Ara és l'hora de les històries felices
Proliferen les ficcions lluminoses per evadir-se de la pandèmia al cinema, al teatre, als llibres i a la televisió
La pandèmia ens ha deixat sense viatges, sense poder ballar enmig de la multitud i sense aplecs pletòrics amb familiars i amics. Però les ganes de riure i d'evadir-se encara no s'han perdut. El consum cultural de l'últim any fa evident que el públic busca maneres de fugir d'una realitat abruptament trista i que la ficció s'ha convertit en una via d'escapatòria bàsica per sobreviure. El teatre, la literatura, el cinema i la televisió han vist créixer l'interès del públic per les històries positives, que s'allunyen del bombardeig d'informacions del present i actuen com un bàlsam contra el temporal coronavíric d'aquests temps.
Les primeres a notar-ho van ser les plataformes audiovisuals. Amb el confinament del març no només van veure com el consum es disparava, sinó que gran part dels espectadors buscaven continguts allunyats del drama. "Durant la primera etapa de la pandèmia l'interès va anar associat als clàssics i a títols més aviat lleugers", explica el cofundador i director editorial de Filmin, Jaume Ripoll. Un dels èxits de la plataforma –i que encara es manté entre els més vistos– és The Durrells, l'adaptació en format de sèrie de la Trilogia de Corfú de Gerald Durrell. La producció britànica ho té tot per oblidar-se durant uns instants del covid-19: una família desastrosament perfecta, animals exòtics, conflictes quotidians i el blau refulgent del mar Jònic de fons.
Des de mitjans de l'any passat, Filmin també ha detectat que els usuaris celebren amb entusiasme l'arribada de títols "lluminosos o que impliquen una idea més familiar", apunta Ripoll, que cita dos exemples: Parliament, una comèdia hilarant sobre el Parlament Europeu, i Todas las criaturas grandes y pequeñas, que transcorre en una vall idíl·lica de Yorkshire. "És inqüestionable que en moments de dificultat la gent té més ganes d’evasió. Però si hi ha un bon drama, la gent també el veu, com ha passat amb El col·lapse", explica el cofundador de Filmin.
Comèdies als escenaris
Si bé el confinament domiciliari va beneficiar sobtadament les plataformes de continguts en streaming, l'arrencada de la temporada teatral a la tardor ha demostrat que el públic fa tots els possibles per sortir de casa (quan està permès). Malgrat que els teatres només poden obrir ara per ara amb el 50% de l'aforament, són moltes les sales que omplen totes les butaques disponibles i que han allargat funcions per intentar arribar al màxim d'espectadors. "Quan ja es veia que anirien mal dades, els productors de teatre vam plantejar una temporada d'èxits de reposicions i de comèdies", assenyala el productor d'Anexa, Toni Albaladejo, que a l'octubre va estrenar El mètode Grönholm al Teatre Poliorama. "La resposta del públic va ser fulminant, amb el teatre ple. La gent vol sortir i passar-s'ho bé, tenen ganes d'esbarjo i d'alegria", afegeix Albaladejo.
El divertidíssim espectacle de Jordi Galceran ha tornat als escenaris amb un nou repartiment, però amb la mateixa capacitat d'atraure públic que en l'obra original. "Ve força gent jove, alguns que no havien vist la primera i d'altres que sí que ho van fer però volen repetir", diu el productor. Aquests dies anar al teatre és de les poques opcions d'oci que hi ha fora de casa. "Juguem a favor, perquè tenim tot el camp per a nosaltres. Tot i això, amb el confinament municipal hi ha hagut una caiguda de públic d'entre el 30% i el 40%, perquè els espectadors no són només gent que viu a Barcelona", subratlla Albaladejo.
El Grup Focus també ha apostat per tres comèdies i una tragicomèdia: 53 diumenges al Teatre Romea, Escape room al Goya, Cobertura al Condal i La cabra o qui és Sylvia a la Villarroel. Són espectacles "còmics i divertits", alguns dels quals "havien funcionat i van quedar tallats per culpa de la pandèmia", explica el vicepresident de Focus, Jordi González, que afegeix que "el públic ha respost molt bé, vol anar al teatre" i que "en moments difícils, la comèdia ve més de gust". I no són les úniques propostes de la cartellera pensades per encomanar bon rotllo: a l'Escenari Brossa ha tornat Les coses excepcionals amb Pau Roca i Leticia Dolera i al Versus Glòries hi ha Angle mort, una comèdia de Sergi Belbel i Roc Esquius.
