Mor l'actor Eusebio Poncela als 79 anys

BarcelonaL'actor Eusebio Poncela ha mort aquest dimecres als 79 anys a casa seva a El Escorial. Poncela comptava amb una llarga carrera teatral, televisiva i especialment cinematogràfica. En aquest àmbit, va debutar amb La semana del asesino (1972), d'Eloy de la Iglesia, on interpretava un personatge homosexual en ple franquisme. Però l'actor va despuntar sobretot amb l'angoixant Arrebato (1979), d'Iván Zulueta. Considerada una de les pel·lícules cabdals del cinema espanyol, explorava l'addicció a l'heroïna i la facultat vampírica del cinema amb un format audiovisual trencador. Seductor de mena, Poncela va treballar amb Pedro Almodóvar en dos dels seus films més emblemàtics dels vuitanta: Matador (1986) i La ley del deseo (1987). Abans, però, ja s'havia construït una sòlida carrera teatral. Un dels papers més recordats de l'actor madrileny va ser el del personatge de Dante a la pel·lícula Martín (Hache) (1997), d'Adolfo Aristarain.

La popularitat va arribar-li durant els anys vuitanta, en bona part gràcies al seu paper de Carlos Deza a l'adaptació televisiva de la novel·la de Gonzalo Torrente Ballester Los gozos y las sombras (1982). Poc després va treballar amb Aristarain a la sèrie Pepe Carvalho de Televisió Espanyola, amb guió de Domènec Font: Poncela va encarnar el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán i Ovidi Montllor hi interpretava Biscúter, el seu ajudant. L'actor també va treballar amb el cineasta Carlos Saura a El Dorado (1988), la història de la recerca del mític regne.

Des d'un principi, els seus papers transmetien una versemblança difícil de trobar al cinema espanyol de l'època, sobretot pel tipus de personatges que interpretava, sovint afegint-hi matisos inquietants amb una naturalitat a l'abast de molt pocs actors. Tot i això, Poncela defugia els estereotips. "No poques vegades se m'ha encasellat en prejudicis: per ser pobre, per ser gai, per ser toxicòman i ara per ser vell. I, sobretot, sembla que no se'm perdoni que faci sempre el que em doni la gana i que vagi per lliure", deia en una entrevista a l'Abc.

Poncela havia explicat en diverses ocasions que va tenir sort de poder superar la seva addicció a l'heroïna i que va veure molts amics i coneguts morir arran de la droga. Per superar l'addicció, va traslladar-se durant una temporada a Ushuaia, a l'Argentina. A principis dels anys 2000 va reprendre la carrera professional amb projectes de cinema de terror com Tuno negro (2001), de Pedro L. Barbero i Vicente J. Martín, i La herencia Valdemar (2010), de José Luis Alemán. En aquella època també va rebre la seva única nominació als premis Goya per la seva feina a Intacto (2001), de Juan Carlos Fresnadillo, on també va coincidir amb Max von Sydow.

Nascut al barri madrileny de Vallecas el 1945 i graduat en art dramàtic, Poncela va forjar el seu talent al teatre. Va debutar amb l’obra Mariana Pineda de Lorca que interpretava María Dolores Pradera i va encadenar títols com Romeu i Julieta i un exitós Marat-Sade d’Adolfo Marsillach. La televisió i el cinema el van allunyar de l’escenari, on va signar una vintena d’espectacles. Després del seu parèntesi professional, en les dues últimes dècades va protagonitzar obres com Macbeth (2004), la trilogia Edipo (2009), Esto no es la casa de Bernarda Alba (2017), en què va rebre elogis per posar-se a la pell de Bernarda Alba, i El sirviente, de Robin Maugham (2019). L’últim espectacle seu que s’ha pogut veure a Barcelona va ser El beso de la mujer araña, l’any 2023, que va arribar al Teatre Goya després d’una extensa gira per l’Estat.

Els últims anys va combinar la seva feina a dalt dels escenaris amb els rodatges de sèries de televisió. Poncela va aparèixer en ficcions com Águila Roja (2015), de Televisió Espanyola; El accidente, de Telecinco, i Merlí sapere aude, de Movistar+ (2021). En aquesta última hi va participar just després del confinament. "La vaig fer perquè estava fart d'estar tancat durant la pandèmia. No recordo qui n'era el productor, un peix gros, però va venir i li vaig demanar molts diners –explicava en una entrevista a El País–. Els guions em semblaven fluixos, però hi havia dues coses que em cridaven l'atenció. Una era Maria Pujalte, que és una noia estupenda, i una altra va ser cantar una cançó de Mari Trini que jo vaig triar. Amb això n'hi va haver prou".

El seu últim paper a la televisió va ser a la sèrie Matices, de SkyShowtime, on interpretava un psiquiatre de renom al costat d'Elsa Pataky i Luis Tosar.