'Harriet: en busca de la libertad': Biopic convencional sobre un personatge fascinant

BarcelonaDirecció: Kasi Lemmons. Guió: Gregory Allen Howard i Kasi Lemmons. 125 minuts. Estats Units (2019). Amb Cynthia Erivo, Leslie Odom Jr., Janelle Monáe i Joe Alwyn.

És indubtable que la història de Harriet Tubman, nascuda com a esclava amb el nom d’Araminta Ross, mereixia ser explicada. És frustrant, per tant, la indolència amb què s'ha narrat en aquest convencional biopic. Tubman va ser una col·laboradora del Ferrocarril Subterrani, la xarxa clandestina que, als Estats Units del segle XIX, ajudava els esclaus a fugir als estats abolicionistes del Nord. És un moment aterridor i apassionant de la història de la lluita de la comunitat afroamericana, una llegenda de solidaritat i resistència col·lectiva que enllaça amb la defensa dels drets civils dels seixanta. El film parteix d’aquesta perspectiva contemporània, com un capítol més d’una lluita que segueix viva amb moviments com Black Lives Matter, però també com a celebració de les victòries aconseguides.

A la pel·lícula, Harriet Tubman (Cynthia Erivo, en una enèrgica interpretació que va ser nominada als Oscars) és descrita, doncs, com una activista que encadena discursos inspiradors o que silencia els seus rivals amb frases que semblen escrites per passar a la posteritat. La seva faceta com a heroïna d'acció i com a dona armada en un món violent està, lamentablement, només apuntada. En els seus millors moments el film flirteja amb el western, però la directora sembla massa ocupada construint un monolític relat èpic perquè les ambigüitats morals o les fuites romàntiques del gènere hi tinguin cabuda.