Llibres per escapar-se de la ciutat
Entre les bones notícies que ha arrossegat la pandèmia hi ha l'increment de l'hàbit lector. Lligat a aquest creixement, les dinàmiques del mercat mostren com els llibres sobre virus o malalties no triomfen, mentre que sí que ho fan aquells que s'escapen de la ciutat. No és casual que La casa de foc de Francesc Serés coroni des de fa setmanes la llista de títols de ficció en català més venuts i que Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà segueixi al capdamunt del rànquing gairebé dos anys després de la seva publicació. "Hi ha un refús cap a tot allò que parla d'angoixa i de malaltia. És una evidència: els textos que s'han fet durant el confinament i que parlen d'això han tingut molt poc èxit. Té lògica, perquè estant confinats l'últim que volem és donar més voltes al coronavirus", afirma l'editor de Comanegra, Joan Sala.
El 2020 les vendes de llibres en català al país van disminuir un 18% respecte al 2019, segons Librired. Malgrat aquesta caiguda, Sala subratlla que la ficció és la que va resistir més, amb un decreixement del 12%. "La gent busca més evadir-se amb una novel·la que anar a l'assaig pur i dur", diu Sala, que també atribueix la caiguda de la no-ficció al fet que el 2020 es van reduir els llibres sobre el procés independentista. En canvi, a les editorials que havien programat novel·les més proclius a l'evasió i la diversió els va anar com l'anell al dit.
L'any passat Comanegra va optar per publicar un 50% menys dels llibres previstos i posposar-los al 2021. "No volem donar històries tristes i tancades, volem obrir la imaginació perquè el lector gaudeixi. Traurem llibres alegres per poc que puguem", afirma Sala. Justament d'aquí una setmana aterrarà a les llibreries El primer emperador i la reina Lluna de Jordi Cussà, una història "que és un cant a l'aventura, fa somiar i et porta a viatjar a altres mons, lluny del d'ara", diu l'editor, que també cita El gran llibre dels exploradors catalans com una de les properes novetats del segell que va en aquesta línia.
Llegir sobre experiències que ara no es poden fer
Des d'abans de la pandèmia, la directora editorial d'Enciclopèdia Catalana, Ester Pujol, tenia pensada una col·lecció anomenada La joie de vivre amb llibres sobre la bellesa i l'alegria d'existir. El primer títol, Mar d'estiu de Rafel Nadal, havia de sortir el 19 de març, però el coronavirus va endarrerir-lo fins al 14 de maig. En aquell moment els lectors duien a l'esquena dos mesos de confinament domiciliari, i el títol va irrompre com una alenada d'aire fresc, portes obertes i llibertat. "Va ajudar a obrir el cor i els ànims. Evoca l'estiu, el sol, el mar i les ganes de passar-s'ho bé. Tot el contrari d'estar tancat", explica Pujol. Amb més de 30.000 exemplars venuts i el premi Memorial Pere Rodeja, el llibre de Nadal es va alçar com un dels fenòmens del 2020. Després d'aquest primer, li han agafat el relleu altres títols de la mateixa col·lecció com Molt a prop del final de Diana Athill i Amanecer en el Gianicolo, d'Arturo San Agustín. "Són llibres sobre coses que ens fan feliços, des d'un viatge o unes vacances fins a una sobretaula, passejar o conversar", assenyala l'editora.
La pandèmia no només empeny lectors i espectadors cap a històries més felices, sinó que també està canviant la manera com es reben. "Quan estem tan privats de moments bons necessitem alguna cosa que ens doni oxigen. Abans podíem llegir sobre Florència i pensar en anar-hi properament, ara tenim prohibit sortir del lloc on vivim. La lectura es converteix en aspiracional, perquè no es pot viure, i això genera un anhel superior", apunta Pujol. De la mateixa manera que ara no llegim aquests llibres igual que abans, l'editora també està convençuda que d'aquí un temps tornarà a canviar la mirada dels lectors. "Són artefactes literaris molt poderosos, perquè a través de la vivència de l'autor hi pot passar el lector –afegeix l'editora–. Quan trobes a faltar alguna cosa és quan l'assaboreixes més, però són igual d'adequats quan ho podem viure en primera persona i ara, que ens hem d'esperar a poder-ho experimentar".