Arts plàstiques
Cultura04/02/2021

Les dones artistes del segle XX: més enllà de Frida Kahlo

Victòria Combalia reivindica la vida i obra de 30 creadores al llibre 'Amazonas con pincel'

BarcelonaLes grans dones artistes del segle XX són cada vegada més conegudes pel gran públic, però tot i així només Frida Kahlo ha aconseguit trencar el sostre de vidre i ser tan popular com els seus col·legues. La recuperació tardana de moltes artistes, com la pintora mèdium Hilma af Klint, potser es por convertir en una moda, o en una fórmula, però en qualsevol cas seria “perfectament legítim” que passés, diu la historiadora de l’art Victòria Combalia amb motiu de la reedició del llibre Amazonas con pincel a l’editorial Sd, quinze anys després. “Ja tocava reivindicar-les, tant és que es converteixi en una moda; és de justícia”, subratlla.

Moltes de les artistes recollides en el llibre van tenir vides turmentades i que les titllessin de "boges" va ser recurrent a l’hora d’intentar reprimir-les. A l’escultora Camille Claudel, que va ser parella d’Auguste Rodin, la van tancar en un frenopàtic durant més de trenta anys sense que fos necessari. A la catalana Ángeles Santos li hauria passat el mateix si els seus amics artistes, entre els quals hi havia Federico García Lorca, no haguessin escrit una carta a la família per impedir-ho. I Leonora Carrington va estar tancada a Santander, i quan va sortir va escriure un llibre sobre la seva experiència. “Mentre escrivia em quedava atònita del dramatisme de les seves vides, i vaig decidir que hi hagués un equilibri entre la vida i l’obra. He incidit tant en les persones que els van donar suport com en les que els van posar bastons a les rodes”, explica. Així mateix, aquestes complicacions reflecteixen com les dones ho tenen més difícil que els homes a l’hora de desenvolupar una carrera artística. “Ara tenim molt bones artistes joves, aquesta certa normalització ha costat un segle d'aconseguir. I encara han d’entrar més al mercat” .

Cargando
No hay anuncios

Retrospectives als museus més importants

Victòria Combalia parla de referents feministes dels anys 70, com l’article de Linda Nochlin Per què no hi hagut grans dones artistes?, i creu que el reconeixement de les dones segueix evolucionant: “Des des fa una dècada moltes artistes que apareixen al llibre, com Sonia Delaunay, Mary Cassat, Lee Miller, Maruja Mallo, Leonora Carrington i Dora Maar, han tingut grans retrospectives en museus importants. Encara que haurien de ser moltes més. És una tasca dels museus que ha de continuar, i crec que ja s’han mentalitzat”, explica. Precisament Dora Maar, que està marcada pel llast d'haver sigut amant de Picasso entre els anys 1936 i 1943, és l’artista que Combalia ha estudiat amb més profunditat: en va escriure una gran biografia i n’ha fet cinc exposicions. “Després de Picasso, Dora Maar va passar cinquanta anys sent recordada simplement com a model i musa de Picasso i ningú exposava la seva obra” , recorda Combalia. Si no hagués conegut l’artista malagueny, està convençuda que hauria tingut més reconeixement. “Era una fotògrafa boníssima i potser hauria sigut com Cartier Bresson o com Brassaï –conclou l’autora–. No s’hagués passat a la pintura, en què no era tan bona. Després que Picasso l’abandonés deia amb sarcasme que no s’havia suïcidat per no donar-li el gust, però sí que ho va sublimar a través de la pintura, la religió i la psicoanàlisi”.