"L'experiència amb l'Andreu Buenafuente m'ha ajudat a tenir un sentit de l’espectacle molt més ric"

BarcelonaCarles Ruiz, Litus per a l'art, actua aquest dissabte a la sala Luz de Gas de Barcelona (21 h). Hi presenta Hablo tu idioma pero no lo entiendo (U98 Music, 2019), un disc en què el músic terrassenc nascut el 1979 ha buscat la complicitat del Quartet Brossa per vestir una desena de cançons amb cordes tocades pel soul. Litus, que viu a Madrid des de fa vuit anys i que comanda la banda del programa Late Motiv d'Andreu Buenafuente, titula les cançons amb el nom de personatges com l'arquitecte Erno Rubik, l'actriu Ava Gardner, el matemàtic Gaston Julia i el criminal Adam Worth, entre d'altres.

Quin to emocional buscaves en aquest disc?

És un disc en el qual vaig poder jugar amb els títols com si en comptes de presentar unes cançons et presentés uns personatges, com si fossin uns actors que faran una obra. I a través d’aquests personatges aconsegueixo parlar de la comunicació, sobre la incomunicació.

Reivindiques aquests personatges o simplement en fas una utilització instrumental per parlar d'altres coses?

Crec que és més aviat un instrument, un fil conductor.

Un dels personatges que fas servir és Margaret Keane, Margaret Keanela pintora dels ulls grossos

Aquests ulls semblen molt inquietants. I vaig aprofitar el que em transmetien per fer una cançó, que és la més desesperada del disc: parla de la soledat a les ciutats, quan necessites companyia i la demanes de mala manera, potser, com cridant. «Si us plau, ajudeu-me!». Aquells ulls m’ajudaven amb la connexió.

El títol del disc, Hablo tu idioma pero no lo entiendo

Pensar en coses que formen part d’una cosa més global m’ha ajudat a anar més al gra i a ser més concís, perquè quan escrius per a teatre has de pensar, evidentment, en fer una cançó bonica que funcioni en si mateixa, però alhora has de pensar en l’escena. Això fa que harmònicament, per exemple, vagis més al gra.

També és un disc de contrastos. Per exemple, l’alegria funk d'Erno Rubik contrasta amb el piano més dramàtic a Erno RubikRav Levinson

Sí, sí. Això de jugar amb diferents estils ha format part de la meva carrera sempre, però en aquest disc crec que les peces encaixen millor que mai. Sí que és un disc de contrastos, però el so, la manera com hem produït el quartet de corda [el Quartet Brossa], unifica les cançons. Hi ha una sonoritat que dona coherència a les cançons i fa que els canvis d’estils no siguin tan bèsties.

¿Aquesta sonoritat és la que et connecta amb l’Scott Walker dels anys 60 i amb The Divine Comedy?

Sí, sí. M’encanta The Divine Comedy, que també té aquest punt teatral. Ja feia anys que volia treballar amb el Quartet Brossa. Tampoc els volia fer el disc a mida, però sabia que podia comptar amb la sonoritat i la bellesa que tenen les cordes, amb el caràcter que introdueixen a les cançons, amb aquest punt de so Filadèlfia.

El so de Filadèlfia no sempre és la part del soul que més es reivindica.

Jo mateix havia jugat amb el soul, però més amb metalls. I em va semblar divertit seguir investigant aquest soul, però fer-ho des de la corda, buscant aquest so Filadèlfia, i alhora fer cançons amb cordes com les de The Juliet Letters, el disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet. De fet, amb el Quartet Brossa ens vam conèixer així, fent un homenatge a aquell disc.

El teu referent de so Filadèlfia és Harold Melvin?

Sí, sí. I Barry White també.

Com ho faràs en el concert a Luz de Gas per reproduir aquesta sonoritat?

Compto amb el quartet. La idea és anar amb ells sempre, amb les cordes i sense bateria. A l’escenari ens posem en semicercle, com si fos una sobretaula. Tenim un punt menys pirata que en les sobretaules dels meus pares: quan jo era petit els caps de setmana quedaven amb els amics i a les sobretaules el meu pare sempre tocava la guitarra i es creava un ambient meravellós. D’alguna manera hem creat un directe que parteix d’això.

Fa temps que toques en el programa Late Motiv

L’experiència amb l’Andreu m’ajuda, d’entrada, a donar-me a conèixer, és evident. Però també m’ha ajudat molt, com el teatre, a tenir un sentit de l’espectacle molt més ric. Tanmateix, no crec que hagi influenciat en la música d’una manera concreta.