El festival de Figueres: massa jove per ser antic

FigueresEl Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres, que dilluns va tancar la segona edició, parteix d'una idea potent i original que li hauria d'assegurar un lloc propi dins dels festivals de circ europeus: presentar números circenses que no s'hagin vist mai al continent. Aquest any la bona organització, el suport de les institucions locals, el gran nombre d'activitats paral·leles (exposicions, presentacions, sessions escolars, a l'hospital i a la presó...) i la il·lusió que tot plegat respira han fet que hagi estat un èxit de públic (23.000 persones) i que la ciutat se l'hagi fet seu. Com a esdeveniment ciutadà, doncs, el festival es consolida.

Ara bé, si com diuen els seus organitzadors el que pretén és convertir-se en un festival de primer ordre, em sembla que caldria que presentés més números de circ d'alt nivell tècnic i artístic, tal com eren molts de l'any passat. Perquè en aquesta última edició vaig tenir la sensació que massa números eren lluny de l'excel·lència. Fins i tot la Jinan Acrobatics Troupe of China, guanyadora d'un dels Elefants d'Or, feia una presentació del seu número que, per indumentària i coreografia, semblava mig improvisada. I és una llàstima, perquè els seus salts acrobàtics a través de cèrcols eren realment espectaculars. I la Troupe Yakov Ekk, que merescudament va guanyar l'altre Elefant d'Or, feia acrobàcies a cavall que interrompien, de tant en tant, un grup de majorets no gaire coordinades que no s'entenia què feien en una pista de circ.

El Cirque du Soleil i tot el moviment del nou circ estès per tot el món han fet que la nostra visió de l'espectacle circense canviï. Si a l'estructura clàssica d'un festival de circ com el de Figueres, amb números sense cap connexió estètica o argumental, hi afegim que uns quants estan ornats de coreografies sovint tirant a carrinclones i estan introduïts per un presentador amb tendència a l'ampul·lositat, com el Monsieur Loyal que interpreta Genís Matabosch, és difícil que no sortim de la carpa amb la sensació que és un gran festival amb un to un pèl antiquat. I això que és el segon any.