Albert Serra: "El 99% del cinema és estúpid, un cent per cent en el cas del cinema espanyol"

BarcelonaAmb motiu del centenari d’Antoni Tàpies celebrat l’any passat, el Museu Tàpies va encarregar-li al director Albert Serra una peça per generar nous relats i reflexions al voltant de l’obra del pintor. El resultat és fe sense obres morta és, 52 minuts d’imatges magnètiques i desestructurades, vuit segments que van de l’estudi d’un cos o una escena enquadrat de manera sensual, quasi violenta, a l’abstracció visual total, de vegades projectant-hi una obra de Tàpies i atorgant molt protagonisme al mosaic sonor de loops de sintetitzadors que firma Marc Verdaguer, el músic habitual de Serra. L’obra s’ha projectat aquest dijous en el marc del Festival Loop al Museu Tàpies, un tancament del cercle que ha culminat amb un col·loqui posterior entre el cineasta i el periodista Joan Burdeus.

Amb un discurs torrencial que ha deixat poques escletxes a Burdeus, Serra ha defensat la impossibilitat de l’encàrrec. I ha desafiat el públic present a citar "una sola pel·lícula" sobre un artista plàstic que sigui bona. “No n’hi ha cap. Tot el que hi ha són subterfugis per evitar el que és impossible. Si un pintor com Tàpies hagués volgut fer una pel·lícula l’hauria fet, i si jo volgués fer quadres seria pintor”. La solució de Serra passa per “la ironia” d’imprimir al llarg de la pel·lícula “subtítols absurds que no subtitulen”. Tots provenen de frases que apareixen als quadres de Tàpies. “Vam escanejar totes les lletres de més d'un miler de quadres i d'obra gràfica –explica Serra–. És un tipus d’inversió que no fa tothom, i que inconscientment acaba imponent una certa lògica”.

Enèrgic i vehement, el cineasta ha reivindicat la seva manera de fer cinema. “Un dels meus encerts és que jo ho filmo tot –afirma–. De Tardes de soledad tinc 700 hores gravades. Quan ho tens tot, pots escollir. Però si ets tan estúpid que només filmes les idees que tens el cap, el teu cinema serà estúpid, i ni tan sols l’atzar podrà ajudar-te. Així és el 99% del cinema, un cent per cent en el cas del cinema espanyol”. Serra també ha parlat de la seva pròxima pel·lícula, la primera que ha rodat amb un repartiment nord-americà que inclou, entre d’altres, Riley Keough: “Flipareu, perquè el meu cinema ja és una farsa total. Però, i si el món és una farsa total? O si això és un somni i la realitat el que jo descric?”. En les imatges que ja ha muntat, el cineasta diu haver detectat “una atmosfera absolutament nova que no coincideix amb res que hagi fet mai ningú”.

Com de costum, Serra també ha defensat el seu dret a emancipar-se de l'opinió del públic. “És el somni de l'artista modern, que ara s’ha trastocat amb la correcció política, que és una desgràcia. Abans s’admirava l’artista que arriscava i deia el que no es pot dir. Aquesta aura d’artista individualista es podria aplicar a Tàpies, que no era especulatiu. Era el seu món”. I ha tancat la seva argumentació reblant que, en realitat, “hi ha una certa delicadesa en no tenir en consideració per res l’espectador”.

En el torn de preguntes, els que coneixem el verí amb què el de Banyoles parla de vegades de vaques sagrades del cinema hem tremolat quan una espectadora ha esmentat el nom de David Lynch com a exemple de cineasta-pintor. Però Serra ha estat moderat: “Té el seu univers i és interessant. A veure, no m’agraden les pel·lícules, però entenc que hi ha una recerca seriosa, honesta. Això sí, com més acadèmic, més avorrit, com aquella del tractor [Una història vertadera]. Una vegada li vaig dir a una dona en un sopar que el muntatge d’aquella pel·lícula era horrible i resulta que ella n'era la muntadora". Es tractava de Mary Sweeney, que aleshores estava casada amb David Lynch.