L’endemà: un Valle de los Caídos sense el dictador

BarcelonaA Cuelgamuros hi ha més de 33.847 restes mortals, algunes de les quals traslladades des de diversos cementiris sense el consentiment de les famílies. Actualment no es pot accedir a les criptes on són enterrades ni enlloc és visible el seu nom. El Suprem ha decidit donar llum verda a l’exhumació de Franco però queda potser el més important: què fer amb el Valle de los Caídos? Quin paper haurà de tenir a partir d’ara la comunitat de benedictins o l’escolania? I l’essencial, on aniran les restes mortals que hi ha a les criptes?

“Fer qualsevol actuació sense treure el dictador és pràcticament impossible, però la qüestió de fons no són les seves restes sinó el tracte que es dona a les víctimes dels dos bàndols”, diu l’historiador i director de l’Observatori Europeu de Memòries, Jordi Guixé, que defensa la identificació i dignificació de totes les víctimes: “S’hauria de crear un cementiri per als militars i un altre per a les víctimes de la repressió, erigir un monument per dignificar-les”. Actualment al Valle de los Caídos no hi ha cap relat ni explicació sobre com es va construir ni què va significar la dictadura. “És un bon lloc per explicar què va ser el nacionalcatolicisme i la repressió dels presos que es van fer servir com a mà d’obra esclava. És urgent un nou relat. No és fàcil actuar-hi, però és una responsabilitat pública”, assegura Guixé.

Franco no és l’únic amb una posició privilegiada a la basílica. Queda la tomba del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera. “Han tret un dictador i deixen un pretendent de dictador. És imprescindible que també el treguin -diu la historiadora Queralt Solé-. Crec que s’ha de donar el mateix tractament a tothom. No pot ser que alguns puguin decidir el destí dels seus familiars i d’altres no. I a l’hora de decidir el futur de Cuelgamuros, fer-ho amb un concurs internacional, amb propostes que vinguin de tot arreu i des de diferents disciplines”.