Netflix inaugura Sant Sebastià en clau argentina

Enviat especial a Sant SebastiàPrecedit en el calendari per dos gegants del circuit de festivals com Toronto i Venècia, el Festival de Sant Sebastià ha de lluitar amb totes les armes possibles per ser rellevant en el panorama internacional. Per això, el 2017, mentre els grans festivals de classe A rumiaven què fer amb Netflix, Sant Sebastià va obrir les portes a la plataforma i s’ha acabat convertint en un dels seus aliats estratègics, sobretot pel que fa a estrenar les produccions llatinoamericanes. Aquest és el context que explica que una simpàtica i força convencional comèdia de Netflix com 27 noches, dirigida per l’uruguaià Daniel Hendler, hagi inaugurat aquest divendres el certamen basc, que mai havia ofert aquest lloc d'honor a un film d'una plataforma.

L’elecció d’aquesta producció argentina també s’ha de llegir en clau d’homenatge del festival a una cinematografia que viu un moment molt complicat arran de les retallades arbitràries i brutals de la serra mecànica de Milei, que ha deixat pràcticament paralitzat i sense finançament públic el cinema argentí, un dels més vitals i creatius del continent americà. “Aquest any no s’ha produït cap pel·lícula amb suport del govern argentí –ha assenyalat la productora de 27 noches, Agustina Campbell–. Les pel·lícules argentines que es programen aquest any a Sant Sebastià es van finançar abans de l’arribada del govern de Milei o són produccions originals de plataformes”. El panorama de cara a l’any que ve és, per tant, molt preocupant.

Com diu l’altre coproductor del film, Santiago Mitre –també director d’Argentina, 1985–, "que una pel·lícula argentina obri el festival és un senyal de la importància que té el cinema argentí per al món". I així és, tot i que potser no gràcies a obres com 27 noches, en què Martha Hoffman, una rica i excèntrica viuda que passa els dies entre festes i happenings artístics, és internada en un psiquiàtric per les seves filles, que creuen que malbaratarà el patrimoni familiar amb les seves donacions i vida dissoluta. El conflicte s’observa a través de la mirada atribolada del pèrit que ha de diagnosticar l’estat mental de la dona, un home més aviat pusil·lànime a qui interpreta amb poca convicció el mateix Hendler, un actor de llarga trajectòria que, per cert, té una altra cinta com a director al festival, Un cabo anda suelto.

Una història real

27 noches, que s’inspira en la història real de l'artista i escriptora Natalia Kohen, internada als 87 anys per les seves filles –un judici posterior va demostrar que tenia les facultats intactes–, concentra el seu interès en el joc de contrastos entre la personalitat apocada del pèrit i el vitalisme extravagant de la viuda (una entranyable Marilú Marini), subratllant fins a la caricatura els personatges per treure’n més rèdits humorístics. Tot i la previsibilitat de la trama i la falta de subtilesa, la fórmula del xoc entre caràcters oposats funciona, però la pel·lícula cau en picat quan els flashbacks recreen el pas de Hoffman pel psiquiàtric, és a dir, les 27 nits del títol. En qualsevol cas, és d’agrair que una pel·lícula tan elemental en els seus plantejaments dramàtics assumeixi finalment la complexitat de les cures a una persona gran i fràgil: ni tancar-la en un psiquiàtric ni deixar-la completament al seu aire acostuma a ser la millor solució.