El difícil camí cap a una vida millor

El primer quadre escènic de Fugit, l’espectacle de la companyia Kamchàtka que va obrir la segona jornada de FiraTàrrega, és memorable: en un solar buit entre mitgeres, on encara es poden veure els rastres dels habitatges que hi havia, els personatges reben el públic. Una dona crema llibres dins un bidó, un home desbrossa de pedres un caminoi. En una paret hi ha un mapa impossible, fet amb trossos d’altres mapes. En alguns racons hi ha fotografies esgrogueïdes.

Aquests homes podrien ser difunts ansiosos per abandonar els llimbs, o una família aïllada durant dècades i que no va saber que la guerra s’havia acabat. També podrien ser refugiats. No se sap quina llengua parlen, l’espectacle és mut. Tenen la urgència d’emprendre un viatge cap a una vida millor, a peu i amuntegats dins un camió. El públic també els acompanya per dins de diverses cases particulars de Tàrrega, mentre la ciutat ja batega de teatre i música, amb espectacles com l’itinerant Red red wine, de la Sidral Brass Band, que fa ballar el públic que l’envolta.

Fugit encara deu ser més potent a la nit, quan és més fàcil encomanar als espectadors l’angoixa dels personatges: caminen arrambats a la paret, miren a tot arreu abans de travessar un carrer. Els espectadors els han de donar el carnet i el mòbil, com si fossin polissons. Enmig d’aquesta tensió, també hi ha lloc per a la poesia. Dins un magatzem només il·luminat pels mistos que la companyia havia repartit entre el públic, un dels personatges explica el naufragi en què va perdre la família amb un barquet de paper i un gibrell ple d’aigua. També hi ha lloc per a la festa, eufòrica i passada per aigua, abans d’un final punyent i meditatiu. També promet emocions fortes Blind, una versió de l’ Assaig sobre la ceguesa, de Saramago, de la companyia polonesa Teatr KTO. Avui faran l’última funció a les onze de la nit, a l’escenari de Sant Eloi-Pla del Dipòsit.

‘Constructiu’, humor paleta

Constructiu, l’espectacle d’Ernesto Collado i Piero Steiner, s’hauria de veure a la Biennal de Venècia d’Arquitectura. La critica que fan a la Casa de Música de Porto, de Rem Koolhaas, el director d’aquesta edició de la cita veneciana, és un detall menor en comparació amb la crítica despietada -i divertidíssima- que fan dels excessos de l’arquitectura contemporània. Collado i Steiner són dos paletes que van interpretant gags, entre l’humor i el lirisme, sobre la soledat, la necessitat i la fragilitat, entre altres temes. L’escena en què reprodueixen la Pietat de Miquel Àngel és antològica.

Ahir al vespre també es van poder veure la premiada versió de Fuenteovejuna de la companyia Obskené i la primera funció a Tàrrega de La ira dels peixos, l’espectacle que es va preestrenar dimecres a Barcelona.

Art i compromís, en els espectacles de carrer coreans

Alguns dels programadors internacionals que van participar ahir en el tradicional dinar de feina organitzat per FiraTàrrega venien de molt lluny. És la segona vegada que el coreà Su-taek Yim, un dels organitzadors del Gwacheon Hanmadang Festival, visita la fira. Està interessat, sobretot, en les companyies que fan espectacles que tenen una càrrega social, com Markeliñe. “Teníem un circ, uns titelles, una música i una dansa tradicionals que gairebé han desaparegut”, explica Yim. “Als anys 70 van sorgir unes noves formes d’art de carrer que recollien elements tradicionals”, afegeix. En aquest sentit, ell ha sigut un dels encarregats de promoure els artistes i de posar l’accent en la importància que aquests creadors tinguin cura del contingut dels espectacles, perquè la ciutadania pugui reflexionar sobre els problemes del país.