Publicitat
Publicitat

PATRIMONI

Una comissió d’experts decidirà sobre Vistabella

La polèmica per la restauració de l’obra de J.M. Jujol obliga a Patrimoni a revisar el projecte

La fragilitat de l’arquitectura de Josep Maria Jujol converteix la restauració de les seves obres en una qüestió molt complexa. La rehabilitació de l’església de Vistabella ha aixecat polseguera. En concret, la intervenció que es vol fer al campanar.

Les rehabilitacions modernistes: una necessitat i un riscEl 1934 una forta ventada va tombar-lo i Jujol el va reforçar l’any següent amb uns tirants de ferro que va recobrir amb morter i maons per evitar que s’oxidessin. La proposta de l’arquitecte a qui s’ha encarregat el projecte de rehabilitació, Santi Prats i Rocavert, preveu substituir aquests tirants per uns altres d’acer inoxidable, més resistents al clima. La polèmica sorgeix perquè no preveu tornar-ho a recobrir amb maons.

No hi ha acord oficial en aquest punt. “L’informe de la comissió de Patrimoni encara debat si s’ha deixar el campanar tal com el va deixar Jujol el 1935 o si s’ha de restaurar segons la concepció del 1923. És un debat molt purista d’arquitectes de molt nivell”, explica l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca. El fill de Jujol, Josep Maria Jujol Jr., es decanta per mantenir l’aplacat ceràmic: “Si el pare va fortificar el campanar, per què ho han d’alterar?”

La subdirecció general de Patrimoni vol trobar una solució de consens a la controvertida restauració i ha anunciat ara -després que divendres es presentés públicament el projecte, a Vistabella mateix- que convidarà un grup d’experts jujolians a participar en una reunió amb l’autor del projecte i els arquitectes de la Generalitat. A més, segons afirma la subdirectora general de Patrimoni, Elsa Ibar, s’ha encarregat a l’arquitecte territorial i a un arquitecte membre de la comissió de Patrimoni que treballin amb Santi Prats “per trobar una solució”. Els experts previstos per reunir-se amb tots ells són precisament els que van participar en la presentació del projecte, entre els quals hi ha Pau Jansà i Guillem Carabí, autor del llibre La transformació com a procediment. La reforma de la casa Bofarull (1913-1933), de J.M. Jujol.

La data de la pròxima comissió de Patrimoni, de la qual ha de sortir una proposta consensuada, és el 27 de juliol. Abans d’aquesta data se’n van celebrar dues i ja es va advertir que la solució del campanar era la més delicada. Durant la primera reunió, celebrada el 22 de juny, la restauració de l’agulla va quedar en suspens i es va demanar a l’equip redactor que elaborés una proposta alternativa. En la següent, Santi Prats i Rocavert va ratificar la seva proposta. La seva decisió, fonamentada per estudis tècnics de la Universitat de Girona i de la UPC, no només té en compte les característiques del monument, sinó les seves vicissituds de les últimes dècades. Una és el despreniment del recobriment ceràmic. Josep Llinàs, redactor el 2008 del pla director del temple amb Roger Miralles, i Neus Fenollosa ho van intentar resoldre l’any 1992 i ella mateixa hi va tornar a intervenir el 2001 i 2002. “No puc tornar a posar un arrebossat i un aplacat ceràmic si no tinc garanties absolutes que no caurà”, subratlla Prats.

Mentre es troba una solució per a l’agulla, s’ha començat a retirar el morter de la restauració de Llinàs i Fenollosa. L’estat d’oxidació en què es trobin els ferros pot fer replantejar el projecte. “Potser és impossible tornar a l’estat de l’edifici del 1923 -afirma Josep Llinàs-. És un tema molt tècnic, relacionat amb la seguretat i el futur de l’edifici”. El pressupost de la primera fase de les obres és de més de 210.000 euros. La Generalitat n’aporta 156.000 i la resta prové de l’Ajuntament de la Secuita i de la parròquia.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT