Pedralbes, 700 anys després: la tomba de la fundadora i les nobles desvelarà misteris del passat
El monestir commemora l'aniversari amb una programació especial i amb l'estudi de les restes de la reina Elisenda i els sepulcres que l'envolten
BarcelonaElisenda de Montcada, la tercera esposa de Jaume II el Just (1267-1327), va fundar el monestir de Pedralbes el 1325. Mai hi va professar com a monja: vivia dins d'un monestir que li permetia, un cop vídua i sense fills, mantenir el seu estatus de reina pietosa, així com el poder i la influència que havia tingut. Hi ha documentació escrita sobre la reina i fundadora del monestir, però la seva tomba podrà donar molts més detalls sobre ella i també de les nobles que l'acompanyaven. Els resultats de l'exhumació i estudi del sepulcre de la reina, que va voler ser enterrada entre el claustre i l'església perquè no volia perdre ni el seu estatus de reina ni el de penitent, i de les tombes del segle XIV que l'envolten, és una de les informacions que es faran públiques al maig amb motiu de la commemoració dels 700 anys del monestir.
"Celebrem que fa 700 anys una dona va voler construir un edifici per viure amb altres dones de la seva condició social. Eren dones que ja havien complert amb el rol que la societat els exigia, ser mares o casar-se per assegurar patrimonis i llinatges", explica Anna Castellano, directora del monestir de Pedralbes. "Volien ser mestresses de la seva pròpia vida i, al monestir van trobar un espai on desenvolupar-se", afegeix. Complir 700 anys de vida demostra també l'excepcionalitat del monestir de Pedralbes, que ha sobreviscut a guerres i a conflictes polítics de tota mena. "En el seu moment Elisenda de Montcada va aconseguir el suport civil i econòmic per construir al monestir i, al llarg dels segles, el monestir ha mantingut pràcticament tot el seu patrimoni, cosa que el converteix en una rara avis", assegura Castellano. La comunitat religiosa també va sortir-se'n durant set segles, però el febrer de l'any passat, les tres últimes monges clarisses van abandonar Pedralbes. "La comunitat religiosa n'ha mantingut el llegat i, encara que ara no hi visquin, hi continuen sent presents", diu la directora del monestir.
"Tant les activitats que es faran al llarg de tot un any com tot el projecte científic al voltant de les tombes volen donar a conèixer el llegat de totes aquestes dones excepcionals", diu Castellano. L'anàlisi de les tombes va començar l'octubre del 2024 i s'allargarà durant el 2026. Els primers resultats, que poden revelar informació força sorprenent i inesperada, es donaran a conèixer el maig. Aportaran dades sobre qui hi ha a les tombes, però també sobre la vida al monestir. Des de com s'alimentaven els qui hi són enterrats, fins a les malalties que van patir, passant pels problemes entorn de la salut femenina, la vida quotidiana i els rituals i creences que acompanyaven la mort rere els murs.
Una nova mirada al monument funerari d'Elisenda de Montcada
El monument funerari d'Elisenda de Montcada és un dels conjunts mortuoris més ben conservats del país i també té una significació artística: el sepulcre està encastat dins un arcosoli delimitat per elements de traceria gòtica. Té la peculiaritat que també simbolitza la voluntat de la reina de mantenir el seu doble estatus: cobert amb una tapa on reposa una imatge escultòrica jacent de la difunta, representada com a reina pel costat de l'església i, com a penitent, pel costat del claustre. El pas de temps, però, no perdona ningú i n'ha alterat la policromia. Per això, es farà una restitució digital en realitat augmentada de la tomba d'Elisenda.
La història del monestir té molts més noms propis: Francesca, Violant, Teresa, Maria, Eulària, Carme, Assumpta, Perrete... Al llarg de la commemoració, el monestir vol recordar el poder que van tenir totes aquestes dones que van administrar el seu propi patrimoni i van exercir el seu poder i influència més enllà dels murs de la clausura. A Diàlegs de Pedralbes es conversarà sobre memòria, gènere i patrimoni, però també sobre l'espiritualitat en el món medieval. Aprofitant les noves tecnologies d'immersió, es farà una nova aproximació al significat dels murals de la capella de Sant Miquel, un testimoni força singular de la pintura italiana del trescento.
S'obrirà la cel·la de Santes Creus
Excepcionalment, s'obriran les portes de la cel·la de Santes Creus. Construïda a finals del segle XV i anomenada a la documentació retret de l’abadessa, era la "cambra pròpia" de sor Eulària Anzizu. Una exposició reivindicarà el llegat d'aquesta poetessa, historiadora, música i traductora. La mateixa cel·la, durant la Guerra Civil, va servir de despatx d'Agustí Duran i Sanpere, el director d’Arxius de la Generalitat, que va coordinar les tasques de salvaguarda del patrimoni documental.
El gener del 2027, una altra exposició parlarà de la devoció a la Mare de Déu, la patrona del Reial Monestir, a través d'alguns retaules d'època medieval. Hi haurà també concerts especials, sota la direcció Dani Espasa (el director de Vespres d'Arnadí), relacionats amb el centenari del monestir i la música medieval: els goigs de la Mare de Déu, Fons amoris o una rememoració de la missa fundacional del monestir.
Dins del Festival Grec, aquest estiu, el monestir de Pedralbes es convertirà en l’escenari d’una experiència artística itinerant i site-specific que convida el públic a recórrer els seus espais des d’una mirada sensorial i introspectiva. Sota el guiatge d’Ángeles Císcar, la proposta planteja un viatge que travessa l’hort, el claustre, els antics espais de cura i el refectori, transformant aquests indrets històrics en estacions d’un itinerari poètic.
