Oscars 2024

I l'Oscar és per a la indomable Emma Stone

L'actriu guanya el premi pel paper de Bella Baxter a 'Pobres criaturas'

This browser does not support the video element.

BarcelonaQui pensi que Bella Baxter, la luxuriosa i famolenca (d'experiències, de sexe, de vida) protagonista de Pobres criaturas constituïa una opció massa arriscada per a una estrella de Hollywood com Emma Stone, és que no coneix les seves freqüents i desvergonyides incursions al mític programa còmic nord-americà Saturday Night Live. En un dels seus esquetxos més coneguts, Stone, amb perruca, ulleres i impostada veu masculina, encarna una dona amb escasses habilitats socials que escandalitza les amigues en un comiat de soltera amb comentaris i regals fora de lloc, com un lubricant de sexe anal. En un altre, grandiós, l'estrella de La La Land (2016) interpreta brillantment una actriu que intenta conèixer el rerefons del seu personatge mentre roda una pel·lícula porno gai.

Stone (Scottsdale, Arizona, 1988), nascuda i forjada en la comèdia –apareixia com a secundària a Supersortits (2007) i el seu primer paper protagonista va ser a Rumors i mentides (2010)– no té por de res. Les seves habituals incursions en aquesta modalitat no domesticada de la interpretació que és la improvisació còmica –de la qual ha tingut mestres excel·lents com Kristen Wiig i Anna Faris, amb qui va coincidir en la molt reivindicable Una conilleta al campus (2008)– podrien ser una de les causes per les quals el seu estil interpretatiu és sempre sorprenent, inesperat o, com va dir Sally Field durant el lliurament de l'Oscar a la millor interpretació femenina, “completament original”. Stone, que ha passat a engrandir la prestigiosa llista d'actrius amb dos Oscar (l'acompanyen llegendes com Bette Davis i Jodie Foster), ha ofert una mostra en directe d'aquesta aclaparadora i excèntrica originalitat convertint l'acceptació del guardó en una mena d’esquetx còmic que no hauria desentonat a SNL: la intèrpret ha pujat a l'escenari enmig d'exagerats escarafalls per acabar admetent, emocionada i gairebé sense veu, que se li havia trencat el vestit “durant I'm Just Ken”, una picada d'ullet a Ryan Gosling, el seu company a La La Land i a la comèdia romàntica Crazy, stupid, love (2011).

Cargando
No hay anuncios

La crida de Yorgos Lanthimos

¿Havia vist Yorgos Lanthimos Emma Stone al Saturday Night Live abans d'oferir-li el paper d'Abigail, l'ambiciosa dama de companyia de La favorita (2018)? ¿Era fan de les seves interpretacions a Una conilleta al campus o Crazy, stupid, love? Sigui com sigui, La favorita marca l'inici de la col·laboració entre Stone i el director de Llagosta (2015) i certifica l'encaix plusquamperfet de la intèrpret nord-americana en una obra marcadament autoral amb una proposta actoral inusual, basada en un treball amb el cos histèric, dislocat, que abunda en reaccions inesperades.

Cargando
No hay anuncios

Podríem pensar, doncs, en La favorita com en una mena d'entrenament previ a Pobres criaturas, un film que, ara sí, és tant de Lanthimos com de Stone. I no només perquè l'actriu el produeixi, sinó també perquè la pel·lícula sembla respirar al ritme que marca la seva interpretació, transformant-se a mesura que evoluciona alhora que ho fa Bella Baxter: dels grans angulars que registren els maldestres primers passos d'aquesta dona-nena que està descobrint el món a l'estabilitat formal que caracteritza el seu jo adult, passant pels plans generals que capturen l'alliberament físic que suposa el descobriment del sexe i que cristal·litza en una extraordinària escena de ball.

Cargando
No hay anuncios

Emma Stone, amb la mirada febril, la fisicitat estrambòtica i la veu ronca, mai ha estat una protagonista ortodoxa –la seva única incursió en la factoria Disney, Cruella (2021), ha estat encarnant una dolenta–, però Bella constitueix la més excèntrica i salvatge de les feminitats que ha interpretat fins ara. És, també, el personatge que li ha permès exhibir totes les habilitats: des del treball físic i gestual absolutament excèntric i barroc que domina la primera meitat del film al llenguatge verbal brillant i veloç –i que no sorprèn ningú que l'hagi vist en comèdies com Rumors i mentides– que mostra el seu darrer segment. Pobres criaturas pertany, doncs, a Emma Stone, una estrella-autora i una actriu indomable, tant com la mateixa Bella Baxter.