L’infern de la pintora dels ulls grans

Tim Burton relata al film ‘Big eyes’ la vida de Margaret Keane, icona de l’art ‘kitsch’ dels anys 60

El 1970 el locutor hawaià Big Lolo va rebre, sense esperar-se-la, una exclusiva per la qual molts periodistes haurien matat. La seva invitada d’aquell dia, Margaret Keane, era una celebritat de tercera: la dona del mediàtic pintor Walter Keane, conegut pels seus quadres de nens tristos d’ulls grans. Però durant el programa de Big Lolo, la Margaret va saltar de cop tres esglaons en l’escala de la fama quan va afirmar rotunda que ella, i no el Walter, era la veritable autora de les pintures que s’atribuïa el seu marit.

La història d’una de les estafes més sonades de la història de l’art i de la dona que va viure eclipsada pel seu marit durant més d’una dècada és el material del nou treball de Tim Burton, Big eyes, que avui arriba als cinemes. El director de Beetlejuice -que està preparant la segona part de la pel·lícula amb Michael Keaton i Winona Ryder- va créixer obsessionat amb els quadres de Keane. Expert a reciclar els seus fetitxes d’adolescència en forma de pel·lícules (Vincent Price, Ed Wood, Roald Dahl, Lewis Carroll, els cromos de Mars Attacks!, la sèrie Dark shadows, etc.), era qüestió de temps que Burton portés a la pantalla la història de Margaret Keane, a la qual coneixia des de feia uns anys: va encarregar-li un retrat de la seva primera dona, Lisa Marie, i més endavant de la segona, Helena Bonham Carter.

Presonera de l’èxit

Abans de reclamar l’autoria de la seva obra, Margaret Keane va viure un infern a l’ombra del seu marit. Mentre ella treballava hores i hores en una habitació tancada amb clau, lluny de mirades curioses, ell vivia com una estrella del rock i viatjava pel món promocionant la seva obra. El 1964 fins i tot visita Madrid i dóna dos quadres al Museu d’Art Modern; l’any següent, el museu realitza una exposició dels Keane -la Margaret també firmava alguns quadres menors- que entusiasma el crític de l’ Abc : “El Walter, més pintor, atorga als ulls sorpresos de les seves criatures la tristor dels lemúrids humans que semblen protagonitzar un trist relat de León Uris”, escrivia al diari A.M. Campoy. Presonera del seu propi èxit i de la gran mentida creada, la Margaret trasllada la seva frustració a uns quadres que es tornen cada vegada més foscos. A finals dels 60 planta cara al marit i marxa a Hawaii. El matrimoni s’havia acabat, però als ulls del món Walter Keane continuava sent l’autor dels big eyes, que és com tothom coneix els quadres de Margaret Keane.

El guió de Big eyes el firmen Scott Alexander i Larry Karaszewski, experts en biografies poc exemplars i de genis excèntrics. També són seus els guions de L’escàndol de Larry Flint, Auto focus, Man on the Moon i Ed Wood, en la qual ja van col·laborar amb Tim Burton. Després d’explicar la història d’un director amb fama de ser el pitjor de la història, ara s’ocupen d’una de les pintores amb pitjor reputació artística dels anys 60. “No els acceptaven ni les galeries ni els crítics d’art, així que van crear les seves pròpies galeries i els seus propis llibres il·lustrats -explica Karaszewski-. Walter Keane va revolucionar el món de l’art fent quadres tan barats que qualsevol persona els podia comprar”. Alexander assenyala Keane com “el primer que es va preguntar quin problema hi havia a vendre art en un supermercat, una ferreteria o una gasolinera”. Fins i tot la Margaret reconeix avui dia que sense el talent del Walter per al màrqueting probablement ningú hauria descobert les seves obres. En una època dominada per l’expressionisme abstracte, el món de l’art considerava les obres de Keane com a exemples d’art kitsch, sentimentals i infantils. Però el diari Abc no era l’únic defensor dels Keane. Andy Warhol va afirmar un cop que trobava genials els quadres dels Keane: “Si fossin dolents, no agradarien a tanta gent”, va afegir.

Ni Depp ni Bonham Carter

Big eyes és la primer pel·lícula de Tim Burton en divuit anys en què no participen cap de les seves dues muses habituals: Johnny Depp i Bonham Carter -de la qual, per cert, s’acaba de separar-. El matrimoni Keane l’interpreten Amy Adams i Christoph Waltz. L’actriu va basar la interpretació en una trobada que va tenir amb l’autèntica Margaret Keane, que ara té 86 anys i viu als afores de San Francisco. Waltz, en canvi, va decidir basar-se només en el guió i no documentar-se de cap manera. Tampoc hauria pogut parlar amb Walter Keane, que va morir als 85 anys, arruïnat, sense admetre que la Margaret era l’autora dels quadres. Tant era: havia quedat provat el 1986 en el tribunal de Hawaii que jutjava la demanda de la Margaret al seu exmarit quan el jutge va demanar a la demandant i l’acusat que pintessin allà mateix un big eyes. Com era d’esperar, la Margaret va fer-ho en poc menys d’un hora. Walter, en canvi, va al·legar un dolor a l’espatlla per no tocar el pinzell. El veredicte, esclar, va donar la raó a la dona.

Avui en dia les obres de Keane són considerades icones del kitsch i celebritats com Marylin Manson, Mario Vaquerizo i Alaska les col·leccionen. A eBay hi ha quadres seus per prop de 10.000 euros.

Més continguts de