Mor als 86 anys Chuck Norris, el primer heroi d'acció del cinema

BarcelonaChuck Norris, heroi incombustible del cinema i la televisió durant més de cinc dècades, ha mort aquest divendres a Hawaii, on va ser hospitalitzat un dia abans. Norris, campió d'arts marcials i professor de karate, va ser un dels primers actors que va donar forma a l'arquetip d'heroi d'acció en el cinema modern amb pel·lícules com Força Delta, Desaparegut en combat i El furor del drac, en què s'enfrontava a Bruce Lee. En la televisió, el seu paper més popular va ser a la sèrie Walker, Texas Ranger. La família de Norris ha anunciat la seva mort amb un comunicat: "Va viure la seva vida amb fe, propòsit i un compromís irrompible amb la gent que estimava. A través de la seva feina, disciplina i amabilitat, va inspirar milions de persones arreu del món i va deixar un impacte durador en moltes vides".

Norris, que va néixer el 1940 a Ryan, Oklahoma (Estats Units), és un dels primers exponents de la gran tradició d'esportistes de disciplines de lluita que s'ha convertit en estrella de Hollywood. En el seu cas, el pas per les arts marcials no va ser anecdòtic: Norris tenia el cinturó negre de karate, Tang Soo Do i taekwondo i va guanyar diversos tornejos de karate. El seu èxit esportiu el va portar a crear una cadena d'escoles de karate amb moltes celebritats de Hollywood com a clients. La seva amistat amb Bruce Lee, que també era campió d'arts marcials, li va obrir el camí per debutar en el cinema amb El furor del drac (1972), que culminava en un espectacular combat entre Norris i Lee. La gran acollida de la pel·lícula, la més taquillera de Bruce Lee fins aquell moment, va posar els fonaments per a la futura carrera de Norris.

Encoratjat per Steve McQueen, a qui donava classes d'arts marcials, Norris va fer classes d'interpretació i va intervenir en alguna producció d'arts marcials, però el seu primer paper protagonista va ser a El poder de la força (1977), una cinta de venjança que comença a definir la identitat com a heroi cinematogràfic de l'actor: un home solitari, que recorre a la violència quan ho creu necessari i que imparteix justícia allà on la llei no arriba. Un tipus de vigilant en la tradició feixistoide del Charles Bronson d'El justicier de la ciutat (1974). I com Bronson, Chuck Norris va acabar fitxant per la productora que més va explotar l'interès per aquest tipus de pel·lícules: Cannon Films. Desaparegut en combat (1984), sobre un coronel que viatja al Vietnam per rescatar presoners nord-americans, va acabar de perfilar la imatge de Norris com a heroi cinematogràfic: d'una masculinitat clàssica i sense fissures, indestructible en combat i de conviccions morals i polítiques diguem-ne que tradicionals.

Norris havia passat uns anys a l'exèrcit abans de provar sort en les arts marcials, així que se sentia com a casa en el cinema violent, justicier i militaritzat de la Cannon, liderada pels productors israelians i sionistes Menahem Golan i Yoram Globus. En l'altre gran èxit de Norris de l'època, Força Delta (1985), l'actor formava equip amb Lee Marvin com a líders d'un grup d'operacions especials que rescata els ostatges d'un grup de terroristes palestins –dos de cada tres dolents a les pel·lícules de la Cannon eren terroristes palestins–. A Invasió USA (1985), Norris és un antic agent de la CIA que s'enfronta a guerrillers cubans que introdueixen drogues als Estats Units per comprar armes i envair Florida. La imatge de Chuck Norris armat fins a les dents fent esclatar enemics de la pàtria és segurament la representació més fidel del gir cap a la dreta que va fer el cinema popular nord-americà durant la dècada dels vuitanta.

L'actor va provar d'oferir altres registres interpretatius en alguna ocasió, per exemple a El temple de l'or (1986), una cinta d'aventures en clau de comèdia que mirava de replicar l'èxit de la saga Indiana Jones. El 1985, sense abandonar el gènere d'acció criminal, també va mirar d'oferir una interpretació amb més capes i matisos de l'habitual al thrillerCodi de silenci. Però el que el públic volia era la versió més hiperbòlica i bàsica de Norris, que ell va continuar oferint en seqüeles de Desaparegut en combat i Força Delta, cada vegada menys populars i dirigides al mercat domèstic.

Chuck Norris va ser el primer heroi pur del cinema d'acció, gènere que, en realitat, neix com a tal en la dècada dels vuitanta com a destil·lació extrema i violenta dels codis del cinema de gènere clàssic. Norris no té un peu en el western i el gènere criminal com Clint Eastwood, ni diversitat de registres dramàtics com Steve McQueen o Charles Bronson; per descomptat, tampoc la presència i talent actoral d'icones cinematogràfiques com John Wayne o Burt Lancaster. Però sí que va tenir prou personalitat per connectar amb el gran públic i un estil de lluita molt físic que compensava les seves limitacions dramàtiques. Amb els anys va deixar d'explotar el seu físic i es va limitar a tirar de carisma en productes televisius com la sèrie policíaca Walker, Texas Ranger, molt popular durant els anys noranta i, gràcies a les reposicions, també durant la primera dècada del segle XXI.

Inesperadament, la seva consagració definitiva com a estrella de la cultura popular va arribar en les últimes dècades gràcies a internet i els mems d'un estudiant de secundària, Ian Spector, que van trobar en la figura de Norris el vehicle humorístic perfecte. Acudits i relats d'una masculinitat i força exagerada fins al paroxisme amb Chuck Norris com a protagonista van començar a circular massivament per internet, xarxes socials i mòbils fins a convertir l'actor en un gènere humorístic en si mateix. Ja no es tractava de parodiar l'actor, sinó de construir acudits tan absurds com "Chuck Norris va construir l'hospital en què va néixer". Aquest divendres, molts recordaran aquell que deia: "Una vegada la mort va tenir una experiència propera a Chuck Norris".