Ovidie: "Les violacions no tenen res a veure amb el plaer sexual"

GironaEl 22 d’abril del 2014 a la nit, Emily Spanton, una jove turista canadenca que visitava París, va denunciar que tres policies l’havien violada en una comissaria. La denúncia va desembocar en un judici molt mediàtic contra els agents implicats, que va fer emergir a l’esfera pública un debat encès sobre els límits del consentiment en les relacions sexuals. El gener del 2019, la justícia va condemnar els policies acusats a set anys de presó, en una sentència històrica contra les forces de l’ordre a França.

El cas va despertar l’atenció d’Ovidie (Lille, 1980), actriu, performer, escriptora i cineasta especialitzada en qüestions de gènere, coneguda per obres com Pornocracy (2017). La creadora n'ha fet un documental, que es titula La turista contra la policia francesa. La peça, de 60 minuts, es va estrenar a la televisió francesa el 2022 i ha arribat a Catalunya amb la programació del Festival IMPACTE! “Va ser un cas que va generar molt de rebombori i m’interessava fer un documental sobre tot el que el procés d’Emily Spanton diu de la nostra societat”, explica la cineasta.

Dues versions contraposades

El documental reconstrueix les versions de les dues parts implicades. Els policies, en les declaracions judicials, es defensen afirmant que van conèixer la noia en un bar, que els va seduir i, quan la van portar a la prefectura, van fer sexe molt de pressa i tocaments consentits perquè ella hi insistia, però al final es van retirar perquè no els atreia prou. L'Emily, en canvi, denuncia davant la càmera que quan els policies la van portar a comissaria no es trobava bé, li van posar el penis a la boca i la van penetrar tots tres a la força. Ovidie recull totes les veus i deixa que la realitat parli per si sola: “El documental no fa judicis tendenciosos amb comentaris externs ni veu en off, sinó que es limita a escoltar els testimonis perquè els fets són els que són”, manifesta la directora.

Desacreditar la víctima

Per aconseguir l’absolució dels policies, l’argumentari dels advocats defensors s’enfocava a desacreditar la versió de la víctima, al·legant que vestia de manera provocativa, que buscava sexe o que anava tan beguda i drogada que no podia recordar què va passar exactament. “Si la defensa desprestigia la víctima amb la cantarella del ‘sí, però...’ és perquè la llei francesa ho autoritza. Al Canadà, en canvi, la llei especifica que una persona èbria no pot estar en disposició de consentir una relació sexual”, comenta Ovidie.

Una prova a favor del testimoni de l’Emily són els vídeos de les càmeres de seguretat del bar on es van conèixer, que mostren com els tres policies envolten la noia amb insistència, fent-se senyals de fel·lacions i sodomia entre ells. Les imatges són molt desagradables i es fa impensable que algú pugui arribar a divertir-se en aquesta situació. “La violació no té res a veure amb el plaer sexual, sinó que és el gust per la dominació i la degradació d’una dona”, argumenta la directora, que continua: “No és sexualitat, sinó la mateixa depravació d’algú a qui li agrada torturar o veure persones patint”.

Manifestacions d'una societat patriarcal

Ovidie, que ha treballat a fons les dinàmiques masclistes en la indústria del porno, no considera que hi hagi una connexió explícita entre la pornografia i cultura de la violació: "Ja es violaven moltes dones abans de la invenció del porno", defensa. Això sí, per a l’artista tant els vídeos per a adults que vexen i humilien les dones com les relacions sexuals no consentides són manifestacions evidents del patriarcat. "La societat és plena d’històries d’homes que utilitzen la sexualitat de la dona per dominar-la", certifica.

El 2019, en plena efervescència pel moviment Me Too, els policies van ser condemnats. Ara bé, la defensa va recórrer la sentència i el 2022, quatre dies abans de presentar el documental a la televisió, un tribunal francès va decidir finalment absoldre els acusats perquè va considerar que el testimoni de l’Emily no era prou coherent. I ningú va protestar el canvi de condemna. “Semblava que el Me Too havia posat la violència contra les dones al centre de l’actualitat, però tres anys després, amb la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i la crisi econòmica, ja ha deixat de ser un tema que preocupi a la societat”, conclou Ovidie.