La galàxia diversa i feminista de J. J. Abrams

Barcelona“Aneu-vos-hi acostumant”, va ser la senzilla frase que John Boyega va piular fa més d’un any en resposta als comentaris racistes que van aparèixer quan el primer tràiler d’ El despertar de la Força va revelar l’important rol que l’actor negre jugava en la nova entrega de Star Wars. “És una campanya de propaganda antiblanca”, asseguraven els més fanàtics exigint un boicot a la pel·lícula que, vista la prevenda de prop de 300.000 entrades, sembla que no ha funcionat.

En l’última Comic-Con, J.J. Abrams ja va declarar que per a ell la representació racial era una preocupació essencial. “Em sembla important que la gent es vegi reflectida al cinema”, va dir. Així ho va fer, per exemple, quan va fer reflotar la nau de Star trek dirigint les dues últimes entregues. Però si a Star Trek Abrams partia d’una saga que és un exemple de manual pel que fa a diversitat ètnica, amb Star Wars el tema ha sigut sempre més espinós. Christopher Deis apunta a l’assaig Star Wars. Filosofía rebelde para una saga de culto (Errata Naturae), que, tot i que l’Imperi és representat com “un estat racial totalitari” i l’Aliança Rebel un lloc de convivència de l’ésser humà i altres espècies alienígenes, “en l’imaginari Star Wars els homes blancs (i una dona) ocupen les posicions naturals d’autoritat”, mentre que els individus negres “es desplacen als marges i no juguen un paper rellevant en la història”. A la comèdia de Kevin Smith Perseguint l’Amy, un activista negre criticava el racisme implícit de la saga en un divertit monòleg: “ La guerra de les galàxies parla de l’opressió del germà negre a mans de l’home blanc... fins i tot en una galàxia molt llunyana. En un costat hi tenim Luke Skywalker, un nazi ros d’ulls blaus, i a l’altre, Darth Vader, el germà més negre de la galàxia. El noi aconsegueix una espasa làser, s’uneix a un grup de blancs i destrueix la base de Vader, l’Estrella de la Mort. Com en dius d’això? És gentrificació! Expulsar els negres per fer de la galàxia un lloc més segur!”

De la princesa a l’heroïna

Amb l’arribada de John Boyega a la saga, els personatges negres deixen de ser figurants que omplen quotes positives a l’estil de Lando Calrissian (Billy Dee Williams) en la primera trilogia o Mace Windu (Samuel L. Jackson) en les seqüeles. El soldat imperial renegat Finn, encarnat per Boyega, ocupa un paper central en la història, tan important com el de l’altra protagonista, Daisy Ridley. A través d’ella, Abrams satisfà la històrica reclamació dels fans pel tou feminisme de la saga. És veritat, Leia era una dona forta, decidida i amb autoritat. Però també una princesa a la qual havien de rescatar els herois de La guerra de les galàxies ; empresonada per Vader, esclavitzada per Jabba el Hut... Tot i la seva empenta i ambició, Leia era la pota dèbil de la tripleta protagonista.

La Rey, a qui interpreta Daisy Ridley a El despertar de la Força, una ferrovellera solitària abandonada pels pares de petita, no necessita que la rescatin. Quan el Finn l’agafa de la mà per fugir de les tropes del Primer Ordre, ella li etziba: “Per què m’agafes de la mà? Creus que no sé córrer sense que ho facis?” Heroïna per excel·lència del nou Star Wars, la Rey, està sempre en el centre de l’acció, ja sigui per pilotar el Falcó Mil·lenari o per brandar una espasa làser. No es mirarà el combat de lluny amb cara de preocupació. “Espero que la Rey sigui un model d’empoderament femení -explicava fa uns dies Ridley a la premsa-. És valenta, vulnerable, complexa... I també una dona, però en realitat el personatge transcendeix el gènere”.

Però Carrie Fisher, que interpreta la princesa Leia -General Organa a El despertar de la Força -, ha donat un consell molt clar a Ridley: “Controla el teu vestuari. No deixis que et converteixin en una esclava com a mi”.