Els diàlegs inèdits de Joan Brossa i Joan Ponç
BarcelonaDurant el trasllat de la biblioteca i l’arxiu de la Fundació Joan Brossa al Macba, el 2012, va sortir a la llum una carpeta que mai s’havia obert. I en va sortir el que ningú s’esperava: diversos gravats de Joan Ponç, tres dels quals amb versos escrits per Brossa. Els experts els han datat el 1949 i la directora de la Fundació, Glòria Bordons, apunta que probablement es tractava d’una col·laboració per a la revista Dau al Set que mai va sortir publicada.
Ponç s’esplaia amb el seu univers de dimonis, símbols, referències sexuals, màgia negra, misteri i nocturnitat, mentre que Brossa, a l’altra cara, hi signa poesies inconnexes i desconcertants que fan les delícies dels seus admiradors. Era una època políticament fosca i alhora era l’etapa que Brossa considerava veritablement autèntica de Dau al Set -la inicial, a finals dels 40, tot i que s’allargarien les col·laboracions fins al 1955- perquè contenia tot l’esperit avantguardista rupturista. Aquests set inèdits de Ponç i encara un altre gravat inèdit de Modest Cuixart -també amb un text de Brossa sobre les ungles- són les peces més destacades de l’exposició Dau al Brossa, amb la qual la Galeria Mayoral culmina la sèrie que ha dedicat als artistes de Dau al Set, grup que aquí es pot “veure des d’un angle diferent”, diu Bordons.
Ara és el torn de l’inventor del nom de la revista, Joan Brossa, a qui s’arriba a través dels lligams artístics i personals que va mantenir amb Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i fins i tot amb el mestre de tots ells, Joan Miró, a partir de peces del fons de la galeria. “Brossa comença la carrera als anys 40 i té prou nas per posar-se al costat de gent que li interessa i li pot ensenyar coses”, diu Glòria Bordons. Com que en aquella època Brossa encara tenia poca obra plàstica, Bordons ha traçat diàlegs amb altres elements. Els més evidents són les col·laboracions a dues bandes que van fer dins de Dau al Set. També hi ha correspondència, com la que van mantenir al voltant del llibre Em va fer Joan Brossa (1950), a partir del qual la poesia de l’escriptor va canviar completament -va iniciar la ruptura formal i va accentuar l’interès político-social, fent una poesia “despullada” i “d’arrel popular” que, segons les cartes, “va agradar a tots” els col·legues de Dau al Set, diu Bordons-. També es poden llegir cartes de Miró, a qui Brossa el 1943 ja enviava material i “no va parar fins a coneixe’l”, diu l’experta. A la primera, Miró li alaba un poema ple de “belles imatges” i el 1960 el que ja anomena “poemes plàstics”. A més de cartes, també hi ha dues obres de Miró i una pintura de Tàpies, relacionats amb poemes brossians.
La primera peça de l’exposició és el que es pot considerar el primer poema visual de Brossa, amb noms d’animals. Les últimes són sis poemes visuals dels anys 80: és un diàleg del Brossa del Dau al Set amb ell mateix dècades després. Es pot observar com torna a recórrer als símbols dels daus, del llamp, de l’aranya o la brúixola.
Dau al Brossa, oberta fins al 29 de juliol, s’anticipa al que serà un any important per a la figura de Joan Brossa, ja que el 2017 el Macba li hauria de dedicar una gran mostra amb el fons del seu arxiu -que s’ha endarrerit durant anys-, el TNC li dedicarà un cicle, està previst que es publiqui la seva obra completa poètica i s’avancin tres volums més de la teatral, que culminarà el 2019, any del centenari del seu naixement. “Encara no s’ha fet la gran exposició internacional de Brossa”, reivindica Bordons, que lamenta que la gran mostra antològica del 2001 a la Fundació Miró no arribés a itinerar.