Fotografia
Cultura  /  Patrimoni 24/11/2022

La fotografia moderna de Mey Rahola també es corona al MNAC

El museu dedica a l'artista una exposició amb més d'un centenar de fotografies

4 min
'Sense títol (esportistes)', de Mey Rahola

BarcelonaEls llegats de les fotògrafes sovint van caure en l’oblit pel sol fet de ser dones. En el cas de Mey Rahola  (Lleó, 1897 - Vaucresson, 1959), una pionera de la fotografia moderna a Catalunya, ella mateixa una dona moderna que feia regates i anava pentinada à la garçonne, també va tenir en contra que la Guerra Civil va estroncar la seva trajectòria i que es va haver d’exiliar a França amb la família. Tampoc la va afavorir que el seu marit, el jurista i polític republicà Josep Xirau Palau, va tenir una projecció pública i que ella passava a un segon terme. 

Havia quedat esborrat de la memòria familiar que Mey Rahola havia tingut un nom com a fotògrafa i que havia sigut premiada en diversos salons i concursos, especialment de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, que aleshores era la institució de referència. La feina entossudida durant més de deu anys de la historiadora de la fotografia Roser Martínez i el besnet de Rahola, el musicòleg Lluís Bertran Xirau, ha fet ressorgir el seu llegat. I ara tots dos són els comissaris, juntament amb la conservadora de fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Roser Cambray, tant de l’exposició Mey Rahola (1897-1959). La nova fotògrafa, que es pot veure partir d’aquest dissabte i fins al 29 de maig, com de la mostra Mey Rahola. Desig d’horitzons, del Museu de l’Empordà, a Figueres, que obre diumenge i es pot visitar fins al 10 d'abril. L’exposició del MNAC és una antològica de tota l’obra de Rahola i la de Figueres aprofundeix en el gènere de les marines.

“El de Mey Rahola és un dels primers fons d’una fotògrafa de Catalunya i d’Espanya de la primera meitat del segle XX”, afirma Martínez. “La seva obra captiva per la qualitat, en un món completament masculí”, subratlla Cambray. Precisament, Bertran Xirau recorda que la seva besàvia no podia anar a visitar els sogres vestida amb pantalons perquè l’haurien engegat.

'Jugadores de pilota (alegria)', de Mey Rahola
'Cops de mar amb mal temps', de Mey Rahola

L’exposició del MNAC, que compta amb el patrocini d‘Agrolimen i té un cost de 70.000 euros, forma part del recorregut de la col·lecció d’art modern i inclou més d’un centenar de fotografies, 14 de les quals comprades pel museu en els últims anys a través del Pla Nacional de Fotografia, i una selecció de publicacions i documents. Al llarg de la mostra es pot observar la primera fotografia moderna de Cadaqués, feta per Rahola, i també com va renovar les marines fent unes fotografies a bord del seu veler, l‘Alai, caracteritzades pels plans picats i els contrapicats. A més a més, proposava unes composicions que juguen amb elements com les veles i les formes dels núvols. “Buscava unes geometries que només podia generar la càmera”, diu Bertran Xirau. Més endavant es poden veure els retrats que va fer dels seus fills, imatges que reflecteixen el futur i la renovació pedagògica d’institucions com l’Institut-Escola de la Generalitat. L’interès que va tenir per la gent més humil i que no tenen veu, “els silenciosos”, com diu Roser Cambray, es veu en les fotografies del viatge pel sud d'Espanya que va fer amb els també fotògrafs Antoni Campañà i Constança Pujades.

'Cua del pa' (1937), de Mey Rahola
'Mercat de Vic' (1946), de Mey Rahola

L'impacte de la Guerra Civil

Mey Rahola va marxar a l’exili “amb una olla i un termòmetre”, com ha sentit dir sempre la família Bertran Xirau. Després de passar per Arcaishon, on va fer l’últim retrat del president de la República Manuel Azaña, la família es va establir a Lió. Se'n van sortir-se’n gràcies al fet que Rahola va obrir un estudi fotogràfic a casa: l’estudi al menjador i el laboratori a la cuina, on revelava a les nits. Va fer moltes fotografies d’identitat als pobles de la regió. A França, la fotografia de Rahola fa un gir: es torna més espontània i empàtica, en la línia de la fotografia humanista francesa. També va canviar tècnicament, i va començar a practicar un revelatge modern amb tons grisos, nítid i esmaltat. 

Com es pot veure a l'exposició, Rahola va tornar a Catalunya per veure la família el 1946. Va haver de travessar la frontera a peu i quan va tornar a França l'any següent va haver de passar una quarantena en un camp de concentració, uns fets que ella recordava en una carta en què treia ferro a la situació. El llegat de Mey Rahola inclou, ara com ara, 600 còpies d’època, prop de 250 negatius i alguns àlbums conservats en una quinzena d’arxius, alguns dels quals són de la família.

stats