Qui és Mikey Madison, la guanyadora de l'Oscar a la millor actriu?

BarcelonaNo hi ha res que agradi més a Hollywood que els contes de fades amb final feliç. Fins i tot més que els relats de redempció i segones oportunitats. Així s'ha demostrat als Oscars d'aquest any, en què una gairebé desconeguda Mikey Madison (Los Angeles, 1999) va prendre l'estatueta a Demi Moore, a qui tothom donava per guanyadora per l'arriscada interpretació a La substància. Anora, l'extraordinària pel·lícula de Sean Baker per la qual Madison ha guanyat l'Oscar amb només 25 anys, comença com un conte de fades per transformar-se en una comèdia esbojarrada i es clausura amb un devastador final que no té res de feliç, però que sens dubte ha estat fonamental per al triomf de la jove actriu a la cerimònia de diumenge.

És habitual llegir que Madison va ser “descoberta” per Quentin Tarantino a Hi havia una vegada a Hollywood (també ha participat a Scream, l'última seqüela de la saga de terror creada per Wes Craven), on encarnava una de les integrants de la família Manson. Tot i això, el paper que precedeix d'una manera més directa el de la vitalista i llenguda treballadora sexual que encarna a Anora és el de Max, la descarada filla adolescent de Pamela Adlon a la fabulosa sèrie televisiva Better things. Adlon és la creadora i protagonista d'aquesta dramèdia autobiogràfica en què una madura mare divorciada ha de bregar amb les tensions que es generen entre els seus desitjos personals i les exigències de les seves tres filles. Better things, més una successió de moments esporàdics que un relat lineal i unitari, permet una combinació de tons narratius, entre l’humor absurd i el drama, que acosta la sèrie als ritmes volubles, canviants, de la vida mateixa.

En el primer episodi de Better things, la Max (Madison), una adolescent de 16 anys, proposa a la seva mare (Adlon) sobtadament, i amb una desimboltura que desarmaria qualsevol progenitor, que li compri marihuana: “Ets la meva mare!”, afirma, “Vull que sàpigues si vull practicar sexe o vull drogar-me!”. La convicció amb què Madison llança una idea tan extravagant, que subratlla amb una gestualitat molt mesurada (en un moment concret, es posa les ulleres de sol per aïllar-se de la reacció escandalitzada de la seva mare), provoca que l'escena sigui brutalment còmica i presenta la Max com un personatge desconcertant: a estones frívol, en altres moments fràgil, gairebé sempre exhibint una gestualitat irada, d'enuig perpetu contra el món.

La imprevisibilitat i la volubilitat emocional, així com aquest gest irat permanent, aquesta resistència obcecada, adolescent, a acceptar les coses tal com són, constitueixen algunes de les característiques centrals de la interpretació de Madison a Better things que Baker explota a fons a Anora. Si el film guanyador de la Palma d'Or a Canes i de l'Oscar a la millor pel·lícula aconsegueix un equilibri perfecte, sempre a la corda fluixa, entre la comèdia romàntica, l'humor físic, el comentari polític sobre la lògica explotadora del sistema capitalista i el drama més feridor és, en gran manera, gràcies a la capacitat de Madison per transitar, amb extrema convicció, pels diversos estats emocionals que Anora, el seu personatge i el centre neuràlgic d'una pel·lícula eminentment coral, requereix.

Parlàvem a l'inici de l'extraordinària escena de cloenda del film de Baker, i veient-la és difícil no recordar un dels moments més commovedors de la primera temporada de Better things. Enmig d'un sopar distès i alegre amb la seva mare i els amics d'aquesta, la Max confessava impulsivament que se sentia una perdedora i que creia que ja no faria res important amb la seva vida. Era la cara desencaixada, la mirada perduda i la veu fràgil de Madison la que, sobtadament, provocava un gir tonal que convertia el que era fins a aquell moment una comèdia en un drama que generava un silenci empàtic al voltant de la jove. L'episodi en què apareixia aquesta prodigiosa escena es deia Febre de futur; un títol que pot llegir-se ara com un presagi del brillant avenir que li espera, sens dubte, a Mikey Madison.