L'Agrupació Fotogràfica de Catalunya: un segle enamorats de les imatges

BarcelonaL’Agrupació Fotogràfica de Catalunya bull: aquest dijous fa cent anys de la firma dels estatuts de l’associació impulsada per uns “amants de l’art fotogràfic”, com diu el primer article de l'entitat. Hi van passar molts dels grans noms de la fotografia catalana, com Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Joan Colom, Xavier Miserachs i Joan Fontcuberta. El president, Pere Puigdollers, i el seu equip van amunt i avall sense pausa per enllestir l’exposició dels seus fons de fotografies i càmeres de diferents èpoques que inauguren aquesta tarda. Es tracta d’una de les moltes que han organitzat enguany i coincideix amb la que van obrir fa pocs dies a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Del pictorialisme a la modernitat. Centenari de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. 

“És una cosa molt curiosa: quan va néixer l’Agrupació la fotografia estava lligada a l’excursionisme, i la formació era de caràcter personal”, explica Puigdollers. L’origen de l’associació es remunta a una trobada dels primers socis, Joan Rocavert i Salvador Lluch, en un espectacle de varietats al Paral·lel. Un d’ells va fer fotos de l’espectacle i les van anar a revelar tots dos i van comentar com les revelaven. L’entitat també va tenir l’impuls de fotògrafs com Joaquim Pla Janini, Pere Català i Pic, Otto Lloyd, Agustí Centelles i Antoni Campañà. La primera seu era en una habitació d’un bar al carrer Aribau de Barcelona, i el 1924 es van traslladar a la seu actual al número 14 del carrer del Duc. Així que pujar les escales que hi porten vol dir trepitjar els mateixos esglaons que tots aquells grans artistes.

Un altre dels aspectes de la vida de l’agrupació van ser el premis i els salons, que Oriol Maspons va criticar en un article que es va fer famós. “Ell va formar part de la junta que els muntava. Crec que aquí dins hi ha dues línies de fotògrafs molt clares: els que els agrada la fotografia competitiva amb els temes obligats, els concursos i els salons, i els fotògrafs que s’ho volen passar bé amb la fotografia. Per exemple, quan Joan Fontcuberta era aquí, es dedicava molt a sacsejar els concursos”, explica Puigdollers. “La feina de l’agrupació és forjar fotògrafs, i després són ells que han de decidir el camí que emprenen”, subratlla.

Sigui com sigui, Puigdollers es resisteix a viure de records gloriosos: “Un dia hauríem de fer un joc: barrejar imatges de noms coneguts amb altres de fotògrafs que no ho són i intentar endevinar de qui és cada foto. D’aquesta manera descobriríem uns noms que també mereixen ser reconeguts”.

Per cert, la mostra que han fet al local inclourà un parell d’imatges fetes fent servir intel·ligència artificial per reflexionar sobre l’impacte de les noves tecnologies.

En els moments més esplendorosos, l’agrupació va tenir uns 1.600 socis, les aportacions dels quals els van permetre comprar els dos pisos on estan instal·lats i un tercer que van haver de vendre fa prop de vint anys en un moment de vaques magres. Ara tenen uns 240 socis i 7 més protectors, la mitjana d’edat dels quals està entre el 60 i els 65 anys. “Hem d’invertir els diners en ser millors, en coses com millorar la pàgina web, en tenir un software adequat, que ens conegui més la gent”, diu Puigdollers. Un dels socis és el més veterà de la història l'associació: Jaume Jorba té 92 anys i és soci de l’agrupació des d'en fa 74. És l’autor d’una fotografia molt emblemàtica, La colla, que va fer a un grup de nens al Fossar de les Moreres el 1962. Així i tot, encara hi ha un soci més gran que Jorba: Josep Maria Roig en té 94 i quan es va traslladar a viure a una residència va donar 43.000 fotografies seves a l’entitat. En total, els socis n’han donat unes 240.000, 3.500 de les quals estan dipositades al MNAC.

L'afany perquè hi hagués dones

Un aspecte important de la trajectòria de l’agrupació és la presència de fotògrafes. Puigdollers recorda com als anys 50 i 60 es veien obligades a tenir cura de la casa, i les primeres que van entrar a l’agrupació només van ser-hi “dos, tres o quatre mesos”. “Les dones tenien problemes”, lamenta Puigdollers. La primera fotògrafa que s'hi va integrar bastant va ser Mey Rahola, a qui el MNAC dedica una exposició actualment. També va ser la primera que va guanyar un premi, però la relació amb l’entitat va quedar estroncada perquè ella es va exiliar durant la Guerra Civil.

La situació de les dones va fer un gir a mitjans dels anys 50 quan un dels socis fundadors, Salvador Lluch, va creure que per fer entrar dones a l’agrupació calia dedicar-los una atenció i una formació específiques. S’hi van apuntar unes cinquanta dones, i algunes d’elles es van reunir en un grup femení, tot i que cap es va professionalitzar. Entre elles hi ha Carme Garcia Pedrosa, Rosa Szücs del Olmo, Montserrat Gili, Montserrat Vidal-Barraquer, Glòria Salas i Roser Oromí.

Una d’aquestes fotògrafes va protagonitzar una història molt curiosa: la va descobrir un turista nord-americà anomenat Tom Sponheim després de revelar uns negatius que havia comprat als Encants. Sorprès per la qualitat de les imatges, va muntar una campanya a Facebook per trobar l’artista, i uns anys després el periodista Carles Cols i la recercadora Begoña Fernández, que va tenir la intuïció que aquelles imatges eren d’una dona, la van trobar en un butlletí de l’agrupació.