 anys és un xoc terrible”, assegura un altre testimoni. A Alemanya la informació sobre una persona només es fa pública 100 anys després del seu naixement o 10 anys després de la seva mort. Per tant, molta informació era inaccessible fins fa poc. De fet, es coneixen molt més els noms de les víctimes, i hi ha molta més consciència en aquest sentit, que no pas sobre els perpetradors.