El professor Boris Dausà feia "oferiments directes de relacions sexuals" a alumnes de l'Institut del Teatre

L'ARA té accés a les conclusions de la comissió que va analitzar les queixes sobre assetjament i abusos de poder de 13 docents

4 min
Manifestació Institut del Teatre

BarcelonaL’exprofessor de l’Institut del Teatre Boris Dausà va repetir des del 2012 “pràctiques que s’escapen de la finalitat docent”, que “creen un entorn intimidatori” i que sovint “comporten un contacte físic invasiu amb connotació sexual”. Així ho afirmava la comissió de prevenció i d’investigació d’assetjaments de l'Institut del Teatre en un informe al qual ha tingut accés l’ARA a través d'una petició de transparència. S'hi constata “la utilització indeguda del context acadèmic” per “crear el clima adequat” i “generar situacions amb propòsits sexuals”, alguns dels quals fins i tot envaïen la intimitat dels alumnes. La comissió va comprovar que aquestes actituds anaven lligades “a l’alteració conscient i persistent del rol docent”, fet que creava confusió a l’alumnat i permetia al professor “propiciar situacions d’excessiva proximitat” i “arribar fins i tot a fer propostes sexuals a algun alumne”. Ho feia en activitats tant dins com fora de l’aula, mostrant-se com un amic i sobrepassant “el que hauria de ser el comportament del docent”. La comissió que ha arribat a aquestes conclusions es va activar després de la investigació de l’ARA, que destapava una vintena de casos d’assetjament i abusos a alumnes de l’Institut del Teatre. Arran de la investigació interna, la institució va portar Boris Dausà a Fiscalia, on aquest cas -i els que se'n derivin- seran investigats els pròxims sis mesos pels Mossos.

L’informe explicava que a les classes el professor “feia reiterades referències de naturalesa sexual i sobre la seva vida” i “comentaris i bromes persistents de caràcter sexual” que es rebien amb malestar i incomoditat entre “gran part” dels estudiants, “especialment l’alumnat masculí, que se sentia més interpel·lat”. A partir de diversos testimonis, la comissió també va constatar “la reiterada estratègia de seducció” i “les insinuacions i oferiments directes de tenir relacions sexuals” del professor cap a alguns alumnes nois en contextos directament vinculats a la formació de l’Institut del Teatre. Des del 2012, a més, tal com va explicar l'ARA, Dausà proposava als alumnes fer activitats en una casa a la muntanya, malgrat que l’IT ho prohibeix explícitament. “Es planteja com un espai lúdic i acadèmic en el qual el professor exerceix el rol d’amic i docent. Aquesta proposta és percebuda com a no grata i ha provocat que les últimes promocions rebutgin de manera contundent participar-hi”, afirmava la comissió. L’activitat a la casa de la muntanya, afegia, “es percep com un lloc on hi ha converses i conductes amb component sexual que l’alumnat considera ofensives”. Segons els testimonis, l’actitud de Dausà i les activitats fora de l’IT “eren conegudes per l’alumnat i dins de l’àmbit acadèmic”. Davant d’això, la comissió “se sorprèn de la poca capacitat de la institució per detectar aquestes situacions i actuar en conseqüència”.

La direcció de l'IT ho sabia

La comissió també es mostra dura amb la direcció del centre i la seva incapacitat per prendre mesures per evitar les conductes "inapropiades" del director d'escena Joan Ollé amb l'alumnat. "El comportament i la forma de dirigir els tallers formatius [...] eren coneguts des de feia temps pels diferents estaments de direcció de l'ESAD i de l'Institut del Teatre", manifesten els membres de la comissió. I afegeixen: "La institució, i especialment qualsevol dels seus comandaments, tenint coneixement per qualsevol via de comportaments inadequats d'algun/a dels seus professionals, no es pot excusar en la inexistència d'instàncies o falta d'altres iniciatives formals per l'alumnat afectat". Al cap d'uns dies de la publicació de la investigació per part de l'ARA, la direcció del centre va presentar la seva dimissió.

El comportament d'Ollé va generar "malestar i sensació de menysteniment" en gran part de l'alumnat per les "expressions i comentaris verbals" que eren "susceptibles de ser percebuts amb connotació sexual" i que van provocar en la majoria dels estudiants "una forta inquietud i desori", així com "confusió" i "situacions no desitjables". A més, constata l'informe, la forma d'ensenyar del director d'escena no va ser un "fet puntual o circumscrit al taller", sinó que "diferents instàncies i testimonis corroboren que les pràctiques" van ser "repetides" en el temps.

Com que el protocol del centre per prevenir i detectar l'assetjament sexual només permetia analitzar els fets que afectaven els alumnes que estaven cursant els estudis a l'Institut del Teatre o que fes un any que haguessin acabat, la comissió va concloure que no hi havia "indicis suficients per considerar-lo com assetjament sexual", però aquesta "conclusió respecte a l'aplicació estricta del protocol no va en detriment" d'altres responsabilitats segons "la normativa laboral i/o educativa".

En el seu escrit, la comissió també posa èmfasi en la "falta d'informació institucional" cap a l'alumnat dels "mecanismes de prevenció i actuació davant comportaments que es puguin considerar inadequats, abusius o d'assetjament". Aquest "desconeixement" va dificultar "enormement" canalitzar les queixes i demanar suport.

En totes les instàncies sobre casos succeïts en el passat, que sobrepassaven els temps d'actuació fixats en el protocol, la comissió conclou que no pot iniciar un expedient d'investigació. Així doncs, no hi va haver investigacions internes sobre fins a 8 docents dels quals va haver-hi queixes, però que ja no exercien. Els seus casos es van remetre a Recursos Humans i als serveis jurídics de l'Institut del Teatre, que encara no han informat de com es tancaran aquestes carpetes.

stats