Festival de Berlín
Cinema24/02/2023

L’‘anime’ torna per la porta gran a la Berlinale

Makoto Shinkai presenta al festival 'Suzume' 21 anys després del triomf històric d''El viatge de Chihiro'

Enviat especial a BerlínUna de les fites històriques en el reconeixement de l'anime japonès com un dels llenguatges més potents del cinema contemporani és l'Ós d'Or que El viatge de Chihiro va guanyar el 2002 a la Berlinale –ex aequo amb Sunday bloody sunday–. I tot i que un anime no ha tornat a guanyar el premi gros d'un gran festival de cinema, no resulta estrany veure animes en competició a festivals com Venècia o Canes. Tanmateix, a Berlín han hagut de passar més de dues dècades per tornar a veure'n un competint a la secció oficial. Es tracta de l'esplèndida Suzume, de Makoto Shinkai, el director japonès més taquiller dels últims anys, amb tres títols entre les 15 pel·lícules amb més recaptació de la història del Japó. La més popular és el superèxit Your name, només superada per Titanic, Frozen, Els guardians de la nit i, esclar, El viatge de Chihiro.

L'estil de Shinkai, a més, no té res a veure amb els populars shonen plens de lluites i combats, sinó que és una recerca constant de la bellesa i l'emoció a partir d'històries fantàstiques però molt arrelades en el Japó actual i protagonitzades sempre per adolescents. El seu punt fort és un preciosisme estètic que combina personatges dibuixats en l'estil canònic de l'anime amb paisatges i fons d'un hiperrealisme enlluernador, que reforça incorporant a les imatges els efectes òptics de les càmeres analògiques –desenfocaments, reflexos de color de la lent, etc.–, que contribueixen a la sensació de realitat augmentada del seu cinema.

Cargando
No hay anuncios

Les emocions incandescents de l'adolescència

El director japonès també és un realitzador privilegiat, amb un control extraordinari de l'espai i el temps. La seva poètica narrativa està al servei de les emocions incandescents de l'adolescència, que lliguen d'allò més bé amb unes preocupacions (l'amor, el destí, la natura) vehiculades a través de trames fantàstiques que porten els personatges a intercanviar cossos (Your name), controlar la meteorologia (El temps amb tu) o tancar els accessos a una dimensió paral·lela que provoca terratrèmols al Japó (Suzume). I sense oblidar mai els detalls mundans de la vida quotidiana, sigui la tendresa amb què es prepara l'esmorzar d'una filla o un karaoke ple de clients borratxos.

Cargando
No hay anuncios

Suzume, que arribarà als nostres cinemes el 14 d'abril, és l'apoteosi de l'estil visual de Shinkai, però també ofereix algun símptoma de desgast dels seus arguments, sobretot pel que fa a la forçada història romàntica dels protagonistes, que sembla obeir més a les expectatives dels fans de Your name que a les necessitats del relat. És una llàstima, perquè un guió més treballat hauria fet de Suzume una gran candidata a repetir, vint anys després, la gesta d'El viatge de Chihiro.

Tràiler de 'Suzume'
Cargando
No hay anuncios

Vida animada de campus

El cinema animat de la Berlinale no s'acaba amb Suzume. També a competició, el xinès Liu Jian es desmarca del concepte d'animació de Shinkai amb el drama universitari Art College 1994, un retrat de la vida d'un grapat d'estudiants xinesos de belles arts ambientat als anys 90. La pel·lícula té aquella proximitat amb els personatges que emana dels relats autobiogràfics, però no la distància suficient per fer interessants les seves peripècies sentimentals i la quotidianitat de la vida de campus. Però el menys atractiu del film és el desinterès pels recursos expressius de l'animació, optant per una narració plana i literal que, com ja succeïa a l'anterior pel·lícula del director, el thriller criminal Have a nice day, et fa preguntar què és el que atreu Liu Jian del cinema animat per triar-lo com a llenguatge de les seves històries. En qualsevol cas, la comparació amb el film de Shinkai visibilitza la distància sideral que existeix encara entre l'animació xinesa i la japonesa.

Cargando
No hay anuncios