'Aire de Dylan', "autobiografia falsa d'un escriptor"
Enrique Vila-Matas presenta la seva nova novel·la, 'Aire de Dylan' (Seix Barral), on vol reflectir una concepció del món "com una il·lusió i un escenari, en què tots representen un paper'
BarcelonaAssegut en una taula del que un dia va ser una "sex-shop" i avui és una càlida llibreria, l'escriptor Enrique Vila-Matas reflexiona sobre la seva última novel·la 'Aire de Dylan', en què diu reflectir una concepció del món "com una il·lusió i un escenari, en què tots representen un paper". L'autor barceloní rememora que va ser la frase "Quan es fa fosc, sempre necessitem algú", que apareix en la pel·lícula 'Tres camarades', de Frank Borzage, la que va posar en marxa el seu nou artefacte literari i la que va acabar portant a una "autobiografia falsa d'un escriptor de nom Lancastre".
El teatre de la vida
L'últim títol del novel·lista mostra com en el teatre de la vida, tothom representa un paper. "Uns en adonar-se'n, continuen actuant en l'obra, mentre que altres volen sortir-ne. Aquests últims s'equivoquen perquè no hi ha res fora de l'escenari. L'espectacle és l'únic que hi ha a la cartellera", emfatitza.
Com és marca de la casa, realitat i ficció es travessen durant les pàgines, en un joc que el lector no deixa passar en alt, començant pel mateix concepte d'"autobiografia falsa".
"Totes les autobiografies -assevera- són falses, perquè són una impostura. No poden ser una altra cosa que una impostura. En aquest cas, l'escriptor Juan Lancastre té molts punts en comú amb un escriptor penedit, una figura poc coneguda en la novel·la".
D'altra banda, amb el títol 'Aire de Dylan', que al·ludeix a la semblança que té el fill de Juan Lancastre, Vilnius, amb el cantant nord-americà, diu que ha intentat atrapar "l'aire del nostre temps. Les màscares del nostre temps. L'aire ultra infra lleu de la nostra època. Apàtic i gris".
Aficionat a llegir diàriament el seu horòscop a La Vanguardia (avui li recomanen que aprofiti per activar assumptes de diners en associació), tampoc obvia que en el text té el seu pes la figura de Hamlet i és que: "Tots som Hamlet, tots som Dylan i entre ells hi ha moltes més semblances d'allò que pugui semblar, com la seva ambigüitat en la forma de ser".
Un moment de canvi
Preguntat sobre el moment actual, Vila-Matas assenyala que és de "canvi", sense que ningú conegui molt bé cap on es va, especialment en el terreny cultural.
"En l'aspecte econòmic -opina- és possible que hi hagi una recuperació en tres o quatre anys, però en el cultural tinc la impressió que ja no n'hi ha, atenent al que passa diàriament amb el tancament de petites revistes, diaris o amb els programes culturals de televisió. Tot això està minant els èxits culturals aconseguits".
Respecte a nous projectes, el novel·lista assenyala que té alguna idea nova al cap i no descarta "tornar al nucli dur" de la seva narrativa, amb una obra menys lleugera que 'Aire de Dylan', que compta amb un personatge molt semblant a Montse, la llibretera en cadira de rodes que regenta la llibreria Bernat.
