Dones Visuals demana mesures de reparació i protecció per a les persones més vulnerables de la indústria cinematogràfica

BarcelonaUn estudi impulsat per l'associació Dones Visuals i la Universitat de Barcelona constata les desigualtats i les violències patides pels col·lectius més vulnerables que formen part de la indústria cinematogràfica. L'informe, que s'ha presentat aquest dijous i porta el títol Estudi de violències i desigualtats a l'audiovisual català, ha entrevistat 52 persones racialitzades, amb identitat de gènere dissident, LGTBIQA+ o bé amb discapacitat. A partir de les converses, l'anàlisi conclou que la majoria d'aquestes persones "han patit violència al llarg de la seva trajectòria laboral en el sector audiovisual català" mentre que "les mesures reparadores o de protecció impulsades des de la mateixa indústria són pràcticament inexistents".

"L’estudi parteix d’una primera aproximació de Dones Visuals que fa a través de dades pròpies. Van observar que hi ha molts col·lectius infrarepresentats a la indústria i volíem entendre per què aquesta absència", explica una de les investigadores de la UB que ha participat en l'elaboració de l'estudi, Maria José Masanet. L'informe ha detectat tres casos d'agressions físiques en contextos laborals i diu que "si bé són poc freqüents, destaquen per la seva persistència". En canvi, constata l'existència d'agressions verbals, que "són les més freqüents al sector i principalment estan motivades pel racisme i el masclisme", assetjament laboral i abús de poder. L'estudi exposa situacions de violència simbòlica com ara "climes de treball poc acollidors, actituds condescendents i paternalistes i apropiació per part d'homes de propostes i idees de les dones".

Segregació i manca d'accés

L'informe estableix que hi ha "una praxi generalitzada de segregació" de les persones entrevistades, que "són relegades a tasques i rols professionals de menor visibilitat, lideratge i creativitat". En el cas dels professionals amb discapacitat, s'ha detectat "una manca estructural d'accessibilitat". L'estudi posa com a exemple el cas de les persones sordes, que "sovint no poden completar l'etapa formativa" per aquesta manca d'accés i, a l'entorn laboral, "hi ha una manca de recursos econòmics perquè les empreses puguin contractar intèrprets". Tot plegat "té un fort impacte en les carreres professionals" d'aquestes persones que "en moltes ocasions impliquen l'expulsió del sector o el canvi d'àrea", diu l'estudi.

"A través de l'informe, hem intentat visibilitzar totes aquestes situacions de violència per veure com funciona l’ecosistema. De cara al futur, seria interessant poder incloure variables en altres estudis per veure com afecten concretament aquests col·lectius", subratlla Masanet. "Cal continuar treballant per impulsar una transformació real de la indústria audiovisual amb la voluntat que esdevingui un espai professional de pertinença on totes les persones, i en concret les dones i identitats de gènere dissidents racialitzades, LGTBIQA+ i/o amb discapacitat, no només hi siguin representades tant a les històries com als equips, sinó que hi tinguin accés, reconeixement i capacitat real de decisió dins tot l’ecosistema", conclou l'informe.