Gene Hackman va morir una setmana després que la seva dona

La mort de l'actor Gene Hackman va ser per causes naturals. Aquest divendres s'han fet públics els resultats de l'autòpsia, que revelen que l'actor va morir a conseqüència d'una malaltia cardíaca. La seva dona va morir per una infecció d'hantavirus una setmana abans que ell. Els cossos de Hackman i la seva dona van ser trobats sense vida al seu domicili de Nou Mèxic. En un començament les autoritats van considerar les morts sospitoses, motiu pel qual van obrir una investigació. Les primeres proves que es van fer per conèixer les causes de les defuncions van descartar una intoxicació per monòxid de carboni.

Amb els resultats ja definitius de les autòpsies, les autoritats han informat que Hackman, el cadàver del qual va ser trobat al vestíbul de l'habitatge, va morir d'una malaltia coronària. L'autòpsia també revela que l'actor presentava símptomes severs d'Alzheimer, cosa que els metges consideren que hauria contribuït de forma decisiva a la seva mort. Hackman, de 95 anys, va morir una setmana més tard de la seva dona, Betsy Arakawa, de 65. En aquest cas, l'autòpsia considera que la defunció va ser provocada per una síndrome pulmonar provocada per una infecció d'hantavirus. El seu cos va ser trobat al bany, al costat d'un pot de medicament obert i amb píndoles escampades per terra. L'hantavirus és molt poc freqüent però acostuma a ser letal, i l'escampen els excrements dels ratolins.

Amb el seu aspecte d'home corrent i sense afectació, Hackman va arribar al cinema durant la dècada dels seixanta, justament quan els directors nord-americans s'obrien al realisme i als nous corrents europeus. El cinema nord-americà va trobar en ell un actor versàtil i creïble, capaç de revisar l'arquetip d'home dur configurat durant l'època daurada de Hollywood per Humphrey Bogart i James Cagney, però també de mostrar la seva fragilitat d'home vulnerable. Va ser amb The French connection (1970), el trepidant thriller amb què William Friedkin va dinamitar les convencions narratives del cinema nord-americà important l'estil quasi documental de la Nouvelle Vague francesa, que Hackman va guanyar l'Oscar per la seva interpretació.